La tradició de Jesús segons els sinòptics: els miracles

Els miracles són una part important en la vida de Jesús, però si un té la sort de llegir els Evangelis en la llengua original, hom podrà observar que en cap moment reben el nom de prodigis, de miracles com ho volem entendre avui (fet sobrenatural). És realment històric que Jesús curava malalts i endimoniats (epilèptics). Està comprovat amb d'altres fonts. Jesús fa aquestes obres prodigioses, aquestes obres de poder. No es pot explicar perquè ho fa. No és un mag, no fa tot el que vol, no és un superman. Només ho fa quan hi ha un "ingredient" present i visible: la fe. Si no hi ha fe, ell no actua. És la fe la que fa el miracle. I si en algun moment sembla que el text ens parla d'un fet màgic, el text mateix s'encarrega de desmentir-ho (per exemple Mc 5,34: "la teva fe t'ha salvat").

Certament no hi ha testimonis de primera mà. Només els Evangelis (i el primer és de l'any 70...) Tenim coneixement que els miracles arriben primer per tradició oral. A l'expandir-se els primers, a l'anar a proclamar la bona nova pel món, comencen a fer ells les primeres tradicions orals. Amb el temps hi haurà qui recollira aquestes paraules, ja que els primers també acaben desapareixent. Marc cap els anys 70 se'n dóna conte i agafa tot el que li ha arribat de la tradició oral, tot el que li ha arribat de reculls de paraules, i per evitar el que estava començant a passar (la manipulació de les paraules de Jesús i dels seus fets) confecciona la vida de Jesús. Ho treu del context en què es troba per a posar-ho en el seu context, per a situar-ho en la vida de Jesús.

Quasi tots els miracles dels evangelis estan trets del de Marc. Globalment tenen unes característiques:

1. Tots tenen una estructura semblant per tal que el lector se n'adoni que s'està explicant un miracle, per que reconegui el tipus de text i pugui "llegir-lo" com cal.
2. Tots subratllen la importància de la fe, sense fe no hi ha miracle.
3. El lloc on es va crear el miracle és la missió.
4. Testimonien que Jesús va fer-los.
5. Ens mostra que són ambigus. Poden o no estar fets per Déu.

Vegem algunes d'aquestes característiques en detall:

1. L'estructura del text:

a. Presentació del malalt o de la necessitat.

b. Petició a Jesús de la guarició o del fet (el que ho demana confia en Ell, té fe)

c. Guarició del malalt, ja per contacte ja per paraula (en totes es vol ressaltar la cristologia dels miracles)

d. Demostració de la guarició, del miracle.

Normalment no hi ha gaires detalls narratius, el text no té una intenció bibliogràfica, té una intenció clarament teològica. El que interessa a Marc és que tothom es pregunti qui és Ell. Sempre els fa després de Pasqua.

(les narracions jueves i hel·lenistes també segueixen aquest esquema a l'hora d'explicar miracles d'altres personatges)
2. La fe. És el més important. Jesús no manipula. Aprofita totes les forces i la fe de la persona per posar-les en mans del sanament.
3. La missió és el lloc on es van encunyar els miracles. Els miracles havien de començar bé, han de provocar interès i sobretot al final el preguntar-se qui és Jesús. Els miracles són l'epifania del poder de Jesús. Els miracles també coneixen l'Antic Testament (els evangelistes també usen la font de l'Antic Testament per a escriure la seva obra) n'hi ha que són també força semblants (Jonàs a la barca i Jesús a la barca per citar un exemple)
Els relats dels miracles són clarament catequètics, no són historietes per passar l'estona, sinó per a ser llegits i interpretats. Hi ha miracles que poden ser clarament històrics, és a dir que van succeir, i n'hi ha que no, que estan explicats només i sols per ajudar-nos a entendre millor el missatge de Jesús (per exemple Jesús a la barca -.l'església- i la tempesta i les onades -els que intenten atacar-la- que ell calma.)
El primer evangeli, el més antic, és el de Marc. Marc és un teòleg paulí. És molt radical. Posa tot l'evangeli i tota la seva estructura en funció de la creu. Ell creu veritablement que els miracles són fets històrics, per això els explica, però vigilant molt que no quedin com a fets màgics. Hi afegeix però, després dels miracles el silenci (no ho expliquis a ningú,,,). Afegeix el silenci perquè només es podrà dir, es podrà explicar quan ell hagi ressuscitat. Ell no és un mag, és el fill de Déu. Marc està escrivint una Bona Nova, per tant, els miracles estan en funció d'aquesta nova i no de la història. Marc ens explica els miracles perquè coneguem millor a Jesús i perquè hi creiem, així al situar-los en la seva vida, els historioritza. Els explica com a ensenyament. Explica molts exorcismes, Jesús representa el bé i ha vingut a lluitar contra el mal. El bé a la llarga sempre triomfa.
Mateu i Lluc llegeixen Marc i el copien, afegint però les seves tradicions, els seus accents i el seu context.
Quins accents posa Mateu? Mateu per a presentar Jesús fa tres moments, un inicial amb ensenyaments de Jesús (el sermó de la muntanya), a continuació deu miracles, i un tercer moment altre cop d'ensenyaments (el sermó de la missió). Tot el contingut dels ensenyaments gira al voltant del regne de Déu. Els miracles els agrupa de 3 en 3 incorporant-ne un desè (numerologia, el 10 és la perfecció ,,,) Els agrupa al seu aire, no tenen per que haver succeït en aquest ordre. Vol que els sapiguem llegir. L'important és que els historifica.

• El 1r grup ens mostra a Jesús solidari amb els que pateixen, és misericordiós.
• El 2n grup va encaminat a mostrar-nos la vocació del seguiment. Cal seguir-lo i bé.
• El 3r grup ens mostra que Ell ha vingut a portar el Regne de Déu.

L'important de tot plegat és la solidaritat que Jesús demostra. Mateu subratlla molt la cristologia dels miracles. No és ell que va a fer-los, sinó que és l'home qui va cap al crist perquè faci el miracle.

A Mateu no li interessen gaire els detalls dels miracles, el que li preocupa de veritat i on s'hi esforça més és en els diàlegs. Subratlla encara molt més que Marc la fe, el fet que sense fe no hi ha miracle, i els explica perquè vol donar lliçons a la seva comunitat.

Lluc subratlla que Jesús és el salvador i que ha vingut a salvar tota la humanitat. Per això explica molts miracles (24) en comparació als altres evangelis. Subratlla molt la força de la paraula, que és la que allibera. Lluc és més bon escriptor, té un millor estil literari i cuida més els detalls, això fa que "més macos" els seus miracles. Coneix bé l'Antic Testament i l'utilitza per a donar més relleu als miracles de Jesús.

Com a conclusió, podríem dir certament que els miracles de guarició i els exorcismes són històrics. Avui en dia ja no és qüestiona si ho són o no. Els historiadors seriosos ho constaten. Però també hem de tenir present que els relats han estat escrits per entendre millor el missatge de Jesús, i no pas per explicar una història al costat de la llar de foc. Per això hi ha miracles que són purament simbòlics per a poder explicar i fer més entenedor el missatge de Jesús, passant a ser més important, no el miracle, sinó el que ens diu i ens ensenya.
(Article confeccionat a partir de la conferència:La tradició de Jesús segons els sinòptics: els miracles, de Xavier Alegre, Jesuïta)