divendres, 20 d’abril del 2012

El Concili Vaticà II, 50 anys després – III

Reflexions, idees, pensaments de la xerrada de  Mn. Sebastià Taltabull: La Constitució Pastoral Gaudium et Spes sobre l’Església en el món contemporani.
Amb el Concili Vaticà II es va demostrar que Déu existeix, que l’Esperit hi és.

La GS és l’últim document, conclusiu i pragmàtic. Convida al diàleg entre l’Església i el poble. Promou que l’Església ha de fer una abraçada universal.

GS: El goig i l’esperança és per a tots els homes i dones.

No hi ha res verament humà que no ressoni en el nostre cor.

L’Església, amb l’ajuda de l’Esperit, ha de continuar l’obra de Jesús. Ha de posar-se a intentar resoldre els problemes de món escruten els signes dels temps. Està obligada a sortir enfront dels problemes de l’home.

Per una vegada l’Església va per endavant i no se li escapa el tren. Calia que entrés en diàleg amb el món i les seves diferents situacions, i cercar que dir i que fer.

Ranner dirà: “de poc ens servirà en Concili si no ens porta més fe, més esperança i més caritat”.

La GS ens porta un immersió del laïcat, una litúrgia i una espiritualitat renovades. La fe s’ha d’encarnar.

Dues encícliques de Joan XXIII: Pacem in terris i Mater et magistra  inspiraran profundament la GS.

Pacem in terris, conferència inaugural del concili, és molt realista, valenta i oberta. Respira com respira el món. L’Església i la política són autònomes, però totes dues serveixen als mateixos homes.

La GS es posa al servei dels homes i sobretot dels pobres. És una mirada d’amor. Una invitació a viure. Està molt impregnada de l’Evangeli. Convida a fer una nova mirada al món. Implica una nova antropologia. Cal recuperar el cor de l’home. És un document que beu del tots els altres.

Pau VI destaca tres actituds: diàleg, servei a les persones (el bon pastor) i recerca de sentit.

Amb la GS passem d’una Església que parla d’ella a una que parla al món de Déu.

GS aporta:
  1. L’Església reconeix i accepta el món tal com és, i accepta l’home històric.
  2. El món és autònom de l’Església.
  3. L’Església i el món cerquen la realització de l’home.
  4. L’Església es fa present en el món per servir-lo desinteressadament.
  5. Magisteri més pastoral.

Altres aspectes a tenir en conte:
  • La persona humana i el seu món en constant interrelació.
  • Ateisme.
  • Comunitat humana i interdependència entre uns i altres.
  • Activitat humana en el món (en treball)
  • Missió evangèlica
  • Dignitat, matrimoni i família.
  • Promoció del progrés cultural
  • Vida econòmica i social al servei de la dignitat humana
  • Vida política en el món (justícia i benvolença)
  • Promoció de la pau.
La GS és una crida a la responsabilitat de cada fidel i una crida al diàleg amb tothom.

"Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres."  Jn 13,35

"No tothom qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. " Mt 7,21

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada