El valor de tenir valors

"Tenir el valor de tenir valors és practicar l'autenticitat; plantar cara al burleta, al cínic i a l'hipòcrita. És tensar la corda, no acontentar-se amb allò que fa tothom; amb allò que diu tothom. És apostar per l'ara, sense oblidar el passat i sense esperar un futur millor.

És esforçar-se quan l'altre se'n riu des del sofà, ser generós encara que l'altre s'aprofiti de tu, perdonar-lo encara que costi molt, ser humil dins del regne dels superbs, mantenir-se fidel, viure amb poc, no sentir la necessitat d'exhibir les qualitats, fer sentir bé a l'altre; elogiar els seus valors.

És pregar quan tots es riuen de la pregària, donar la mà quan l'altre, lluitar per millorar el món encara que ningú no ho vegi.

En tot això consisteix el valor de tenir valors"

Amb aquestes paraules acaba el llibre El valor de tenir valors d'en Francesc Torralba. Durant tot el llibre va desgranant i va donant raons del perquè és important tenir valors, però potser més important encara, fer saber que els tenim.

Després d'una àmplia introducció on exposa de nou els que són els valors (si sou lectors del Francesc reconeixereu entre línies tota la seva filosofia sobre els valors) entre de ple a explicitar diferents moments en el dia a dia de la nostra vida on cal ser valent, on cal tenir valor per demostrar els nostres valors. I de cal tenir valor? Cal tenir valor de callar, de parlar, de perdonar, de plorar, d'acollir, de pensar, de preguntar, de començar, de perseverar, de donar, de comprometre's i d'acomiadar-se. Cada una d'aquestes situacions les tracta des de diferents enfocaments i moments. Inicia cada moment amb una breu "història" que li dóna peu a fer-nos comprendre la importància de tenir el valor de tenir el valor. Val la pena llegir-ho sense presses, tranquil·lament, per tal de copsar millor el que ens diu i perquè no, pensar en la nostra vida si actuem o no actuem com dicten els nostres valors.

Conclou el llibre amb una reflexió sobre la importància del valor de viure l'ara, que el passat no faci que no gaudim del present, ni que el pensar en el futur faci que el present no el notem. El passat ens pot ajudar, però ja no hi és, per això tenim el valor de la memòria, i també tenim valors de futur, però "l'objectiu és l'ara, que aquest ara que estic vivint sigui ple i tingui sentit"

Sí sou assidus lectors del Francesc us ressonaran al llegir aquest llibre d'altres seus: "Cent valors per viure", "El sentit de la vida", "Un altre món és possible", "La llibertat que necessites"... per citar-ne alguns. D'aquest llibre en destacaria com el planteja i com les conclusions finals les ha anat recollint en tot l'escrit.

Us el recomano com a llibre de tauleta de nit per llegir cada nit, una mica, sense pressa, i que vagi fent-nos pensar en els nostres valors.

Últim llibre del Papa Benet XVI

Abans d'iniciar-se  tot el període de Nadal i de Reis, va sortir el darrer llibre del Papa sobre Jesús. Aquest llibre va aixecar força polèmica i diferents veus deien que el Papa en aquest llibre apuntava que certes creences tradicionals de l'Església no eren tan veritat (que si el bou i la mula, que si els reis no eren reis sinó savis, ...) i li llençaven fortes crítiques.

Quan m'ho van preguntar que n'opinava, vaig demanar que em deixessin llegir el llibre per tal de després poder-ne donar una opinió amb fonaments de causa.

El llibre sobre la infància de Jesús és molt diferent dels altres dos llibres que ha editat Claret d'en Benet XVI. En els dos primers el llenguatge és molt més elevat, la comprensió de vegades és fa àrdua i difícil i el nivell déu ni do, en canvi en aquest el vocabulari és més planer, és un llibre més a l'abast de tothom (que crec que és com haurien de ser els llibres que escriuen els grans teòlegs per a què puguin arribar a tothom els seus estudis i conclusions).

Per una altra banda, Benet XVI no diu res que no s'hagi dit fins ara. Recull d'aquí i d'allà, ho reflexiona i ho exposa. Particularment crec que no aporta res de nou a persones iniciades en teologia, En cert moment sembla que vol parlar de la figura de Sant Josep, però no. És un llibre, no diria exclusivament perquè la infància de Jesús està envoltada de la seva mare Maria i del seu pare Josep, cristològic.

Resumint, si algú vol conèixer coses de la infància de Jesús, que no es compri aquest llibre, ja que en aquí només hi trobarà un estudi fet a partir dels passatges evangèlics de Mateu i Lluc (únics evangelistes que en parlen), Ara, si algú vol entendre millor aquests passatges, que vol dir això de ser el fill de Déu, el paper dels tres savis, Joan Baptista, la fugida a Egipte... aquest pot ser un bon llibre.

A per cert, pel que fa a la polèmica del bou i de la mula, cito literalment:

"Cap representació del pessebre no renunciarà al bou i a l'ase." 

(p. 62, Jesús de Natzaret, la infància de Jesús, Benet XVI, desembre 2012 Editorial Claret)

Unes paraules a la Mariona

Benvinguda al món Mariona!

Saps que, des de fa poc formes part directament d'un gran món ple d'homes i dones, molts dels quals mai ni arribaràs a conèixer; però formaran part de la teva història perquè tots i totes formen una gran comunitat (almenys així jo ho crec) de germans fills del mateix pare.

A partir d'ara la teva vida girarà al voltant de moltes coses, i una d'elles serà el temps. El temps et podrà semblar un núvol falaguer, però veuràs que quan t'ho voldràs serà més profitós que mai. 

I sap una altra cosa, tens molta sort. Tens la sort de tenir dues grans coses. No tothom té encara aquest privilegi. 

Tens el privilegi de la mare i el pare al teu costat. 

El fet de saber que tens una mare i un pare que sempre respondran per tu, que sempre es jugaran la cara per tu, fins i tot quan totes les batalles semblin perdudes i no tinguis raó. 

Perquè la mare, el pare, seran l’única porta que sempre tindràs oberta, seran l’única mirada que sempre tindran ulls per al teu desempar, i per la teva alegria. Perquè no només en l’adversitat és dolça la presència de qui més ens estima i ens estimarà, també en els moments lluminosos, de joia, de seguretat flotant com una illa eufòrica. La mare, el pare, que sabran el que et passa sense haver de dir-ho, que s’anticiparan als gestos i a les paraules, als actes i a les llàgrimes. La mare, el pare, que gronxaran com una brisa els teus anars i venirs, la calma i la set. Sovint la vida és feliç, diguin el que diguin els tristos, i si no es té molta mala sort no cada dia ens fa falta ajuda. El gran, imprescindible, privilegi de tenir mare, pare, no és l’obvietat de la seva permanent mà allargada, sinó saber que sempre els tindrem si tenim por quan borden els gossos.

I saps el millor de tot, que ells també tenen pare i mare, els teus avis i àvies. I potser amb el temps tu un dia també seràs mare.

I deixem acabar amb uns darrers consells sobre el temps:

Diuen que cada cosa té el seu moment. 

Tot té el seu moment, 

sota el cel i a sobre de la terra 

sempre hi ha un temps per a cada cosa. 

Hi ha un temps d'infantar i un temps de morir, 

un temps de plantar i un temps de collir. 

Un temps de ferir i un temps de guarir, 

un temps d'enrunar i un temps de construir. 

Un temps de plorar i un temps de riure, 

un temps de plànyer-se i un temps de dansar. 

Un temps de tirar pedres i un temps d'aplegar-ne, 

un temps d'abraçar i un temps d’acotar-se’n. 

Un temps de cercar i un temps de perdre, 

un temps de guardar i un temps de llençar

Un temps d'esquinçar i un temps de cosir, 

un temps de callar i un temps de parlar. 

Hi ha temps per a moltes coses,

però per a estimar no hi ha cap temps concret.

Qualsevol moment és bo per estimar,

ja que un cop comences ja no pots parar.

Mariona, espero que estimis i sigues estimada per sempre.