Esteu ben bojos

Vosaltres, mestres i professors.

Aquests bojos i aquestes boges que ensenyeu.

Ja fa 25 anys que us segueixo la pista.

Us he vist moltes vegades, i he de dir que sou ben estranys.

Alguns sortiu d'hora al matí i esteu a la sala de profes o la tutoria una hora abans de què posin els carrers.

D’altres marxeu quan ja són les sis tocades de la tarda perquè teniu entrevistes amb els pares que treballen (com si vosaltres no treballéssiu) i no poden acudir a una altra hora.

També n’hi ha uns quants i unes quantes que al cap del dia porteu a les vostres espatlles més de 1OO Km d'anada i tornada cap a casa. Si calculeu, al llarg de l’any haureu anat a París unes 20 vegades?

Esteu tots ben bojos.

A l'estiu us donen vacances, i alguns pensen que són ben llargues, però ... no aconseguiu desconnectar del tot. Penseu en les classes que heu deixat enrere mentre aneu ja rumiant i començant a  preparar les diferents tasques per al curs següent, ni que sigui mentalment.

I durant l’hivern ... parleu molt, fins i tot de vegades heu de cridar i per això alguns sempre porteu caramels de mel i llimona a les butxaques, altres aneu amb una ampolla d'aigua al vostre costat que aneu omplint al llarg del dia d’un gran bidó mentre aprofiteu per fer un cafetó. És curiós que sempre al voltant de la màquina del cafè sempre hi ha alguna o altra conversa.

N’hi ha que durant setmanes teniu sempre la veu agafada, però malgrat tot, seguiu educant, si convé forceu la vostra veu, però seguiu transmetent valors i coneixements, i a més a més ho feu amb afecte, il·lusió, esperança, fe, amor i alegria.

Jo ja fa anys que us veig i em sembla que no esteu bé del cap.

Sortiu d'excursió, de colònies i de viatges per tot Catalunya, i alguns (s’ha de ser ben valent, o potser ben boig) s’atreveixen a creuar fronteres cap a Castella, cap el País Valencià o fins i tot cap a Europa.

També aneu de convivències i no pas a jugar, sinó a treballar, a intentar que aquells que us acompanyen s’endinsin dins seu i amb l’ajut de mil i una dinàmiques, reflexions i pregàries creixin ni que sigui una mica.

I en aquestes sortides us encarregueu de gestionar autoritzacions, recollir justificants de la caixa, preparar el material de les activitats i les dinàmiques, la música per les relaxacions... i no oblidem la responsabilitat extra.

Què serà a la llarga de vosaltres? A la nit somieu amb el col·legi, en somnis se us apareixen planetes poblats per alumnes cada un amb els seus quès, ecosistemes amb mil i un conflictes per solucionar i personatges històrics que no paren de demanar-te que facis powers points i prezzis, un munt de coses per la història.

M’han dit, he escoltat i n’he vist més d’un –ja és el súmmum de la bogeria- que arriba a l’escola ben carregat amb quadernets i exàmens, que ha corregit la tarda anterior a casa.

Sou dones i homes, casats, solters, ... de diferents edats, gustos i tendències politiques, però a tots i a totes us apassiona la vostra feina, veure créixer els vostres alumnes, ajudar-los, i aconseguir d'ells persones competents.

Us he vist moltes vegades. I segueixo pensant que no esteu bé del cap.

Alguns diuen de vosaltres que viviu molt bé, però potser haurien de saber que us han retallat el sou i seguiu treballant fins i tot més que abans... fins i tot alguns potser ni mireu la vostra nòmina perquè la vostra passió per l'ensenyament us fa cecs a pensar en el cobrament.

Gaudiu amb el que feu, encara que hi hagi pares o mares que no us valorin, us critiquin i fins i tot us treguin autoritat , (no en conec cap però diuen que en d’altres llocs fins i tot a algun l’han agredit), però vosaltres seguiu endavant.

No esteu bé del cap, a les tardes, com que sembla que no teniu res que fer va i quedeu per fer cursos de formació (que si cooperatiu, que si mediació, que si atlàntida...), sembla que no us importa perdre temps del vostre lleure per reciclar-vos.

Diuen que sou autocrítics i que feu balanç de les vostres experiències educatives i que us passeu el dia fent valoracions (que si la sortida, que si la celebració, que si això que si allò), que us frustreu quan no surten les coses com esperàveu i que us alegreu quan els vostres alumnes avancen.

No, no esteu bé del cap, jo us he vist.

I com que sols no arribeu a tot, hi ha unes persones que us ajuden que fan veritables miracles: deixen més neta que una patena aquella classe que havia quedat feta un nyap, us tenen mils de fotocòpies a punt, els informes impresos i ben grapadets, donen de menjar a més de 500 nens i nenes en una hora... veritables miracles.

Alguns alumnes diuen que sou molt importants, que sempre teniu paraules d'alè, de confiança, d’amor; però vosaltres dieu només que sou MESTRES i que us sentiu MOLT ORGULLOSOS DE SER-HO.

Sabeu, jo també em sento molt orgullós de ser un mestre com vosaltres, i encara més de formar part d’aquest meravellós equip humà.

Encara que pugui semblar que estem bojos.

Gràcies Companyia de Maria, i gràcies a tots per fer camí junts i gràcies també a Déu.