Déu i l'home ...

Per a parlar de la relació entre Déu i l’home potser primer hauríem de dir, definir, descriure, qui és Déu. Qui és l’home és senzill de definir, som nosaltres, i no ens costaria res explicar qui som, on som, que fem ... resulta bastant fàcil definir-nos.

Però a Déu ... Al llarg de la història hi ha hagut molt intents de definir a Déu, però sempre hi ha hagut un problema: trobar-hi les paraules adequades. En realitat Déu és tan gran que no el podem classificar en una quadrícula humana. Quan el descrivim d’una manera, de seguida ens adonem que ens deixem un aspecte que també és primordial. I és que Déu, tot i que és molt proper a nosaltres, és totalment diferent, per això les nostres paraules, el nostre llenguatge ens pot trair a l’hora de definir-lo, i a l’hora de parlar de la nostra relació amb Ell.

Amb tot, nosaltres els cristians tenim un avantatge a l’hora d’acostar-nos-hi. Del Déu invisible ens n’ha parlat Jesús, el Fill de Déu fet home. I tota la Bíblia ens explica qui és i com és Déu mateix. En la plenitud del temps, l’evangelista Joan ens dóna una definició molt apropiada, ens diu: “Déu és amor”. I entendre això és més senzill que qualsevol altre definició teològica, perquè sabem que l’amor és el que mou la vida dels homes i de les dones, tots estimem i desitgem ser estimats, i és en aquesta estimació on trobem a Déu, on ens hi relacionem amb Ell. I no pensant que així aconseguirem arribar al Regne de Déu, perquè de fet, el Regne de Déu ja és entre nosaltres. El Regne de Déu el trobem i el veiem quan veiem un pobre d’esperit, un home que plora i es consolat, un humil que posseeix la terra, un home saciat de fam i set de ser just, un compassiu compadit, un net de cor, homes treballant per la pau, homes perseguits només pel fet de ser justos. També el podem veure i viure’l en qualsevol acte d’amor, però d’amor sincer i gratuït, fet amb senzillesa, que només cerca el bé de l’altre: donant les gràcies, donant un somriure al trist, un cop a l’esquena a l’afligit, ... De fet el missatge de Jesús queda molt ben resumit per Pau: “Estimar és la plenitud de la llei” (Rm 13, 10) Tot el que hem de fer és estimar, i quan estimem el Regne de Déu és amb nosaltres, ja que és aleshores quan és fa la voluntat de Déu aquí en la terra com es fa en el cel i estàs relacionant-te íntimament amb Déu. És quan aleshores ve aquí el seu Regne, malgrat que sempre hi és, només ens cal a nosaltres obrir el ulls, veure’l i viure’l.

Per a un difunt la manera de deixar d’existir deixa de ser la que és pròpia dels vius. Trobar-se dins de coordenades espai i temporals i trobar-se fora d’elles són dues maneres de viure, relacionades però lligades d’una manera molt difícil de comprendre ja que sols tenim la meitat de l’experiència. Avui la societat ens presenta la mort com un moment “molt dolorós”, ja que perdem tot el que tenim aquí. Però els cristians creiem, des de la mort de Jesús, que al morir ressuscitarem i participarem de la Glòria de Déu, per tant no podem concebre la mort com una qüestió dolorosa, sinó, com un pas més vers al Regne.

La resurrecció és la reivindicació que fa Déu de Jesús i del seu missatge, i és la base per a una nova vida de fe. El Déu de la vida triomfa sobre la mort. A més, en la resurrecció la verdadera història de la vida i de la mort i de Jesús posa en moviment més història, a mesura que el poble cerca viure la nova vida. Déu és un déu de la vida i no un déu de la mort.

Hem considero una persona optimista, compromesa i malgrat totes les penes del món i els mals moments que totes les famílies passen, feliç. I això hi té molt a veure la fe i l’esperança en aquella terra nova que Jesús ens parlava. Tinc l’esperança de què un dia la veurem, i moltes de les coses que faig, van encaminades a intentar aconseguir-ho, i el motor que em mou a fer-les és Jesús.

Hi ha una frase del Subcomandante Marcos que diu “La llibertat és com el matí. Hi ha qui espera adormit que arribi, però hi ha qui es desvetlla i camina tota la nit per aconseguir-la.” Els cristians i els homes d’esperança hauríem de ser dels que es desvetllen durant la nit i caminen per aconseguir la llibertat, la solidaritat, ... , per aconseguir el Regne. I ho haurien de fer perquè tenim esperança. Si no en tinguèssim, seríem dels que es queden dormint, sense despertador i que segurament ens llevaríem al migdia i ja ni el veuríem el matí. I aquest llevar-se i posar-se a caminar en la nit, en la foscor, ho fan, ho fem, amb una gran llanterna que fa tanta llum que sembla que sigui de dia, aquesta llum és la llum de Déu.

Ens preocupa ...

La humanitat avui s’enfronta a moltes dificultats i problemes. Som testimonis d’una veritable dimissió de l’home, pel qual la vida és valorada per la seva utilitat o la seva productivitat, i en conseqüència, pot ser fàcilment descartada. Així, la violència troba una certa permissivitat en el món. L’ésser humà pot arribar a sentir-se amb el dret de matar. Un exemple seria matar  a qui menys pot defensar-se: als nens no nascuts. Els nens i nenes que moren avui en dia abans de néixer són impossibles de calcular. Però si que calculem els que moren de fam i malaltia (deien els diaris no fa poc que “només” 27.000 al dia, i que eren molts menys que l’any passat). Els grans organismes i corporacions internacionals, els interessos econòmics i polítics, tergiversen la informació, creen desconcert, confonen termes i inventen racionalitzacions jurídiques per a que aquestes morts dels nonats segueixi avançant conforme els seus interessos. Els morts de gana potser no els interessen tant. Es curiós que ens els temps en què més es parla dels drets humans, s’hagi arribat a racionalitzar tant el tema de l’avortament. Igualment podríem considerar els malalts, els discapacitats, els vells, o tots aquells que no poden valdre’s per si mateixos. La manca d’ètica, que té com a principi i fonament la veritable natura humana, ha arribat a portar a què l’eutanàsia sigui considerada legal i fins i tot oportuna, amb el sorgiment de corrents o ideologies eutanàsiques que impulsen aquest acabar amb la vida d’un home amb eufemismes com “suïcidi assistit”, “mort per misericòrdia” o “dret a morir”.

El poc valor que sembla que té la vida humana porta com a conseqüència també l’incessant augment de la violència. Exemples en tenim a cabassos, guerres, fins i tot moltes justificades política i econòmicament, discriminacions racials, misèria moral, explotació de l’immigrant i del no immigrant també, esclavitud, injustícies de tota mena, marginació, atacs incessants contra el matrimoni i la família ... I per no nombrar també la violència que es dirigeix vers la nostra Església, o vers altres confessions. Quants milions de persones han mort ens els últims anys pel fet de pertànyer a una confessió religiosa? I malgrat tot, els politics sembla que segueixen dient que treballaran per la pau, però aquesta no sembla pas que arribi.

I podríem seguir analitzant el nostre món, i veuríem com en aquest context, el poder, el tenir i el plaer passen a regir la nostra vida i el fer en el món actual. La pobresa, i en molts casos la misèria extrema, i l’injust repartiment de la riquesa castiga el nostre món. Les ganes desordenades del tenir a més de produir pobresa moral, espiritual, psicològica i unes ganes desmesurades de lucre en quins ho pateixen, ocasionen situacions d’injustícia que colpeixen vivament en el cor dels cristians. I el plaer, el posseir el plaer, ens porta a un predomini del gust que legitima tota una ètica i porta a una primacia de l’eròtica, a la tergiversació de la sexualitat, a l’hedonisme, al gust i el culte del cos, l’excés del confort, la instrumentalització i la greu violència contra la dona ...

I aquests i d’altres problemes hi hem d’afegir el consumisme i el secularisme, les ideologies extremes, l’agnosticisme funcional, les ganes de poder, ...

I a pesar de tot plegat, ens preocupa més el que diu el Mourinho? ens preocupa més que el Barça hagi perdut un partit???? Hi ha coses més importants ... però sembla que les estem oblidant ...

Carta al savis d'Orient

Benvolguts savis d'Orient,

com cada any arriba l'hora de demanar-vos presentes i regals. Posats a demanar demanaria moltes coses, però posats a demanar una cosa, només demanaria PAU.

Que d’important és la pau per a construir el futur. Pau vol dir que no hi ha odi, ni enveja, ni rancúnia, ni gelosia, ...., vol dir que hi ha respecte, tolerància, justícia, comunitat ... És tan important la pau.

Que la Pau sigui amb vosaltres! Així comencen les nostres celebracions, i acaben dient: Aneu-vos en Pau! I entre mig: la Pau us deixo, la Pau us dono, doneu-vos la Pau. Els àngels al veure als pastors els hi van dir: “a la terra pau als homes que ell estima” (Lc 2,14) És tan important la pau.

Hi ha tantes coses que ens uneixen però que no som capaços de veure. La Pau la construirem no a partir de les nostres diferències, sinó reconeixent allò que ens diferencia, trobar allò que ens uneix. I per poder-ho trobar i descobrir ens cal fer camí junts, però un camí volgut per tots i amb l’esperit i la il·lusió de la Pau. És tan important la pau.

No demanao gran cosa, oi!

Bon 2011! Fins l'any que ve

1-1-11

Pot semblar un enigma matemàtic, pot semblar un sèrie numèrica, però no, no és res més que la data d'avui. De fet aquest numeració es dóna ben poc al llarg de la nostra vida, una altra serà el 2 del 2 del 22, l'altre el 3 del 3 del 33, el 4 del 4 del 44 ... Recordeu la última, el 9 del 9 del 99.

Però aquesta, la d'avui és especial, comencem l'any amb uns. La unitat. Si busqueu en un diccionari la definició de dos la definició és un més un, i de tres? sí, dos més un. L'únic número que definim és l'un. Però per a la seva definició s'utilitza els altres: el que indica el nombre del qual tots els altres nombres són agregats.

L'u és important, l'unitat és important, jo sóc important, però no sóc res sense els altres. Fem que aquest any sigui un any on tots aportem la nostra unicitat per a fer un gran any de comunitat. Aportem tots el nostre millor un per a fer millions!!!!

Bon any 11

Nadal 2010

S’acosta Nadal. Una de les celebracions de l’any més viscuda no només per nosaltres els cristians sinó per tota la societat. Per nosaltres és el record i la celebració de naixament de Jesús. El Nadal comporta el missatge de tots el valors que els homes volem viure, que sabem que són la resposta a la nostra vocació humana, però que, per les causes més variades, sovint volem però no portem a la pràctica.

Però, curiosament cada any ens preguntem tots: què és el Nadal? Nadal és celebració, i no és només una celebració individual, com l'àpat familiar, és una celebració comunitària, és anar a trobar l'altre. Nadal és compartir, comunicar, caminar junts. Nadal és pau, és abraçar l'altre. Quan som capaços d'abraçar vol dir que hi ha quelcom més que amistat. Nadal és do, gràcia. És donar-se als altres, Nadal és humilitat, senzillesa, fraternitat, d'igual a igual. Nadal és llum, claror. Nadal és goig, alegria. I si hi ha alegria hi ha estimació.

I el Nadal també ens parla de la presència de Déu entre els homes. És l’oferiment d’un Déu que es presenta com a Paraula, com a diàleg. És una paraula que se’ns dóna, que tenim. Només cal escoltar-nos. Nadal és l’amor visible de Déu que ens parla des de la petitesa amb un missatge de Pau, de Fraternitat, d’amor, de perdó, de solidaritat, de caritat ...

Però, què és per a mi el Nadal? Com celebro el Nadal? És per a mi només el Nadal comercial? o és el Nadal familiar? el Nadal d'amistat i regals? el Nadal de festa popular? el Nadal de vacances? O és el Nadal cristià? El Nadal que llegeix els signes i llums externs del nadal i descobreix en el profund d'aquestes festes un Déu humà, proper, gens estrany als homes i dones.

El Nadal cristià és el "Misteri de Nadal" que només s´hi arriba amb el silenci interior. El Nadal és silenci perquè hi pugui esclatar la paraula. Recodem sinó als pastors  amb el silenci de la nit vetllant el ramat, fins que els àngels el trenquen amb paraules de Bona Nova, amb la gran  notícia d'esperança,  alegria i pau. És el silenci d’un infant en una menjadora, és un nen sense sostre com tants d’altres n’hi ha avui, el silenci del nen emigrant a Egipte, com tants d’altres n’hi ha avui.

I Nadal és, sobretot, "Déu amb nosaltres", la solidaritat de Déu. I és un exemple per a nosaltres. Ens ho recordava el papa Benet XVI en la seva visita a la Llar del Nen Déu, durant el seu darrer viatge a Barcelona, amb aquestes paraules: “En aquests moments, en els quals moltes llars passen serioses dificultats econòmiques, els deixebles de Crist hem de multiplicar els gestos concrets de solidaritat efectiva i constant, manifestant així que la caritat és el distintiu de la nostra condició cristiana”. És Nadal i no podem girar l’esquena a la realitat d’una societat en crisis, on molts necessiten un cop de mà, un sentir-se estimats i ajudats, i això només ho podrem fer des del compromís i la caritat.

La caritat no és fer un gest d’amor un dia. Cal molt més, cal un compromís continuat. Pensem en els emigrants, en els aturats, en els infants de carrer, sense família o que viuen en Residències, en les persones grans que viuen en la soledat, en els qui pateixen la violència i les guerres, que els neguen la pau per a refer les seves vides, en tots aquells que són esclaus de les drogues, en tots els qui viuen en el tercer món, que pateixen les injustícies estructurals i l’egoisme de primer món, pensem en…, tots coneixem persones que pateixen situacions que reclamen la nostra presència, el nostre ajut, la nostra col·laboració. Nadal és un desafiament i un repte per pensar i decidir quina és la resposta que hem de donar, no tan sols d’uns dies, sinó al llarg de l’any.

Ell també va néixer pobre, en el si d’una família humil, que no va trobar casa a Betlem, que va haver d’emigrar a Egipte, que va treballar com a “fill del fuster”. Nadal és la celebració de l’Encarnació de l’amor de Déu entre els homes. La Paraula feta realitat vivent. Paraula redemptora i salvadora, Paraula alliberadora. Ell que és l’amor, que neix en l’amor i viu en l’amor, ens preguntarà un dia sobre l’amor. (Mt. 25).

Aquest any hem viscut la consagració de la Sagrada Família. I nosaltres volem viure en família el Nadal. Tinguem present l’exemple de família de Maria, Josep i Jesús, que, moguts per la fidelitat, són forts enmig de les dificultats. Maria accepta i diu sí a la responsabilitat que Déu li demana, Josep no es rebel·la contra el misteri, encara més, es deixa transformar per ell, i s’endinsa i estima la tasca que Déu li proposa, i tots dos, com a pares, vetllen per la vida de Jesús, incomprès i perseguit des dels inicis. La d’ells és una vida d’amor esponsal al servei incondicional de Jesús.

Nadal ens ajuda també a redescobrir el misteri de les nostres pròpies famílies. L’amor en què s’ha de fonamentar, el diàleg que sempre ha de regir les relacions internes, la pau conseqüència de ser comunitat de vida i amor, l’acolliment i servei a la vida que se’n deriven. Nadal és el moment de deixar de nou que Jesús penetri en les nostres vides. El pessebre que hem anat treballant i reflexionant durant l’Advent, pot ser un signe que podem col·locar i venerar no en un racó amagat de la casa, sinó en un lloc visible, com a manifestació que la nostra família creu i vol seguir aquell Jesús que, humil i pobre, solidari amb els homes, va néixer a Betlem i simbòlicament ara ho fa en la nostra família, en l’acolliment de la seva paraula i el seu exemple. Nadal és el moment de reafirmar la fe, què reneixi en nosaltres.

Bon Nadal.

4a setmana d'Advent

Durant aquesta setmana us proposo reflexionat sobre la figura de l'infant Jesús. Sé que no és fàcil, però els texts ens poden ajudar a fer-ho. Jesús també va ser infant. No en coneixem gran cosa de la seva infantesa. De fet és el protagonista del pessebre.  Sense Ell no hi seria. Aquests texts ens en parlen una mica. Formen part de la seva història i de la nostra.

Naixament:

Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.

Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare. (Lc 1,16-21)

Presentació al temple

Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins .

Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient:

--Ara, Senyor,

deixa que el teu servent

se'n vagi en pau,

com li havies promès.

Els meus ulls han vist el Salvador,

que preparaves per presentar-lo

a tots els pobles:

llum que es reveli a les nacions,

glòria d'Israel, el teu poble. (Lc 2, 22-32)

Creixença de Jesús

Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. L'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor. (Lc 2, 39-40)

3a setmana d'Advent

Aquesta setmana la reflexió que us proposo gira al voltant d'una figura molt important del pessebre, i molt estimada i venerada arreu. El paper de Maria a l’evangeli és un signe d’humanitat: nova, alliberada per Jesucrist, rescatada, plena. Maria és Home, Maria és Dona, companya de camí, receptora de Bona Nova, part de la Bona Nova de Jesús, algú que ha caminat pel camí de Jesús, camina amb mi i al meu davant. L’hauríem d’imitar. És signe de resposta davant de Déu, del que algun dia la humanitat arribarà a ser. No podem oblidar que la humanitat de Jesús passa per Maria. Aquests texts ens poden ajudar a comprendre una mica més a Maria, i ens podem ajudar a descobrir com viure la Bona Nova amb ella.

Anunci del naixement de Jesús
Al sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. L'àngel entrà a trobar-la i li digué:
--Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'àngel li digué:
--No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. (Lc 1,26-33)

Maria visita Elisabet
Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces:
--Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà! (Lc 1,39-45)

Magnificat
Maria digué:
--La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra
Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa
de la seva serventa.
Des d'ara totes les generacions
em diran benaurada,
perquè el Totpoderós
obra en mi meravelles:
el seu nom és sant,
i l'amor que té
als qui creuen en ell
s'estén de generació en generació.
»Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalta els humils;
omple de béns els pobres,
i els rics se'n tornen sense res.
»Ha protegit Israel, el seu servent,
com havia promès als nostres pares;
s'ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre.
Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva. (Lc 1,46-56)