Durant aquest mes d'agost molts hem tingut força temps per descansar, molts (els afortunats que tenim feina) hem pogut gaudir d'uns dies de descans i repòs amb la família, trencant la rutina del treball avorrit (per alguns, sempre trobarem persones que ens agrada la feina que fem) de cada dia i hem dedicat temps a fer allò que durant l'any ens costa de fer, com trencar el son després de dinar, sortir a mitja tarda a donar una volta tranquil·lament, llegir aquell llibre que ens van regalar amb tanta il·lusió pel Nadal i que s'ha anat omplint de pols durant tot l'any, escoltar aquella música que tant t'agrada, però que t'ha costat una bona estona escoltar-la perquè quasi ja ni recordaves on havies deixat el cd l'últim cop que els vas escoltar. D'altres, els que no tenen la sort de no tenir feina segurament el mes d'agost no deu haver estat un bon mes, entre la calor, la gent que veus que se'n va de vacances i tu no, i que no és que sigui un mes fàcil de trobar feina ...
Però tots hem tingut temps per pensar. Resulta que avui, de cop i volta tot s'ha apujat. Diuen que el pa no, que és bàsic, però s'ha apujat la benzina, i a la llarga s'apujarà el pa, i si no, temps al temps. Fa mesos ens ban abaixar el sou (no sóc funcionari, però també me'l van baixar), per tant, evidentment hem perdut benestar i poder adquisitiu. A sobre un senyor amb una barba que sembla una barba d'aquelles de persona deixada diu que no ens queixem tant, i els seus amiguets van dient que els Catalans demanen per poder pagar i ells no tenen deutes (clar que tampoc diuen quan donen ells al govern i quan reben ...) i una llarga llista que podria anar creixent i creixent (l'última és que les úniques concessionàries d'autopistes que tenen beneficis són les catalanes!) i jo durant el mes d'agost i he pensat molt en tot això i en moltes d'altres coses que des del 1714 aquest poble veí ens està fent. I només hi veig un camí: la llibertat. Si tanta nosa els hi fem, que ens deixin ser lliures.
Mireu-vos aquest vídeo. Ens convida a anar a la manifestació de l'11 de setembre d'aquest any.
I have a dream, que va dir Martin Luther King, i que hem permeto copiar algunes de les frases del seu famós discurs fent-les meves i contextualitzant-les:
"Tinc el somni que un dia aquesta nació, Catalunya, s’alçarà i experimentarà el veritable significat del seu credo: “Creiem que aquestes veritats són evidents per si mateixes: que tots els homes són creats iguals,” amb els mateixos drets i deures.
Tinc el somni que els catalans un dia viurem en una nació en què no serem jutjats pel color de la seva pell, ni per la llengua que parlem, sinó per la naturalesa del seu caràcter.
Deixem que la llibertat repiqui ben fort com les campanes de les parròquies dels nostres 947 municipis, que repiqui des de cada vila i cada veïnat, des de cada poble i cada ciutat, i podrem accelerar el dia en què tots els fills de Déu,
negres i blancs, jueus i gentils, protestants i catòlics, paios i gitanos, xaves, i tots plegats puguin donar-se les mans i cantar les paraules de l’espiritual negre: “Lliures per fi! Lliures per fi! Gràcies a Déu Totpoderós, som
lliures per fi!”
negres i blancs, jueus i gentils, protestants i catòlics, paios i gitanos, xaves, i tots plegats puguin donar-se les mans i cantar les paraules de l’espiritual negre: “Lliures per fi! Lliures per fi! Gràcies a Déu Totpoderós, som
lliures per fi!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada