Unes paraules a la Mariona

Benvinguda al món Mariona!

Saps que, des de fa poc formes part directament d'un gran món ple d'homes i dones, molts dels quals mai ni arribaràs a conèixer; però formaran part de la teva història perquè tots i totes formen una gran comunitat (almenys així jo ho crec) de germans fills del mateix pare.

A partir d'ara la teva vida girarà al voltant de moltes coses, i una d'elles serà el temps. El temps et podrà semblar un núvol falaguer, però veuràs que quan t'ho voldràs serà més profitós que mai. 

I sap una altra cosa, tens molta sort. Tens la sort de tenir dues grans coses. No tothom té encara aquest privilegi. 

Tens el privilegi de la mare i el pare al teu costat. 

El fet de saber que tens una mare i un pare que sempre respondran per tu, que sempre es jugaran la cara per tu, fins i tot quan totes les batalles semblin perdudes i no tinguis raó. 

Perquè la mare, el pare, seran l’única porta que sempre tindràs oberta, seran l’única mirada que sempre tindran ulls per al teu desempar, i per la teva alegria. Perquè no només en l’adversitat és dolça la presència de qui més ens estima i ens estimarà, també en els moments lluminosos, de joia, de seguretat flotant com una illa eufòrica. La mare, el pare, que sabran el que et passa sense haver de dir-ho, que s’anticiparan als gestos i a les paraules, als actes i a les llàgrimes. La mare, el pare, que gronxaran com una brisa els teus anars i venirs, la calma i la set. Sovint la vida és feliç, diguin el que diguin els tristos, i si no es té molta mala sort no cada dia ens fa falta ajuda. El gran, imprescindible, privilegi de tenir mare, pare, no és l’obvietat de la seva permanent mà allargada, sinó saber que sempre els tindrem si tenim por quan borden els gossos.

I saps el millor de tot, que ells també tenen pare i mare, els teus avis i àvies. I potser amb el temps tu un dia també seràs mare.

I deixem acabar amb uns darrers consells sobre el temps:

Diuen que cada cosa té el seu moment. 

Tot té el seu moment, 

sota el cel i a sobre de la terra 

sempre hi ha un temps per a cada cosa. 

Hi ha un temps d'infantar i un temps de morir, 

un temps de plantar i un temps de collir. 

Un temps de ferir i un temps de guarir, 

un temps d'enrunar i un temps de construir. 

Un temps de plorar i un temps de riure, 

un temps de plànyer-se i un temps de dansar. 

Un temps de tirar pedres i un temps d'aplegar-ne, 

un temps d'abraçar i un temps d’acotar-se’n. 

Un temps de cercar i un temps de perdre, 

un temps de guardar i un temps de llençar

Un temps d'esquinçar i un temps de cosir, 

un temps de callar i un temps de parlar. 

Hi ha temps per a moltes coses,

però per a estimar no hi ha cap temps concret.

Qualsevol moment és bo per estimar,

ja que un cop comences ja no pots parar.

Mariona, espero que estimis i sigues estimada per sempre.