La humanitat avui s’enfronta a moltes dificultats i problemes. Som testimonis d’una veritable dimissió de l’home, pel qual la vida és valorada per la seva utilitat o la seva productivitat, i en conseqüència, pot ser fàcilment descartada. Així, la violència troba una certa permissivitat en el món. L’ésser humà pot arribar a sentir-se amb el dret de matar. Un exemple seria matar a qui menys pot defensar-se: als nens no nascuts. Els nens i nenes que moren avui en dia abans de néixer són impossibles de calcular. Però si que calculem els que moren de fam i malaltia (deien els diaris no fa poc que “només” 27.000 al dia, i que eren molts menys que l’any passat). Els grans organismes i corporacions internacionals, els interessos econòmics i polítics, tergiversen la informació, creen desconcert, confonen termes i inventen racionalitzacions jurídiques per a que aquestes morts dels nonats segueixi avançant conforme els seus interessos. Els morts de gana potser no els interessen tant. Es curiós que ens els temps en què més es parla dels drets humans, s’hagi arribat a racionalitzar tant el tema de l’avortament. Igualment podríem considerar els malalts, els discapacitats, els vells, o tots aquells que no poden valdre’s per si mateixos. La manca d’ètica, que té com a principi i fonament la veritable natura humana, ha arribat a portar a què l’eutanàsia sigui considerada legal i fins i tot oportuna, amb el sorgiment de corrents o ideologies eutanàsiques que impulsen aquest acabar amb la vida d’un home amb eufemismes com “suïcidi assistit”, “mort per misericòrdia” o “dret a morir”.
El poc valor que sembla que té la vida humana porta com a conseqüència també l’incessant augment de la violència. Exemples en tenim a cabassos, guerres, fins i tot moltes justificades política i econòmicament, discriminacions racials, misèria moral, explotació de l’immigrant i del no immigrant també, esclavitud, injustícies de tota mena, marginació, atacs incessants contra el matrimoni i la família ... I per no nombrar també la violència que es dirigeix vers la nostra Església, o vers altres confessions. Quants milions de persones han mort ens els últims anys pel fet de pertànyer a una confessió religiosa? I malgrat tot, els politics sembla que segueixen dient que treballaran per la pau, però aquesta no sembla pas que arribi.
I podríem seguir analitzant el nostre món, i veuríem com en aquest context, el poder, el tenir i el plaer passen a regir la nostra vida i el fer en el món actual. La pobresa, i en molts casos la misèria extrema, i l’injust repartiment de la riquesa castiga el nostre món. Les ganes desordenades del tenir a més de produir pobresa moral, espiritual, psicològica i unes ganes desmesurades de lucre en quins ho pateixen, ocasionen situacions d’injustícia que colpeixen vivament en el cor dels cristians. I el plaer, el posseir el plaer, ens porta a un predomini del gust que legitima tota una ètica i porta a una primacia de l’eròtica, a la tergiversació de la sexualitat, a l’hedonisme, al gust i el culte del cos, l’excés del confort, la instrumentalització i la greu violència contra la dona ...
I aquests i d’altres problemes hi hem d’afegir el consumisme i el secularisme, les ideologies extremes, l’agnosticisme funcional, les ganes de poder, ...
I a pesar de tot plegat, ens preocupa més el que diu el Mourinho? ens preocupa més que el Barça hagi perdut un partit???? Hi ha coses més importants ... però sembla que les estem oblidant ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada