Aquest cap de setmana la Caminampa del col·legi Lestonnac ha organitzat de nou una pujada a Montserrat. La segona, no són moltes, però tot apunta que acabarà sent una tradició de l'escola. S'havia de fer fa quinze dies, però el temps no va convidar i l'organització amb bon criteri va canviar les dates. Això ha provocat que molts que volien no la poguessin fer i de què alguns que aleshores no podien aquest cap de setmana han pogut.
La novetat d'enguany ha estat que alguns l'han fet en bicicleta.
Tots, els que han començat a Barcelona, o a Terrassa o a Monistrol i els ciclistes, els organitzadors, els col·laboradors, tots crec que estem contents que com ha anat i de segur que tot el viscut ha estat fenomenal i amb ganes de repetir, perquè segur que qualsevol us dirà que fer tota aquesta excursió per posar una peça d'un puzle val la pena. Segur que sí, perquè com ja he dit d'altres vegades, en aquesta vida ja és prou important arribar, però el que de veritat val la pena és el camí, perquè és en el camí on riem i plorem, on parlem i escoltem el silenci, on ... vivim i estimem.
El meu petit homenatge a la 2a pujada a Montserrat aquest vídeo: Montserrat a peu en 15 minuts.
Fins l'any que ve!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada