dilluns, 19 de maig del 2014

Benvingut al món Joan!

Benvingut al món Joan!
Aquest matí et saludava amb unes paraules del llibre dels proverbis: “Una resposta suau calma la ira, la paraula feridora encén la indignació.”
I et desitjava una llarga vida plena de dolces i boniques paraules. Deixem dons dir-te unes quantes paraules.
A partir d'ara la teva vida girarà al voltant de moltes coses, de moltes paraules i també de molts fets. Ara escoltaràs moltes paraules dolces i boniques però conforme creixis aniràs escoltant i descobrint d’altres paraules ni tant dolces ni tan boniques
Saps, de nom t’han posat Joan. Joan ve de l’hebreu Johanan o Jehohanan, que vol dir Jahvé és bo, Jahvé és misericordiós.
Avui i els propers dies tothom estarà molt pendent de tu i tu només pensaràs en dormir, menjar i sentir a la mare i el pare aprop. Però segur que diran que ets molt bo.
No ets capaç de parlar, però de segur que pots veure com s’estimen els pares i com t’estimen a tu, segur que ja notes totes les il·lusions que posen en tu, segur que notes i notaràs el treball que fan cada dia, i no només a l’escola on treballen, sinó també aquella feina silenciosa que fan a casa i que sembli que tot funcioni sol... notes i notaràs tantes coses... No t’oblidis mai d’agrair-les, encara que sigui amb un somriure.
I el temps anirà passant i aniràs creixent, i parlant, i actuant ... i trobaràs que cada cosa té el seu moment. 
Tot té el seu moment, 
sota el cel i a sobre de la terra 
sempre hi ha un temps per a cada cosa. 
Hi ha un temps d'infantar i un temps de morir, 
un temps de plantar i un temps de collir. 
Un temps de ferir i un temps de guarir, 
un temps d'enrunar i un temps de construir. 
Un temps de plorar i un temps de riure, 
un temps de plànyer-se i un temps de dansar. 
Un temps de tirar pedres i un temps d'aplegar-ne, 
un temps d'abraçar i un temps d’acotar-se’n. 
Un temps de cercar i un temps de perdre, 
un temps de guardar i un temps de llençar
Un temps d'esquinçar i un temps de cosir, 
un temps de callar i un temps de parlar. 
Hi ha temps per a moltes coses,
però per a estimar no hi ha cap temps concret.
Qualsevol moment és bo per estimar,
ja que un cop comences ja no pots parar.


Joan, espero que estimis i sigues estimat per sempre.

dijous, 8 de maig del 2014

És MOLT I MOLT IMPORTANT......


És MOLT I MOLT IMPORTANT que el 25 de maig ens fem veure bé a Europa.

És MOLT I MOLT IMPORTANT que es pugui registrar a Catalunya una participació MASSIVA.
És MOLT I MOLT IMPORTANT que l'índex de participació a Catalunya deixi en ridícul la participació espanyola.
És MOLT I MOLT IMPORTANT que aquesta participació es tradueixi en una majoria aclaparadora de vots a partits sobiranistes.
És MOLT I MOLT IMPORTANT que el termòmetre europeu REBENTI en prendre la temperatura sobiranista de Catalunya.
És MOLT I MOLT IMPORTANT que la opinió pública, la opinió publicada, i la opinió política europees se sorprenguin d'una vegada per totes, dels colors electoral, social, democràtic i NACIONAL de Catalunya.
És MOLT I MOLT IMPORTANT que el 25 de Maig NO HI HAGI ABSTENCIÓ ELECTORAL a Catalunya, i és MOLT I MOLT IMPORTANT que el vot sigui inequívoc.
És MOLT I MOLT IMPORTANT que el 25 de Maig Europa i el món es convencin per fi que a Catalunya hi ha alguna cosa DE VERITAT.
És MOLT I MOLT IMPORTANT que el 25 de Maig voteu, i que VOTEU SOBIRANISME.
Passeu aquest missatge a tots els vostres contactes, que corri i que faci efecte.
VISCA CATALUNYA LLIURE!!!



dimarts, 29 d’abril del 2014

... no la confonguem amb el flaix

Ja fa molts dies de la petició del Parlament de Catalunya al Congres de diputats.
Crec que des d’aquí es va anar amb un esperit constructiu. Amb ganes de dialogar, però per dialogar, cal saber baixar les defenses, obrir les portes de casa i oferir calidesa humana. I és evident que els d’allà això no ho van fer. Fins i tot el to d’algun/a diputada deixava entreveure que semblava que nosaltres fóssim molt dolents. Com si fos pecat demanar poder decidir. I  el pecat no és una taca que hem de netejar. El que hem de fer és demanar perdó i reconciliar-nos, no anar a la tintoreria del japonès a la volta de la cantonada .
Segurament els membre del nostre parlament deurien sortit força dolguts. Tot i que el dolor no és una virtut en si mateix, però pot ser virtuós la manera d'assumir-lo. I ells crec que van sortir amb el cap ben alt per una feina ben feta. Si als fanàtics anticondons volen posar al món (Catalunya) dins d'un condó no anem gens bé.
Si sempre, per construir, tendim a voltejar i trepitjar, com fundarem alguna cosa sòlida?
No sempre és fàcil escoltar. A vegades és més còmode fer-se el sord , posar-se els cascs per no escoltar a ningú. Amb facilitat canviem l'escolta pel mail, el missatget i el xateig, i així ens privem d'escoltar la realitat de rostres, mirades i abraçades .
Malgrat tot, continuo pensant que és possible construir una nova civilització centrada en l'amor i la vida. Perquè ningú sap estimar, aprenem cada dia . Estimar és molt més que sentir de tant en tant una tendresa o una emoció! És tot un desafiament a la creativitat! Només ens cal ganes –moltes-, il·lusió –incansable-, temps –i molt i saber-lo gaudir- perquè el temps és experiència , sí, però només quan es dóna l'oportunitat de fer experiència de l'experiència (una precisió: "prendre’t temps" no és el mateix que "deixar-lo passar".)
I sobretot que ens deixin decidir.
I poder saber finalment la veritat, si som quatre arreplegats que estem per la independència o realment és tot el poble que la vol.
On és la veritat hi ha la llum, però no la confonguem amb el flaix .


(Nota final, les frases en cursiva no són meves, son del Papa Francesc, tretes del llibre Recen por mi PAPA FRANCISCO en sus palabras, de Julie Shwietert Collazo y Lisa Rogak, editorial Aguilar 2013)

dimarts, 22 d’abril del 2014

Sant Jordi 2014


"Quant estàs satisfet d'allò que ets, allà et quedes, i no arribaràs mai a ser allò que no ets. Camina sempre, sempre endavant. Donem gràcies pel camí recorregut i sentim-nos responsables del camí que resta."


No són paraules meves, però no us revelaré fins al final qui les va escriure. Però són una gran veritat, ens passa sovint quan estem satisfets amb el que teníem, i potser no ha acabat de caminar prou endavant ... i acabem quedant-nos allà, on estàvem i no era on volíem arribar.

Ens podem sentir cofois de la gran manifestació del 2012, de la via del 2013, de la gigafoto del 2014, però em d'anar amb compte de no quedar-nos amb això. No arribarem a ser allò que molts volem: la independència, o si més no, que ens deixin opinar en les urnes, i entre tot el poble català decidir.

Sí, hem de donar gràcies de tot el que hem fet fins ara i tot el que d'altres estan fent. Però hem de ser corresponsables i posar-hi tots el nostre granet de sorra en el camí que encara ens resta.

Demà és Sant Jordi, dia laboral, tots el que tenim feina treballarem, els que no el meu desig de què ben aviat en trobin una i que estigui justament pagada (no com els pobres treballadors del FNAC), però tots segur que podem trobar un moment o altre per anar a voltar, mirar llibres, comprar una rosa (si la butxaca ho permet) i de gaudir del dia del nostre sant patró. Una manera de celebrar la festa: portar l'estelada, penjar-la al balcó, regalar-la a qui no en té, però no se la compra perquè és molt cara (n'hi ha d'aquests, que els catalans sí tenim fama de garrepes per alguna cosa serà!).

El meu desig d'una bona festa de Sant Jordi a tots i totes.

Ah, per cert, ho oblidava. La frase del principi és de Sant Agustí, d'un dels seus sermons. Ell dóna gràcies a Déu pel camí recorregut. De fet és una frase que podria ben bé resumir una mica la seva vida. No és va conformar amb allò que tenia i va caminar responsablement tota la seva vida.

dimarts, 8 d’abril del 2014

Un granet de sorra

L'altre dia va ploure, i els homes del temps ens van fer saber que el fang que havia plogut no eren res més que 50.000 tones de sorra que venien de l'Àfrica. Aquest fet em va dur a proposar als meus alumnes el una classe de llengua que fessin un escrit tot imaginant-se que eren un granet de sorra del desert i que havien vingut a parar a Barcelona amb la pluja. vaig quedar molt sorprés de tot el que van arribar a escriure i expressar. Això em va fer també pensar a mi i les meves neurones es van posar a fer tot una sèrie de paral·lelismes amb els seus escrits. 
Una de les idees que em va venir al cap és en els immigrants que creuen l'estret com poden i amb més pena que glòria aconsegueixen arribar fins aquí o fins allà, el lloc potser ara és el de menys, igual que un granet de sorra que està tan tranquil prenent el sol al mig del desert i de cop i volta una ventada se l'endú i enceta un tortuós viatge pel cel amb el ris de què en qualsevol moment s'aturi el vent i caigui en mig del mar i desaparegui per sempre.
Però el granet de sorra arriba amb els núvols i l'aigua. I què li passa? Doncs exactament el mateix que a molts immigrants. No és benvingut, molesta, embruta, fa nosa, emprenya perquè hauré de portar el cotxe a rentar, o tornar a rentar la roba que havia estés, això si no acaba sent escombrat i apa, a les escombraries.
Suposo que veieu el paral·lelisme, oi?
I ens omplim la boca dient que un granet de sorra fa una muntanya...
Són les coses que tenen les paraules, que de vegades són positives i de vegades no ho són.
Potser és per això que aquella frase de "més fets i menys paraules" té sentit.
La sorra hauria de ser sempre bonica, encara que de tant en quan ens embruti molt.

dissabte, 5 d’abril del 2014

II Assemblea General Ordinària (ANC)

Inici de l'assemblea. 
Benvinguda i una nota d'humor crític, d'aquell que tant ens agrada.

I comencem l'assemblea de veritat ...

Escoltant les esmenes ...

i votant-les ... visca la democràcia! 

L'estelada sempre present 

i Europa també! (ens recolzaran?) 

Quin goig veure el Tàrraco Arena ben ple de socis 
de l'Assemblea Nacional Catalana que han vingut 
per cridar ben fort que estem preparats per encarar aquest 2014 tan decisiu!

OMPLIREM LA DIAGONAL I LA GRAN VIA FENT LA V de Via, Votació i Victòria

I ara, a seguir treballant.

dimecres, 2 d’abril del 2014

Gigafoto


Ha arribat l'hora de desmuntar totes les incorreccions que s'han dit de la via. Jo a la foto hi conto 18 persones, contem-ne només 15, si multipliques per 107.038 fotografies, això vol dir ... 1.605.570 de persones!!! I no hi ha figurants de cartró!!!!

I, curiosament, totes aquestes persones no volen una guerra civil, sols volen poder dir democràticament el que pensen. I un cop ho hagin dit, acceptar el que diguin les urnes, igual que acceptem tenir Artur Mas de president, perquè les urnes el van triar, o acceptem en Mariano perquè les urnes així el van triar. Si acceptem les normes democràtiques per a tenir el poder, també les hem d'acceptar per deixar opinar al poble en temes tant importants com és la sobirania. Ah! i quan en un matrimoni un dels dos es vol separar (CAT-SPAIN), la decisió de fer-ho és d'un (CAT) i per molt que l'altre digui que no (SPAIN) si un es vol separar (CAT)... per això hi ha la justícia (TC) i per si de cas per ajudar en aquests casos més difícils (TRIBUNALS INTERNACIONALS) ...