Paraules d'un home savi, paraules d'un president

L'altre dia l'Om va passar un cap de setmana amb en Jordi  i la Marta. Segurament hi van haver un munt de bones converses. A nosaltres només ens en deixat fer-ne un tast d'una horeta. D'aquest tast, jo hem quedo amb aquestes frases:

(JP) -Per mandra, per mandra. I això és dolent. No és una resposta seriosa la que et dono. És una obligació seriosa caminar.

...

(JP) -De vell no és passa, i la gran aspiració saps quina és, arribar a vell.

...

(JP) -No hi ha res ara que depengui de mi.

...

També em quedo amb aquests dos diàlegs:

(JP) - El dia que es mori en Jordi Pujol no passarà res. Per mi passarà alguna cosa. Però no per Catalunya. Si jo desapareixo no passarà res.

(Om) -President, amb 82 anys, ha descobert que hi venim a fer aquí?

(JP) - No ho sabrem, però és que saps que passa, potser seria molt presumptuós pensar que això som capaços de contestar-ho, però lo que és segur és que hem vingut a fer una cosa: a fer les coses bé, si podem i si en sabem. Ara em posaria una mica carrincló. Segurament em posaré una mica carrincló , per tant, no, no, en fi.

(Om) -Posi-s’hi una mica

(JP) - No ... no, (riu) però “bueno”, sí escolta, hem vingut aquí, a fer allò que s’ha de fer, que pugui ser bo, per allò que tu estimes i o que no estimes tant però que té dret a ser estimat. Ei, ara et diré una cosa: Tot això jo ho aplico molt malament, no, clar, és dir, jo, jo no estic content amb mi mateix, és dir, no sé si em donarien un aprovat com a home de fe, no, no sé, però segueixo dient que estic content de tenir-ho no, però de tota manera, eh, m’agradaria recuperar una mica la flamarada antiga que jo tenia, i això suposo que només ho puc recuperar a través, tornant als textos primers. Jo m’hauria de tornar a llegir, a fons i bé, el Nou Testament, les epístoles de Sant Pau i també la Bíblia.

(Om) -Per fer les coses bé no cal ser creient

(JP) -  No cal, no cal.

(Om) -Hi ha molta gent que no és creient ...

(JP) - Home, déu nos guard que calgués ser creient per fer les coses bé perquè moltíssima gent  que no és creient i que fa les coses bé. Però de tota manera cal creure amb algun valor que ens transcendeix.

(Om) -Però per a vostè quins són els valors més importants?

(JP) - Home, valors importants, és ser capaç de preocupar-se pels altres. Diguem-ho així. Aquest és un valor important. Vol dir que és generós, vol dir que no és envejós. L’enveja, l’enveja és un pecat molt gros. Jo diria que jo no sóc especialment envejós. Crec que tinc algun altre defecte més greu que aquest.

(Om) -Em va agradar molt un dia amb la Marina Rosell que em va dir, diu, jo vaig canviar, la meva vida va canviar quan vaig saber transformar l’enveja en admiració.

(JP) - Perfecte

(Om) -Diu, a mi em passava amb la Maria del Mar Bonet

(JP) - Perfecte, perfecte, perfecte

(Om) -I quan vaig saber entendre que aquella persona que envejava el que havia de fer era admirar-la

(JP) - Perfecte, perfecte. És teòloga. La Marina Rosell és una teòloga. Veus, ara resulta que la Marina Rosell és teòloga.

(Om) -Ja, ja, ja

(JP) - I que una pila de gent que se les donen de ser teòlegs no ho són. En canvi la Marina Rosell diu: “Ja ho he entès això de l’enveja”, i ha entès quin és l’antídot.

...

(Om) -Vostè té 17 néts. A quina Catalunya viuran?

(JP) - Ah, no ho sé, però això no és feina meva de mirar al futur, això de buscar una d’aquestes de la bola. La feina meva és que els meus néts segueixen rebent el missatge de què són catalans i que han de voler ser catalans, ah i que han de ser d’una manera que ser català valgui la pena. S’ha de ser català, s’ha de fer un esforç, s’ha de veure com es saltar aquest mur, aleshores tota aquesta opció .si això si allò ... tot el que tu vulguis i bé, s’ha d’intentar, no? Perquè a més a més mentre ho intentin i ho intentin bé com a mínim faran alguna cosa. Ells personalment es realitzaran. Tothom està en condicions de trobar en la vida alguna cosa que vagi més enllà que el simple anar fent o que la simple satisfacció física. Per exemple, aviam una cosa, aquest paisatge, aquesta història, si m’ho permets la bona relació que hem tingut tu i jo, ..., en tot això hi ha la llavor d’un valor que ens transcendeix.

Són paraules que no mereixen ni ser comentades.