... no la confonguem amb el flaix

Ja fa molts dies de la petició del Parlament de Catalunya al Congres de diputats.

Crec que des d’aquí es va anar amb un esperit constructiu. Amb ganes de dialogar, però per dialogar, cal saber baixar les defenses, obrir les portes de casa i oferir calidesa humana. I és evident que els d’allà això no ho van fer. Fins i tot el to d’algun/a diputada deixava entreveure que semblava que nosaltres fóssim molt dolents. Com si fos pecat demanar poder decidir. I  el pecat no és una taca que hem de netejar. El que hem de fer és demanar perdó i reconciliar-nos, no anar a la tintoreria del japonès a la volta de la cantonada .

Segurament els membre del nostre parlament deurien sortit força dolguts. Tot i que el dolor no és una virtut en si mateix, però pot ser virtuós la manera d'assumir-lo. I ells crec que van sortir amb el cap ben alt per una feina ben feta. Si als fanàtics anticondons volen posar al món (Catalunya) dins d'un condó no anem gens bé.

Si sempre, per construir, tendim a voltejar i trepitjar, com fundarem alguna cosa sòlida?

No sempre és fàcil escoltar. A vegades és més còmode fer-se el sord , posar-se els cascs per no escoltar a ningú. Amb facilitat canviem l'escolta pel mail, el missatget i el xateig, i així ens privem d'escoltar la realitat de rostres, mirades i abraçades .

Malgrat tot, continuo pensant que és possible construir una nova civilització centrada en l'amor i la vida. Perquè ningú sap estimar, aprenem cada dia . Estimar és molt més que sentir de tant en tant una tendresa o una emoció! És tot un desafiament a la creativitat! Només ens cal ganes –moltes-, il·lusió –incansable-, temps –i molt i saber-lo gaudir- perquè el temps és experiència , sí, però només quan es dóna l'oportunitat de fer experiència de l'experiència (una precisió: "prendre’t temps" no és el mateix que "deixar-lo passar".)

I sobretot que ens deixin decidir.

I poder saber finalment la veritat, si som quatre arreplegats que estem per la independència o realment és tot el poble que la vol.

On és la veritat hi ha la llum, però no la confonguem amb el flaix .

(Nota final, les frases en cursiva no són meves, son del Papa Francesc, tretes del llibre Recen por mi PAPA FRANCISCO en sus palabras, de Julie Shwietert Collazo y Lisa Rogak, editorial Aguilar 2013)