Crisi econòmica ...

Aquesta crisi econòmica que alguns estem patint (la classe mitjana) més que d'altres (la classe rica i benestant) no és en realitat una crisi d'ambició -entenent l'ambició com el desig gran d’aconseguir honors, dignitats, fama, poder o qualsevol cosa que afalaga l’amor propi- que l'únic que ha acabat provocant que cada cop ens tornem éssers més individualistes que acaben oblidant que vivim en comunitat?

Els països rics, els grans bancs, els "homes poderosos" -poderosos perquè tenen un poder, l'econòmic i poden imposar la seva autoritat, l'econòmica, fent i desfent com volen i enfonsant o aixecant un país- de la terra ens han fet creure a la resta que podíem viure molt millor i per sobre de les nostres necessitats i de les nostres possibilitats. I vinga, tots a acumular somnis de benestar, de grandesa, que no hi ha límit, que podem gastar tranquil·lament, encara que mentre una gran part de la població mundial mor de gana, en conflictes bèl·lics, malalties... però per això hi ha les ong's, oi? Però de cop i volta, no sabem ben bé com, tota la nostra seguretat, totes les nostres possibilitats, els nostres somnis, mica a mica s'han anat esfondrant.

Aquesta crisi em recorda la paràbola del ric insensat que ens explica Lluc al seu evangeli (Lc 12,16-19) Durant molt anys hem estat i afegiria que sense voler, molt individualistes i insolidaris, només en pensat en nosaltres i en el nostre bé immediat. Sincerament crec que no superarem de veritat aquesta crisi econòmica si no lluitem realment per què hi hagi un canvi profund en el nostre estil de vida, segurament podem viure una mica més austerament. Fa anys es parlava del 0,7 per cent. Potser caldria que fos un xic més, potser caldria que compartíssim no només el que ens sobra (si es que ens en sobra) si no que compartíssim el nostre benestar. I quan compartim el nostre benestar, redescobrirem que vivim en comunitat i que junts podem fer moltes coses, i és junts que ens en sortirem d'aquesta crisi.

Hem de deixar d'estar pendents dels nostres interessos personals i començar a estar una mica més pendents de la bondat, la tendresa, l'amor, l'esperança, la caritat ...

Sí, pensar-ho és fàcil, dir-ho tampoc costa gaire. Però si ens hi posem tots, vols dir que no ens en sortirem?