El Concili Vaticà II, 50 anys després – II

Reflexions, idees, pensaments de la xerrada de Mn. Antoni Matabosch: Els documents sobre la llibertat religiosa, ecumenisme i diàleg interreligiós.

Aquest documents són els més « acaloradament » discutits del Concili. Representen un trencament amb el passat, un salt endavant.

Abans de res destacar que és important que els homes, i per tant els cristians i l’Església, tinguin una identitat. Cal tenir-la i a més a més que sigui dialogal. Que promogui un diàleg lliure, amb persones interessades a mantenir un diàleg, amb diferents identitats i sobretot amb ganes d’acostar-se.

El diàleg i la identitat formen un veritable binomi. Es necessiten una a l’altra

Declaració sobre la llibertat religiosa 

Declaració simple i breu, comparada amb les altres. Va ser aprovada juntament amb la Gaudium et spes.

Abans del Concili els cristians tenien l’obligació d’acceptar la llibertat. Aleshores, on estava la llibertat religiosa

La doctrina oficial abans del Concili es fonament en l’indeferentisme (Syllabus XVII i XVIII) i la creença de què només la veritat té drets i pot ser persona. L’error no té dret i si es permet porta a l’indeferentisme. És un no a la llibertat religiosa personal.

Pot haver-hi llibertat religiosa en un estat? Sí, però en seria una gran excepció. (Syllabus 77-79). Els estats són confessionals.

A Espanya, la jerarquia eclesiàstica, es posa molt en contra davant de la declaració.

La declaració parteix d’una definició negativa. Ningú ha de ser forçat ni impedit a creure. Es fonamenta en la natura de la persona. La llibertat religiosa és un dret primaria i fonamental. I aquesta llibertat clama també per una llibertat de culte, de manifestar-se i per tant viure és un dret col·lectiu. És paper de l’Estat protegir la llibertat. La Veritat no passa per sobre de la llibertat. Van de la mà.

A Espanya es promulga una llei al 1967. Però la veritable llibertat religiosa arribarà amb la llei del 1980, i amb els acords amb d’altres religions del 1992.

Propostes de millora en llibertat religiosa avui:

• Més interlocució


• Espais públics amb equitat


• Construcció d’un espau ètic i cívic amb més participació de les diferents confesions


• Més llocs de culte (però reals)


• Equiparació social dels diferents ministres de culte


• Assumir les noves religions que arriben al país


• Parlar-ne de veritat sobre els símbols religiosos i vestimenta


• Veritatble assistència religiós en educació, sanitat, presons,


•  ...

Decret sobre Ecumenisme

L’ecumenisme és molt jove. El seu inici el podem datar al 1910 amb els missioners protestants a Edimburg on rellegeixen Jn 17. Posteriorment, al1948 aAmsterdam amb el Consell Mundial de les Esglésies. Aquest ecumenisme naixent cerca la unitat de les Esglésies, en igualtat de condicions i fent una reforma a partir de les arrels cristianes. Per un altre costat l’Església de Roma està esparant el “retorn” dels que han marxat.

Amb el Concili hi haurà un canvi radical. Es passa a acceptar el moviment ecumènic. Amb la Lumen Gentium hi ha un canvi eclesiològic (cf LG 8): no només hi ha Església de Crist en el catolicisme sinó també en els altres. Cal fer eclesiologia de comunió. Amb el Concili s’obre realment la porta a l’ecumenisme, i n’ha de ser un mitja important la renovació constant de la persona i de l’Església. Cal anar a les fonts.

Després de la novetat del Concili, sembla que tot és possible: trobades ecumèniques, diàlegs teologals, però del 1975 al 1990 hi ha una crisi sobretot en les bases, tot i que es fan acords ecumènics teològics importants.

Avui hi ha dificultats amb els integrismes (que no deixen anar a les arrels), amb la crisis confessionals, amb l’ortodòxia (cada cop més difícil), …

Avui per avui podem afirmar que existeix un diàleg ecumènic, però que cal no confondre amb relacions interreligioses.

Declaració sobre les relacions de l’Església amb les Religions no cristianes

Abans del Concili és ben clar. “Extra Ecclesiam nulla salus”

Amb el Concili hi ha un llarg i controvertit procés. Però hi haurà un canvi notable i es veu clar que hi ha una unitat antropològica entre els homes i les religions. Totes cerquen respondre a les grans qüestions de la humanitat.

Després del Concili s’han fet passes importants, aquí a Catalunya bastant, però encara estem a les beceroles. Encara queda molt camí per fer.