La nostra vida és un camí.
Quan ens aturem i no continuem és que la cosa
no funciona (perquè recordem que de tant en tant cal aturar-se i endinsar-se un
dins seu per valorar el camí fet i agafar forces per continuar caminant)
Qui camina en el pessebre? Per què camina? Quin sentit té el camí per a
nosaltres?
Un camí és un inici, un continuar, un gaudir del paisatge ...
En el món en què vivim, on fàcilment viatgem d’un lloc a l’altre, sovint
anem per la vida com quan anem en cotxe de vacances o de cap de setmana,
seguint una carretera llarga, llarga, i només pensem en quan arribarem, que
farem, com ens ho trobarem, que hi haurà ....i voldríem poder anar més ràpid, i
no ens fixem que mentre anem fent camí podríem anar gaudint d’aquell arbre,
d’aquell ocell, d’aquell bosc, d’aquell camp ... Sí, és un camí que coneixem
molt bé, el fem sovint, per això no mirem el paisatge, precisament perquè el coneixem
hauríem de fixar-nos-hi més per conèixer-lo encara més i millor. En tot camí és
important arribar, però no és la fita definitiva, recordem aquell vers
“caminante no hay camino, se hace camino al andar”. El camí també és important.
També Abraham camina, i Moisès, Noé, els apòstols també són enviats a
caminar...
En els nostres pessebres els que han fet un llarg camí són els tres
savis, els tres mags (els tres mal anomenats reis).
Ens ho explica també l'Evangeli de Mateu (Mt 2,
1-12) "Els Mags arriben d'Orient amb regals al Jove Jesús, anomenat Rei dels
Jueus."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada