Silenci? Potser sí que les meves oïdes no escolten cap soroll, potser sí que hi ha silenci.
Buida? Potser sí que els meus ulls veuen una aula buida, amb només taules, cadires, pissarra ...
Però tanco els ulls i la veig ben plena i les meves orelles no paran de sentir coses.
S'ha acabat el curs, un curs llarg, on hem expressat un munt de coses. De vegades d'una manera ràpida i superficial, però moltes moltes de les coses que hem fet, dit i sentit han sorgit de fons del cor.
Hem fet un munt de coses junts: les convivències, un pessebre, una escultura de castanyes, un ball pel carnaval, el llibre de sant Jordi i els Jocs Florals, les colònies, la festa de la Cloenda, ....
I hem aprés moltes coses de la nostra història, del nostre cos, de la nostra llengua i d'altres llengües, dels números i les matemàtiques, hem fet un munt de dibuixos, un treball creatiu, un munt d'enigmes, de càlcul mental, dictats, expressions escrites, deures, resums, esquemes, controls, recitar poemes, les proves de la Generalitat, ... Hem treballat i molt.
Però també hem aprés coses, potser més senzilles però no per això no més importants. Hem aprés que estimar no fa mal a ningú. Que si ens equivoquem, no hem de tenir por de reconéixer-ho i proposar-nos millorar i no equivocar-nos de nou (créixer és aprendre a aixecar-se que canten els Catarres). Hem aprés que és important mantenir l'amistat entre nosaltres. També hem pres més consciència de què vol dir ser solidari.
I sí ens fixem, hem crescut, ens hem fet grans, i potser el què és més important, hem crescut com a persones.
Sí, a l'aula és buida, hi ha silenci, però el meu cor és ple d'una dolça i alegra melodia composada pels bons i agradables moments compartits i viscuts durant tot aquest curs.
Gràcies als protagonistes per tot el que m'heu ensenyat. I recordeu, estimar és l'única llei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada