Només cal observar amb deteniment en que he vist aquesta tarda. Els ulls plens de joia, admiració, sorpresa i amor de tres cosinets coneixent el seu nou cosí; l'afecte amorós amb què un pare agafava el seu fillet i l'acostava a la mare mentre li tocava la planta del peu per què estigués més despert a l'hora del pit, la mirada tendra i amorosa que la mare, tot i no haver dormit pel part, adreçava al seu fill i al seu home, el somriure ple de felicitat i estima del germà de la mare i dels germans del pare; la cara de goig de l'àvia ...
I tot plegat per què? Doncs ben simple, dues persones que s'estimàvem, dues persones que s'estimen, i han volgut portar el seu amor fins el punt de crear una nova vida, que l'ajudaran a créixer, a fer-se gran, i sobretot a aprendre a estimar, que a partir d'ara canviarà totalment les seves vides, però que en una cosa seran millors, hi haurà encara molt més amor.
Un home savi, Pau de Tars, va dir que estimar era l'única llei, que només estimant que ja ho teníem tot fet. Jo sóc dels que crec que Déu és amor, i avui he vist amor, he vist a Déu.
Una paraula : Maravellos!!!!
ResponElimina