Cap d'any

Algú ja deu estar pensant que m'he begut l'enteniment. A finals de novembre posar de títol "cap d'any"? 

Doncs sí. Avui l'Església celebrem (no, no és un error, és primera persona perquè jo em sento membre de l'Església) la festa de Crist-Rei i el final d'any des d'un punt de vista de la litúrgia. Això vol dir que diumenge que ve comença un nou any i, com no, un nou advent.

Això vol dir que els cristins som monàrquics i tenim un rei? No! (almenys així ho crec) Si mirem l'evangeli Jesús, després de ser condemnat a mort pels sacerdots, és presentat davant de Pilat, perquè confirmi la sentència de mort, ja que ells no la podien complir sense el consentiment del procurador de Roma. Els sacerdots l'havien condemnat a mort perquè Jesús es presentava com a Fill de Déu, el Messies i el destructor del temple de Jerusalem. Davant de Pilat, l'acusen de què va contra Roma, que es vol fer rei i que aixeca les multituds (per assegurar-se el tret). L’acusació davant del Sanedrí és religiosa, és vol fer el Messies, Déu. Davant de Pilat és política: és vol fer rei, va contra el César. Jesús és interrogat per Pilat, si Ell és veritablement Rei. La resposta de Jesús és clara: Jo sóc Rei, per això he vingut al món, per ser Rei, però el meu regnat no és d'aquest món. Jesús, davant el Sanedrí, afirma que és Déu, i, davant de Pilat, que és rei. No amaga la veritat, per això és condemnat a mort.

Diem que és Rei, però quin missatge ens dóna aquest Rei? El missatge de Jesús com a Rei és el missatge de les benaurances (Mt 5,3-10). I el seu regne és un regne de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, d'amor i de pau. I sí ell és el nostre Rei hem d'establir el seu regne aquí, entre els homes. I com ho podem fer? Doncs igual que Ell, vivint i fent nostres les seves paraules, els seus missatges (les benaurances). Tinguem present que sempre que resem el Parenostre li demanem que vingui el seu regne. Però no vindrà sol, nosaltres també l'hem de fer venir.

I diumenge que ve l'advent. Ara fa nou mesos aproximadament, el Papa Francesc en la seva primera homilia (que va ser tota una "revolució" ja què no va fer com els anteriors Papes -Joan Pau I, Joan Pau II i Benet XVI- que la secretària d'Estat els havia preparat un esbós d'homilia que ells van "omplir", sinó que havent escoltat la paraula de Déu, es va dedicar a comentar les lectures que havien llegit en aquella celebració), ja ens avançava com havíem de construir el Regne, i com hauríem de viure aquest any l'advent i el Nadal. 

Ens cal fer tres coses: Caminar, Construir (ell diu edificar) i Comunicar. Hem de posar-nos en marxa, ja està bé de quedar-nos al sofà de casa, ja està bé de mirar la tele i anar dient que malament està el món i no fer res. Hem de posar-nos a caminar! I en el nostre camí hem de construir el món nou, i ho hem de fer amb alegria, amb il·lusió, amb esperança, vivint les benaurances, caminant tots junts i recordant que aquells que més ho necessiten són els més estimats de Jesús. I sobretot comunicant, comunicant allò que creiem i perquè ho fem, sinó correm el risc de ser una ong més (sense desmerèixer-les, però crec que són coses ben diferents, i ho dic amb coneixement de causa, no és el mateix el que faig col·laborant amb la FISC que col·laborant amb l'Església).

Per tant aquest advent fora bo que reflexionem al voltant d'aquest tres valors: caminar, construir i comunicar.

Tenim quatre setmanes per fer camí cap al Nadal, tot construint plegats el pessebre amb el qual comunicar que "ens ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor, el nostre Rei"