dijous, 20 de juny del 2013

Ha valgut la pena caminar junts?

Quant un acaba un viatge, una tasca, una feina,  una excursió, sovint s'acaba preguntant: "ha valgut la pena això que he fet?, m'ha servit d'alguna cosa? ho tornaria a fer? ... És a dir, quan algun fet de la nostra vida arriba al seu fi normalment hom fa una aturada en la seva vida per tal de mirar enrere i valorar el camí fet i sospesar si ha valgut la pena fer aquest camí. Almenys això és una de les coses que intentem ensenyar als nostres alumnes sempre que acabem una activitat diguem-ne important (convivències, colònies, dia de la Pau, un trimestre, un curs, la Primària ...) I no ho fem perquè sí, sinó perquè creiem que és una bona manera de créixer com a persona. Aquell que s'atura per tal de mirar el que ha fet i ha viscut no només recorda tot el realitzat, sinó que també ho valora i n'aprèn i ho fa més seu encara. Sant Ignasi ja ho deia que en la vida de tant en quan un s'ha d'aturar, mirar enrere, valorar, sospesar, canviar si convé, i seguir caminat (resumint-lo molt!).
Ahir amb l'acte de cloenda que vam celebrar tots junts vam fer una mica això. Hem arribat a la fi d'una etapa. Ens hem aturat i hem mirat enrere. I hem mirat d'una manera festiva, alegre, deixant carta blanca a la imaginació, el bon humor i la fantasia. Vam poder gaudir d'uns quants records, que no han estat triats pels mestres, sinó pels nostres alumnes directament. No hi van sortir tots, hi ha més bons records escrits a les llibretes que van regalar als seus pares quan entraven a l'acte, però aquests ja són més personals, són bons records individuals.
Com deia, amb l'acte hem recordat, ara queda que cadascú valori i des d'aquesta valoració aprengui i actuï.
Personalment crec que ha valgut la pena aquest camí que hem fet junts. Jo he tingut la sort de caminar amb vosaltres directament dos cursos. D'alguns he estat tutor, d'altres profe d'APM. Durant aquests dos anys crec que sempre hem intentat defugir dels mals pensaments i hem intentat que cada dia fos un arc de Sant Martí (tot i que sempre no ho hem aconseguit i que hi ha hagut dies que no ha lluït el sol i ha caigut un bon xàfec, però sense pluja no hi ha arc de Sant Martí....) Durant aquest temps us hem ensenyat que per a ser bones persones i anar creixent cal estimar la gent amb un cor transparent, tractant els altres com ens agradaria ser tractats, tenint com a principal arma el diàleg, perquè parlant la gent s'entén (ara ja us ho puc dir que no sempre passa això, i sobretot conforme et fas més gran, vas descobrint que pels grans això no sempre funciona). Són dos anys amb molt i molt bon records. 
L'any passat a l'acabar el curs deia: "Tot ha tingut el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa. Hi ha hagut un temps de fer noves amistats, i un temps de perdre’n, un temps de plantar i un temps de collir. Un temps de perdre el temps i un temps d’aprofitar-lo,un temps d’enrunar i un temps de construir. Un temps de plorar i un temps de riure, un temps de plànyer-se i un temps de dansar. Un temps de tirar pedres i un temps d’aplegar-ne, un temps d’abraçar i un temps d’estar-se’n. Un temps de cercar i un temps de trobar, un temps de guardar i un temps de llençar. Un temps d’esquinçar i un temps de cosir, un temps de callar i un temps de parlar. Hi ha hagut sobretot un temps d’estimar." Ho repeteixo.
També ahir acabava l'acte amb unes frases que a molts de vosaltres us sonaven perquè me les heu sentit moltes vegades: "Mantingueu l'amistat entre vosaltres, i com ho heu de fer? estimant, perquè estimar és l'única llei, i quant hem d'estimar? Molt i molt, perquè la mesura de l'amor és estimar sense mesura." No és una frase per quedar bé. És un resum de com Jesús ens va ensenyar que havíem de viure. És un resum de tot el que us hem intentat ensenyar a part de les matemàtiques, les llengües... Sí heu entès encara que sigui una desena part d'aquest missatge, jo ja hem daré per satisfet i content de la feina feta.
Ha valgut la pena caminar junts? Jo crec que sí, però és cadascú de vosaltres que ha de respondre la seva pròpia pregunta.
Gràcies, bon estiu a totes i a tots i moltes gràcies pels anys que hem viscut plegats

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada