Laudato si

Vinc de llegir la darrera encíclica del Papa Francesc “Laudato Si”

SI l’anterior, “Evangelii Gaudium” ja em va agradar, aquesta encara més.

No pretenc fer-ne ni un resum, ni ajudar a entendre-la. Senzillament, la vaig llegir amb un llapis a la mà i vaig anar anotant totes aquelles frases que em semblaven rellevants. Creia que en sortirien ben poques. Al final han estat moltes. I tan sols pretenc compartir-les.

L’encíclica està dividida en sis capítol, i cada capítol té diferents apartats. Els he anat posant, així com el número d’on està treta la frase.

LAUDATO SI

• La nostra casa de tots és també com una germana que clama pel mal que li provoquem².
• Oblidem que nosaltres mateixos som terra²

Units per una mateixa preocupació

• El sacrifici és una manera d’estimar, de passar de mica en mica del que jo vull al que necessita el món de Déu. És alliberament de la por, de l’avidesa, de la dependència. ⁹

La meva crida

• Els joves ens reclamen un canvi. Ells es pregunten com és possible que es pretengui construir un futur millor sense pensar en la crisi i en els sofriments dels exclosos. ¹³
• Necessitem una conversa que ens uneixi a tots. ¹⁴
• L’intima relació entre els pobres i la fragilitat del planeta, la convicció que en el món tot està connectat, la crítica al nou paradigma i a les formes de poder que deriven de la tecnologia, la invitació a buscar altres maneres d’entendre l’economia i el progrés, el valor propi de cada criatura, el sentit humà de l’ecologia, la necessitat de debats sincers i honestos, la greu responsabilitat de la política internacional i local, la cultura del rebuig i la proposta d’un nou estil de vida. ¹⁶

Cap 1r: EL QUE ESTÀ PASSANT A CASA NOSTRA

Contaminació i canvi climàtic

• La tecnologia, que lligada a les finances, pretén ser l’única solució dels problemes, de fet sol ser incapaç de veure el misteri de les múltiples relacions que existeixen entre les coses, i per això a vegades resol un problema creant-ne d’altres. ²⁰
• El clima és un bé comú de tothom i per a tothom. ²³

La qüestió de l’aigua

• La pobresa de l’aigua social que en els moments crítics no s’administ4ra sempre amb una adequada governança i amb imparcialitat. ²⁸
• El problema d l’aigua és en part una qüestió educativa i cultural perquè no hi ha consciència de la gravetat d’aquestes conductes en un context de gran desigualtat. ³⁰
• El control de l’aigua per part de grans empreses mundials és una de les principal fonts de conflictes d’aquest segle. ³¹

Pèrdua de la biodiversitat

• Sembla que pretenguéssim substituir una bellesa irreemplaçable i irrecuperable per una altra creada per nosaltres. ³⁴
• Moltes ciutats són grans estructures ineficients que gasten energia i aigua en excés. ⁴⁴

Deterioració de la qualitat de la vida humana i degradació social

• Sol trobar-se una ciutat bella i plena d’espais verds ben cuidats en algunes àrees “segures”, però no tant en zones menys visibles, on viuen els descartables de la societat. ⁴⁵
• La veritable saviesa, producte de la reflexió, del diàleg i del trobament generós entre les persones, no s’aconsegueix amb una mera acumulació de dades que acaben saturant i obnubilant, en una espècie de contaminació mental. ⁴⁷
• Els mitjans ens impedeixen de prendre contacte directe amb l’angoixa, amb el tremolor, amb l’alegria de l’altre i amb la complexitat de la seva experiència personal. ⁴⁷

Injustícia planetària

• Un veritable plantejament ecològic es converteix sempre en un plantejament social que escolta tant el clamor de la terra com el clamor dels pobres. ⁴⁹
• Sabem que es malbarata un terç dels aliments que es produeixen, i l’aliment que es malbarat és com si es robés de la taula dels pobres. ⁵⁰
• Diversitat d’opinions
• L’esperança ens invita a reconèixer que sempre hi ha una sortida. ⁶¹

Cap 2n: L’EVANGELI DE LA CREACIÓ

La llum que ofereix la fe

• Si volem construir una ecologia que ens permeti guarir tot el que hem destruït, cap branca de les ciències i cap forma de saviesa no pot ser apartada, tampoc la religiosa. ⁶³

La saviesa dels relats bíblics

• L’existència humana es basa en tres relacions estretament connectades: lar elació amb Déu, amb el proïsme i amb la terra. ⁶⁶
• Tot està relacionat, l’autentica cura de la nostra pròpia vida i les nostres relacions amb la natura són inseparables de la fraternitat, la justícia i la fidelitat als altres. ⁷⁰
• N’hi ha prou amb un home bo perquè hi hagi esperança. ⁷¹

El missatge de cada criatura en l’harmonia de totes les coses creades

• Cada criatura té una funció i cap no és supèrflua. ⁸⁴

Una comunió universal

• Uns sentin més humans que altres com si haguéssim nascut amb més drets. ⁹⁰
• No pot ser real un sentiment d’íntima unió amb els altres éssers de la natura si al mateix temps  en el cor no hi ha tendresa, compassió i preocupació pels éssers humans. ⁹¹
• La incoherència de lluitar pels animals en perill d’extinció o restar completament indiferent al tràfic de persones o es desentén de la pobresa. ⁹¹

Cap 3r: L’ARREL HUMANA DE LA CRISI ECOLÒGICA

La tecnologia: creativitat i poder

• Capacitats que hem adquirit ens donen un tremend poder (...) Donen als qui tenen el coneixement, i sobretot el poder econòmic per utilitzar-lo, un domini impressionant sobre el conjunt de la humanitat i el món sencer. ¹⁰⁴
• El coneixement tecnològic no ha esta acompanyat d’un desenvolupament de l’ésser humà en responsabilitat, valors, consciència. ¹⁰⁵

Globalització del paradigma tecnocràtic

• El creixement infinit o il·limitat (...) suposa la mentida de la disponibilitat infinita dels béns del planeta (...) És el pressupòsit fals que existeix una quantitat il·limitada d’energia i de recursos utilitzables, que la seva regeneració immediata és possible i que els efectes negatius de les manipulacions de la natura poden ser fàcilment absorbits. ¹⁰⁶
• El paradigma tecnològic s’ha tornat tan dominant, que és molt difícil prescindir dels recursos, i més difícil encara és fer-los servir sense ser dominats per la seva lògica. ¹⁰⁸
• És fa difícil (avui) aturar-nos per a recuperar la profunditat de la vida. ¹¹³
• És indispensable (...) recollir els avenços positius i sostenibles, i alhora recuperar els valors i els grans dins arrasats per un desenfrenament megalòman. ¹¹⁴

Crisis i conseqüències de l’antropocentrisme modern

• No és pot prescindir de la humanitat . ¹¹⁸
• L’obertura a un “tu” capaç de conèixer, estimar i dialogar continua essent la gran noblesa de la persona humana. ¹¹⁹

El relativisme pràctic

• Quan l’ésser humà es col·loca a si mateix en el centre, acaba donant prioritat absoluta a les seves conveniències circumstancials, i tota la resta es torna relativa. ¹²²

Necessitat de preservar el treball

• Qualsevol forma de treball té al darrer una idea sobre la relació que l’ésser humà pot o deu establir amb les altres coses. ¹²⁵
• El treball és una necessitat, part del sentit de la vida en aquesta terra, camí de maduració, de desenvolupament humà i de realització personal. En aquest sentit, ajudar els pobres amb diner ha de ser sempre una solució provisional per a resoldre urgències. El gran objectiu hauria de ser sempre permetre’ls una vida digna a través del treball. ¹²⁸

Innovació biològica a partir de la recerca

• Si no es pot prohibir a un artista el desplegament de la seva capacitat creadora, tampoc es pot inhabilitar els qui tenen especials dons per al desenvolupament científic i tecnològic. ¹³¹
• Alguns moviments ecologistes que defensen la integritat de l’ambient (...) a vegades no apliquen aquests mateixos principis a la vida humana. ¹³⁶
• La tècnica separada de l’ètica difícilment serà capaç d’autolimitar el seu poder. ¹³⁶

Cap 4t: UNA ECOLOGIA INTEGRAL

Ecologia ambiental, econòmica i social

• Els coneixements fragmentaris i aïllats poden convertir-se en una forma d’ignorància si es resisteixen a integrar-se en una visió més àmplia de la realitat. ¹³⁸
• No hi ha dues crisis separades, sinó una sola i complexa crisi sòcio-ambiental. Les trajectòries per a la solució requereixen una aproximació integral per a combatre la pobresa, per a retornar la dignitat als exclosos i simultàniament per a protegir la natura. ¹³⁹

Ecologia cultural

• Pretendre resoldre totes les dificultats a través de normatives uniformes (...) porta a desatendre la complexitat de les problemàtiques locals que requereixen la intervenció activa dels habitants. ¹⁴⁴

Ecologia de la vida quotidiana

• L’amor pot més. ¹⁴⁹

El principi del bé comú

• El bé comú pressuposa el respecte a la persona humana com a tal, amb drets bàsics i inalienables ordenats al seu desenvolupament integral. ¹⁵⁷

La justícia intergeneracional

• La terra que rebem pertany també als qui vindran. ¹⁵⁹
• Quin tipus de món volem deixar als qui ens succeiran, als infants que estan creixent? (...) Si aquesta pregunta es planteja amb valentia, ens porta inexorablement a altres qüestions molt directes: Per què passem per aquest món?, per a què treballem i lluitem?, per a què ens necessita aquesta terra? ¹⁶⁰

Cap 5è: ALGUNES LÍNIES D’ORIENTACIÓ I ACCIÓ

El diàleg cap a noves polítiques nacionals i locals

• La grandesa política es mostra quan (...) s’actua per grans principis i pensant en el bé comú a llarg termini. ¹⁷⁸

És tant el que sí que es pot fer! ¹⁸⁰

Les religions en el diàleg amb les ciències

• La major part dels habitants del planeta es declaren creient, això hauria de provocar a les religions d’entrar en un diàleg entre elles orientat a la protecció de la natura a la defensa dels pobres, a la construcció d’una xarxa de respecte i fraternitat. (...) La gravetat de la crisi ecològica ens exigeix a tots pensar en el bé comú i avançar en un diàleg que requereix paciència, ascesi i generositat, recordant sempre que “la realitat és superior a la idea!. ¹⁴³

Cap 6è: EDUCACIÓ I ESPIRITUALITAT ECOLÒGICA

• Fa falta la consciència d’un origen comú, d’una pertinença mútua i d’un futur compartit per tots. ²⁰²

Apostar per un altre estil de vida

• Mentre més buit està el cor de la persona, més necessita objectes per a comprar, posseir i consumir. ²⁰⁴
• Quan som capaços de superar l’individualisme (...) es pot desenvolupar un estil de vida alternatiu i esdevé possible un canvi important de la societat. ²⁰⁸

Educació per l’aliança entre la humanitat i l’ambient

• L’educació ambiental (...) tendeix a incloure una crítica dels “mites” de la modernitat basats en la raó instrumental (individualisme, progrés indefinit, competència, consumisme, mercat sense regles) i també a recuperar els distints nivells de l’equilibri ecològic: l’intern amb un mateix, el solidari amb els altres, el natural amb tots els éssers vius, l’espiritual amb Déu. ²¹⁰
• En la família (...) és (...) on la vida (...) pot ser acollida i protegida de manera adequada contra els múltiples atacs a què està exposada i pot desenvolupar-se segons els exigències d’un autèntic creixement humà. (...) La família constitueix la seu de la cultura de la vida. ²¹³

Goig i pau

• Pau (...) és molt més que l’absència de la guerra. La pau interior de les persones té molt a veure amb la cura de l’ecologia i amb el bé comú, perquè autènticament viscuda, es reflecteix en un estil de vida equilibrat unit a una capacitat que porta a la profunditat de la vida. ²²⁵
• Estem parlant d’una actitud del cor, que ho viu tot amb serena atenció, que sap estar plenament present davant algú sense estar pensant en el que ve després, que es lliura a cada moment com a do diví que ha de ser plenament viscut. ²²⁶

Amor civil i polític

• Fa falta tornar a sentir que ens necessitem els uns als altres, que tenim una responsabilitat pels altres i pel món, que val la pena ser bons i honestos. ²²⁹