divendres, 19 de juny del 2015

L'últim dia de classe...

Silenci? Potser sí que les meves oïdes no escolten cap soroll, potser sí que hi ha silenci. 
Buida? Potser sí que els meus ulls veuen una aula buida, amb només taules, cadires, pissarra ...
Però tanco els ulls i la veig ben plena i les meves orelles no paran de sentir coses. 
S'ha acabat el curs, un curs llarg, on hem expressat un munt de coses. De vegades d'una manera ràpida i superficial, però moltes moltes de les coses que hem fet, dit i sentit han sorgit de fons del cor.
Hem fet un munt de coses junts: les convivències, un pessebre, una escultura de castanyes, un ball pel carnaval, el llibre de sant Jordi i els Jocs Florals, les colònies, la festa de la Cloenda, ....
I hem aprés moltes coses de la nostra història, del nostre cos, de la nostra llengua i d'altres llengües, dels números i les matemàtiques, hem fet un munt de dibuixos, un treball creatiu, un munt d'enigmes, de càlcul mental, dictats, expressions escrites, deures, resums, esquemes, controls, recitar poemes, les proves de la Generalitat, ... Hem treballat i molt. 
Però també hem aprés coses, potser més senzilles però no per això no més importants. Hem aprés que estimar no fa mal a ningú. Que si ens equivoquem, no hem de tenir por de reconéixer-ho i proposar-nos millorar i no equivocar-nos de nou (créixer és aprendre a aixecar-se que canten els Catarres). Hem aprés que és important mantenir l'amistat entre nosaltres. També hem pres més consciència de què vol dir ser solidari.
I sí ens fixem, hem crescut, ens hem fet grans, i potser el què és més important, hem crescut com a persones.
Sí, a l'aula és buida, hi ha silenci, però el meu cor és ple d'una dolça i alegra melodia composada pels bons i agradables moments compartits i viscuts durant tot aquest curs.
Gràcies als protagonistes per tot el que m'heu ensenyat. I recordeu, estimar és l'única llei.

dijous, 7 de maig del 2015

Silenci ...

Un nou dia, som-hi. Sort que ja no plou. Els dies de pluja són molt pesats. L'autobús va més ple. Si no t'has mullat et mullen amb el paraigua. Però és el que té la primavera. Avui fa sol i calor, l'endemà plou i fresqueta. Mira, ja arriba. Som-hi.
- Bon dia! -li dic al conductor amb el millor dels meus somriures, i m'ho agraeix amb una picada d'ulls. Ja fa uns quants anys que agafo sempre aquest autobús i podríem dir que tenim una certa complicitat.
Fico la targeta i aleshores prenc consciència d'una cosa. D'una cosa increïble. No se sent res. A l'autobús hi ha silenci. I no perquè estigui buit, pel cap baix hi ha una dotzena de persones. Però totes, totes estan immerses en el seu món. El seu món del mòbil! No, no estan llegint llibres, o el diari o parlant amb el del costat, o simplement fent volar coloms. Cada una d'elles està amb el mòbil fent alguna cosa.
N'hi ha un parell junts que per la rapidesa amb què mouen els dits deuen estar washapejant. I el millor del cas és que ho fan entre elles! Vull creure que ho fan amb més gent.
Al darrere n'hi ha un que deu estar mirant un vídeo divertit, porta els auriculars posats, mira el mòbil i no para de riure.
Al costat de la porta n'hi ha un que deu ser un turista, li he vist la pantalla i està mirant un plànol de la ciutat i no para de mirar per on va l'autobús.
Com que som pocs hi ha força seients lliures, no tinc per costum seure, però avui ho faig. Al darrere tinc una noia , deu estar escoltant música, no para de moure's, no gaire, però el suficient com per notar que va seguint el ritme.
Decideixo fer com tothom, treure el mòbil i aprofitar alguna de les moltes aplicacions que té i guadir d'aquest silenciós viatge a l'autobús.
Opto per escoltar música. És una cançó melancòlica que em retorna a la meva infantesa. Quan a l'autobús entràvem per darrere i hi havia el cobrador. Recordo el terra de fusta, recordo les finestres que no tancaven bé, els bitllets que col·leccionava, d'aquell paper tan fi, també recordo el preu, aleshores també ens queixàvem que era car! (vaja, hi ha coses que no canvien). Han passat els anys, i els nostres autobusos han millorat molt. Qui els ha vist i qui els veu.
Ep! no ens adormim. A la propera parada hem de baixar. La tecnologia avui m'ha brindat un viatge silenciós i molt plàcid, però el conductor també en té part de culpa, l'autobús ha fet tot el recorregut amb una suavitat que ni la millor seda. Així que decideixo anar fins al cap de l'autobús i li dic un senzill gràcies i bona jornada. Ell em contesta de nou amb una picada d'ull. Me'n vaig a la porta de sortida. Demano parada amb antel·lació. L'autobús s'atura. S'obren les portes. Baixo. Veig com s'allunya l'autobús. FIns demà. No, calla, que demà és dissabte. Fins dilluns.
Em poso a caminar pensant en el silenci que he viscut....

Relat presentat al 9è concurs de relats curts online de TMB. Llegeix-lo allà també

dimarts, 24 de febrer del 2015

PATÉTICO?


Rajoy a Sánchez: "Patético"
Realment el Sr. Rajoy volia dir-li al sr. Sánchez que la seva intervenció era capaç de moure i agitar l'ànim infonent efectes vehements, i amb particularitat dolor, tristesa o malenconia? (segons la rae) Realment creu que el Sr. Sánchez desperta, desvetlla emocions vives, especialment penoses. 
Què fàcil es veure la palla a l'ull dels altres .... i no adonar-se que mentre ell parla, els seus més propers estan amb el candy crush ...
Patètics tots dos...
Ah, i per cert, capo, no és només al cap d'una màfia de narcotraficants, sinó també, i segons la rae, Persona amb poder i prestigi o molt entesa en una determinada matèria, és a dir, que ja no se li poden dir ni floretes al president ...
Més raons per tocar el dos, que el tres ja es fora.
No vull formar part d'un país que té un parlament així.

dimecres, 18 de febrer del 2015

Quaresma

Expressa’t, és la invitació que fem durant tot l’any a compartir allò que hi ha en el nostre interior. Però també pot ser una petició, una petició a Jesús. Una de les màximes expressions de Jesús va ser a la creu i posteriorment la seva resurrecció. Això ens expressa la Pasqua. Però ens hem de preparar. Quina millor manera per preparar-nos que escoltant el que ens expressa Jesús mateix.
Escoltem-lo, fem que les seves paraules ressonin dins nostre durant tot el dia mentre ens anem preparant per la Pasqua. Escoltar-lo no demana gaire temps, un parell de minuts.
La proposta és senzilla. Seure bé, fer silenci, estar relaxat. Escoltar el que ens diu Jesús. Deixar que les seves paraules penetrin dins meu. Pel cap de setmana us convido a llegir les lectures del dia.

18 de febrer (dimecres de cendra)
El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!
Mc 13,37

19 de febrer
Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.
Mt 5,13

20 de febrer
Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, 15 i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa.
Mt 5,14

21 de febrer Lc 5,27-32

22 de febrer Mc 1,12-15

23 de febrer
Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat.
Mc 6,15

24 de febrer
Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set.
Jn 6,35

25 de febrer
El llum del cos és l'ull. Per tant, si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; però si és dolent, tot el teu cos quedarà a les fosques. Perquè si allò que en tu ha de ser llum és foscor, que en serà, de gran, la foscor!
Mt 6,22-23

26 de febrer
Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set. Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna.
Jn 4, 13-14

27 de febrer
Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi.
Lc 9,23

28 de febrer  Mt 5,43-48

1 de març Mc 9,2-10

2 de març
Jesús l'agafà per la mà i la cridà dient: -Noia, aixeca't!
Lc 8,54

3 de març
Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.
Lc 8,8

4 de març
T'ho asseguro: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades.
Mt 26,34

5 de març
I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força:
-- Elí, Elí, ¿lemà sabactani? —que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat? 
Mt 27,46

6 de març
No tinguis por; tingues només fe.
Mc 5, 36

7 de març  Lc 15,1-3.11-32

8 de març Jo 2,13-25

9 de març
Deixeu que els infants vinguin a mi: no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas.
Lc 19,16-17

10 de març
Però a vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien.
Lc 6,27-28

11 de març
Jo sóc el camí, la veritat i la vida.
Jn 14, 6

12 de març
Home de poca fe! Per què has dubtat?
Mt 14,31

13 de març
On és la vostra fe?
Lc 8,25

14 de març Lc 18,9-14

15 de març Jo 3,14-21
  
16 de març
La vida val més que el menjar, i el cos més que el vestit.
Lc 12,23

17 de març
Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns.
Lc 12,15

18 de març
Us ho ben asseguro: qui acull els qui jo enviaré, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat.
Jn 13,20

19 de març
Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres.
Jn 13,35

20 de març
El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u.
Mt 13,23

21 de març Jo 7, 40-53

22 de març Jo 12,20-33

23 de març
Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
Jn 20,29

24 de març
L'home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l'home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.
Lc 6,45

25 de març
Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare.
Jn 15,15

26 de març
Jesús els digué: --Veniu a menjar.
Jn 21,12

27 de març
Això us mano: que us estimeu els uns als altres.
Jn 15,17

28 de març Jo 11,45-56


dijous, 25 de desembre del 2014

Bon Nadal!!!

Avui és Nadal i estic content, que diu la cançó. 
Avui és aquell dia que tots diem "lluuuíííssss" quan ens fan la foto per què perduri per sempre (o fins que borrem la foto del mòbil) el rècord d'aquest dia. Dia d'il·lusió, de família, d'amor, d'esperança, de solidaritat, de riure totes les gràcies, de regals, de tantes i tantes coses...
Però això no hauria de ser així cada dia? És que el Nadal és l'únic dia de l'any que som capaços de ser totes les coses bones del món? I la resta de l'any? Podem ser menys solidaris, menys alegres, podem perdre l'esperança, ens podem discutir amb la família, no cal que diguem lluís al fer la foto ...
Cada dia hauria de ser Nadal i no només en el nostre cor que diu una altra cançó, sinò en el cor de tots.


diumenge, 2 de novembre del 2014

Aniré a votar el dia 9!

Els catalans hem viscut més de mil vides, hem tastat els millors vins i també els pitjors vinagres, hem trepitjat terres llunyanes, i ens han trepitjat mil vegades, però mai, mai, no hem perdut el camí i el somni de viure lliures en la nostra terra.
La nostra vida no sempre ens ha sigut fàcil, hi ha hagut molts temps del dubte, i molts cops hem caigut en esvorancs, barrancs, i fins i tot en llocs on no esperaven caure, però sabem que viure és aprendre a aixecar-se.
Hem caminat sobre brases, hem conegut mil drames, ens han ensenyat les urpes contínuament, però sempre hem respost amb seny, amb força, amb ganes d’aixecar-nos.
No ens ha mancat mai el coratge per enfrontar les postres pors. Perquè no seran mai més obstacle
l'amenaça i la coacció; perquè fermament anem tancant les portes a la por. Hem renunciat sempre. renunciem i renunciarem a acomodar-nos a un futur de submissió; masses submissions ja hem viscut, hem de tancar les portes a la por. Hem de retrobar el nostre somni invencible i clamar-lo als quatre vents amb tota la nostra veu i el nostre cor.
Ja sé que segurament Catalunya no és la millor terra, però és la meva i per això me l’estimo, i junt amb tots els catalans, l'un al costat de l'altre, serem més forts i més valents i aconseguirem escapar d'aquest present de submissió, ja comença a ser hora que deixem de pagar justos per pecadors.

Ja comença a ser hora que els catalans arribem a la porta del cel, on neixen les estrelles i els somnis valents forjats per mil tempestes es fan realitat.

