No sóc dels que només llegeix a l'estiu, però aquest estiu ha estat bastant fructífer.
El primer llibre que he llegit ha estat:
Viure és una constant entre les afirmacions i negacions, perquè constantment estem obligats a escollir entre un objecte o un altre, entre una opció de lleure o una altra, entre un llibre o un altre, ... "Viure és destriar, i destriar no és exactament el mateix que triar". En el nostre caminar en la vida triem cada dos per tres. I les opcions que se'ns presenten no són sempre clares. Fer una bona elecció és un signe d'intel·ligència. En Francesc Torralba ens facilita amb aquesta obra algunes claus per saber escollir entre el bé i el mal en el nostre camí de la vida. És un bon llibre, un xic dens, però força recomanable.
El segon llibre també és del Francesc Torralba:
És un assaig rigorós on l'autor exposa el llegat intel·lectual de Benet XVI, de gran profunditat i fondària filosòfica —i no sempre correctament interpretat—, i aborda els grans desafiaments que se li plantegen a l'Església avui, a més d'analitzar la figura del nou papa, el tarannà del qual comença a albirar-se. A més a més també prova de constestar a diverses preguntes: Té futur l'Església en el nostre temps? Quin és la seva missió en un món en ruïnes? És creïble com a institució? Té capacitat per detectar les palpitacions de la nostra societat i per respondre-les d'una manera eficient? I, sobretot, és possible salvar el divorci entre Església i modernitat? Dóna la seva visió del moment actual des dels ulls de l'església. Interessant
El següent llibre, si se li pot dir llibre, va ser l'encíclica Lumen Fidei del Papa Francesc. És la seva primera encíclica, de fet va ser començada per Benet XVI i acabada per ell. Val la pena llegir-la i descobrir-hi l'empremta del nou Papa.
El quart llibre ha estat
El pare Lluís Duch fa tota una reflexió per fer-nos veure que la societat dels nostres dies, les transmissions familiars, religioses, polítiques i culturals es troben en una situació d´una gran precarietat. L´ésser humà es constitueix com a humà gràcies a les informacions transmeses que, des del moment mateix del naixement fins a la mort, li proporcionen les estructures necessàries per a desenvolupar-se com a persona. Sense aquestes estructures, l´ésser humà està abocat a la deshumanització. A partir de les estructures d´acollida fonamentals (la codescendència o família, la coresidència o ciutat i la cotranscendència o religió) i de la descripció dels factors que incideixen en les transmissions culturals, Lluís Duch aprofundeix en l´estat de les transmissions de la fe i de la imatge de Déu en un temps de crisi com l´actual i entreveu quin pot ser-ne el futur. Dens però mol bo.
El cinquè, i potser el que he trobat més interessant:
Tot i que va estar retirat, aquesta obre del Pagola ja va per la seva 9a edició. Fa una presentació històrica a Jesús. Un llibre que, com ell diu, és pot llegir de dues maneres, una amb profunditat, llegint totes les acotacions i fent-ne reflexió, o sense llegir les acotacions. Llegeix com el llegeixis és un llibre que no et deixa igual. Molt recomanable. Fàcil de llegir i molt entenedor.
I per acabar
La segona part de la seva trilogia del segle XX. Aquesta part està situada entre el 1933 i el 1949. Narra la vida de vàries famílies (americana, galesa, alemanya i russa) entrelligades entre elles i els fets històrics succeïts. Àgil, dinàmic, sense fer-se pesat amb les descripcions, la mida justa per poder-t'ho imaginar i riure, plorar, sentir ràbia, pena, compassió... Fabulós.
