M’he acabat de llegir la nova llei d’educació.
Abans de res, deixar clar que atenent
que encara no podem decidir per nosaltres mateixos quina educació volem pel
nostre país, no ens queda un altre remei que complir les lleis d’educació del
país al que no pas per grat en formem part. Però cal recordar que la
Generalitat té transferides totes les competències en educació, per tant, se
suposa que la llei hauria de ser un gran marc referencial i la Generalitat és
qui hauria de, a partir d’aquests mínims, desenvolupar la llei a Catalunya. És
a dir, la Generalitat ha de decidir (que en certa manera som nosaltres ja que
qui governa ho fa perquè així ho ha volgut la majoria dels que hem exercit el
nostre dret democràtic de decidir qui
volem que ens governi) els continguts, els currículums, els horaris, com organitzar l'ensenyament, quantes hores
dediquem a altres llengües que no sigui el català i sobretot, quina educació
volem.
Una lectura de la llei fa que t’estiris els
cabells més d’un cop.
Per començar fa una definició de l’educació
que déu ni do. Entén l’educació com un factor depenent dels processos econòmics
i que cal enfocar-la cap els resultats. Per tant, la crisis actual no ha
canviat res, hem d’educar segons els principis econòmics que han provocat la
crisi (quin avançament!!!). Podem arribar fins i tot a entendre que tracta als
alumnes com unes mercaderies que cal fer cada cop millors perquè així a la
llarga seran bones per l’economia del país.
Seguint amb l’anàlisi, resulta que hi hauran
proves externes cada tres anys (si fa o no fa). Tots sabem que passa amb l’avaluació
externa (si no es fa ben feta). Sí l’avaluació no és positiva els centres seran
“penalitzats” (criteri d’economia: si compleixes objectius premi, sinó
compleixes, retallada). Que acabarà passant...? Que prepararem els alumnes per
a superar uns exàmens i oblidarem altres coses potser més importants. Preparar alumnes
per a superar una prova no és aprendre.
Marca com a ensenyament bàsic l’Educació Primària,
l’ESO i la Formació Professional bàsica. Segons la constitució els ensenyaments
bàsics han de ser gratuïts. La resta no cal. Així, amb una llei, s’estalvien tota
l’Educació Infantil, el Batxillerat, els graus mitjans i superiors, els règims
especials....
Ara em centraré en l’Educació Primària, que és
la que conec i de la que puc parlar amb coneixement de causa. Primer de tot
destacar que desapareix el “Coneixement del medi” i apareix les ciències de la
Natura i les Ciències socials, que corren el risc de ser assignatures on “la
memòria” sigui el que més es treballarà, i que, com molts sospitem, serviran
per explicar una història, una geografia i una natura concreta, i segurament
deixant molt poc marge per explicar moltes altres coses. I la presència de l’assignatura
de català només un 10 %, això si no ve un jutge i t’ho canvia.
Hi ha també un retrocés en tot el que fa referències
a les intel·ligències múltiples i les capacitats amb les assignatures troncals
i de coneixement, que són les importants, les que dediquem més temps, les que
avaluarem, les que diran si un alumne val o no. Sembla com si la llei no donés
importància a la música, la plàstica, l’educació física... Això si, la religió,
per si de cas, ens recorda que l’hem de fer (tots sabeu que sóc cristià i que
crec que s’ha d’ensenyar religió a l’escola, però sobretot perquè cal educar
també la intel·ligència espiritual i aquesta assignatura pot ser un bon espai
per a fer-ho, però no l’únic, per tant és normal que les escoles cristianes
facin l’assignatura de religió, però d’aquí a obligar per llei que totes les
escoles han d’oferir-la... crec que s’han passat tres pobles)
A l’acabar la Primària, pam! Amb dotze anyets
a fer una revàlida, que tot i no ser eliminatòria, si que constarà en l’expedient.
I aquesta prova serà per a tots els alumnes iguals, per tant fem un pas enrere.
Deixem de tractar els alumnes en concret, segons les seves característiques
personals, ja que tots han de passar pel mateix sedàs. El pitjor a 4t d’ESO,
que serà el 30% de la nota del títol de graduat!
Des de l’arribada de la democràcia a Espanya
ja hem tingut un munt de lleis, i moltes no han acabat de funcionar sobretot
perquè no s’ha invertit en elles. Comparem-nos amb Finlàndia (“Morirem mirant
Finlàndia que deia el Doctor Torralba).
Però no cal anar tant lluny, a principis del
segle passat a Catalunya hi havia molt grans i bons pedagogs. Per què no els
rellegim i escoltem una mica més?
La llei diu moltes més coses, com ara més
poder als directors, ser director serà fer “carrera”, i serà un empresari que
ha de fer funcionar “la fàbrica”. Parla també del consell escolar (pots comptar
que en quedarà d’ell).
Res tu, que un no pot fer-se un vestit a mida
i després pretendre que tothom se’l posi.
Jo ho tinc clar, fa temps em vaig manifestar
demanant als polítics el dret a poder decidir amb qui volem estar. El president
Mas ens va escoltar, i amb el recolzament de tots els que érem a la manifestació,
a la Via Catalana i a tants i tants actes ha decidit tirar endavant. Ara cal
fer el mateix, demostrar el nostre enuig vers aquesta llei, fer-li saber a la
consellera i que sigui valenta, crec que tindrà el suport de molts i molts
docents.