No deixis de caminar Catalunya, encara que et fallin les forces, no deixis de caminar. Ves avançant encara que sigui lentament, perquè dins teu parla el poble i clama llibertat, no t'aturis mai encara que et fallin les forces. Sent el cor de molts catalans bategant, sent el clam de tantes veus que demanen que cal seguir caminant, que som viatgers de l'esperança, que no volen deixar de caminar cap a la llibertat,

Per que t’estimo, perquè milers de catalans que ens han precedit en els més de mil anys d’història de la nostra petita i estimada terra, el dia nou, aniré a votar.

(A partir de cançons del Catarres, Txarango i Brams)

diumenge, 12 d’octubre del 2014

12 d'octubre ... res a celebrar

El 12 d'octubre és la "Fiesta Nacional de Espanña". És el nom oficial que rep la diada nacional espanyola regulada per la llei 18/1987 del 7 d'octubre.
El seu únic article diu:
"Se declara Fiesta Nacional de España, a todos los efectos, el día 12 de octubre"
i en l'exposició de motius s'indica:
"La fecha elegida, el 12 de octubre, simboliza la efemérides histórica en la que España, a punto de concluir un proceso de construcción del Estado a partir de nuestra pluralidad cultural y política, y la integración de los reinos de España en una misma monarquía, inicia un período de proyección lingüística y cultural más allá de los límites europeos."
Els orígens d'aquesta festa les podem trobar en la fiesta de la "raza" (proposada en 1913 por Faustino Rodríguez-San Pedro)
Avui en dia però. des de l'anomenada era democràtica (molt democràtica però que no ens deixen fer una consulta democràtica) amb la Constitución Española de 1978, el Real Decreto 3217/1981, publicat en el primer Boletín Oficial del Estado de l'any 1982, refrendà el "doce de octubre como «Fiesta Nacional de España y Día de la Hispanidad»."
El dia triat és el famós dia en què una nau comandada per Colom va ensopegar amb les Amèriques. I dic va ensopegar, perquè cal tenir en compte que el concepte de descobriment d'Amèrica només té sentit des d'una perspectiva eurocèntrica, ja que el continent americà estava habitat des de feia mil·lennis (una trentena, aproximadament). A més hi ha evidència històrica que navegants víkings ja havien arribat a Amèrica a l'edat mitjana. De totes maneres, sí que se cert que el viatge de Colom establí un vincle definitiu entre Europa i Amèrica, que comportà la colonització (així en diuen ells, però crec que pels que hi vivien en dirien d'una altra manera) del Nou món per part de les potències europees en els segles següents.
Eduardo Galeano, poeta de l'Uruguay, un dels grans de la literatura de sudamèrica (que usa el castellà perquè els hi van treure la llengua i els hi van deixar la llengua) ens diu:
"En 1492, los nativos descubrieron que eran indios,
descubrieron que vivían en América,
descubrieron que estaban desnudos,
descubrieron que existía el pecado,
descubrieron que debían obediencia a un rey y a una reina de otro mundo y a un dios de otro cielo,
y que ese dios había inventado la culpa y el vestido
y había mandado que fuera quemado vivo quien adorara al sol y a la luna y a la tierra y a la lluvia que la moja".

Res tu, que jo avui amb tot això no m'hi sento identificat. Que avui a més de ser la Mare de Déu del Pilar (felicitats a totes les Pilars) també és Sant Salvi (felicitats a tots els Salvis) i felicitats a uns bons amics que fa anys es van casar. I si algú vol celebrar la festa Nacional d'Espanya, que la celebri, però que no m'hi convidi, no vindré. No m'hi sento partícep.
Sí realment som lliures i estem en un país democràtic, que cadascú celebri el que li vingui de gust i que es castigui per igual als que cremen una bandera sigui dels colors que sigui, i que es deixi parlar i opinar, sigui com sigui l'opinió. 
Amb el genocidi de la cultura maia, azteca ... ja n'hi va haver prou una vegada (no us sembla)