Ja fa dies del tema dels bancs, ja fa dies que el Barça va perdre la lliga (feia temps que no passava), ja fa cinc dies que els nens i nenes estan de vacances, i ara, que?
El Barça va perdre la lliga, però sorprenentment no ha passat com al 2007 que tots encara esperem una explicació. L'única que va rebre era que fixàvem i veníem. No hem guanyat però estem contents, bé no gaire perquè l'entrenador diu que s'ha buifat i s'ha de tornar a omplir i necessita un any de repòs (m'agradaria saber que passaria si al nostre país tots aquells que es buiden en la seva feina cada quatre anys demanessin un any sabàtic...)
Els nens i les nenes estan de vacances, ja tenen les seves notes i informes (no fa pas gaire que les acabo de donar), i ja van pensant com encarar el nou curs, o potser no, o potser ho pensaran durant l'estiu, ves a saber.
Però malgrat el Barça, la Bankia, el Rajoy, en Mas, l'eurocopa, els jocs olímpics que estan apunt de venir, la retallada de sous, malgrat tot, tot, tot, la vida segueix i segueix endavant per l'esforç diari de moltes persones anònimes que sovint ningú d'ells s'enrecorda. El carrer està net perquè algú el neteja, podem desplaçar-nos ràpidament per la ciutat perquè algú condueix un mitjà de transport, passem pels semàfors perquè algú es preocupa de canviar les bombetes quans es fonen (bé val a dir que hi ha uns quants ciclistes que això no els importa gaire perquè per a ells el semàfor és un pal groc decoratiu que les seves llums no serveixen per re), tots sabem llegir i escriure i sumar i restar i un munt de coses més perquè durant un temps de la nostra vida vam anar a un lloc que es diu escola, i uns mestres ens van ensenyar això i molt més. I potser ja començaria a ser hora que algú es preocupés una mica més per ells, que amb la crisi ja no sé quan ens han rebaixat el sou, però us asseguro que molt.
Polítics, a veure si feu alguna cosa pels mestres, i no només cursets d'anglés i estades a anglaterra.
El Barça va perdre la lliga, però sorprenentment no ha passat com al 2007 que tots encara esperem una explicació. L'única que va rebre era que fixàvem i veníem. No hem guanyat però estem contents, bé no gaire perquè l'entrenador diu que s'ha buifat i s'ha de tornar a omplir i necessita un any de repòs (m'agradaria saber que passaria si al nostre país tots aquells que es buiden en la seva feina cada quatre anys demanessin un any sabàtic...)
Els nens i les nenes estan de vacances, ja tenen les seves notes i informes (no fa pas gaire que les acabo de donar), i ja van pensant com encarar el nou curs, o potser no, o potser ho pensaran durant l'estiu, ves a saber.
Però malgrat el Barça, la Bankia, el Rajoy, en Mas, l'eurocopa, els jocs olímpics que estan apunt de venir, la retallada de sous, malgrat tot, tot, tot, la vida segueix i segueix endavant per l'esforç diari de moltes persones anònimes que sovint ningú d'ells s'enrecorda. El carrer està net perquè algú el neteja, podem desplaçar-nos ràpidament per la ciutat perquè algú condueix un mitjà de transport, passem pels semàfors perquè algú es preocupa de canviar les bombetes quans es fonen (bé val a dir que hi ha uns quants ciclistes que això no els importa gaire perquè per a ells el semàfor és un pal groc decoratiu que les seves llums no serveixen per re), tots sabem llegir i escriure i sumar i restar i un munt de coses més perquè durant un temps de la nostra vida vam anar a un lloc que es diu escola, i uns mestres ens van ensenyar això i molt més. I potser ja començaria a ser hora que algú es preocupés una mica més per ells, que amb la crisi ja no sé quan ens han rebaixat el sou, però us asseguro que molt.
Polítics, a veure si feu alguna cosa pels mestres, i no només cursets d'anglés i estades a anglaterra.
I per acabar, avui podem dir que he tancat el curs 2011-2012. Han estat deu mesos amb 24 alumnes (ve de fet 25 però només durant uns mesos) amb els que hem treballat des del primer fins el darrer dia, amb els que hem compartit alegries, penes, joc, aprenentatges, ...
Tots teníem ganes de què arribessin les vacances d’estiu, el curs ha estat llarg i hem treballat molt i hem fet moltes coses plegats. Hi ha hagut temps per a tot.
Tot ha tingut el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa. Hi ha hagut un temps de fer noves amistats, i un temps de perdre’n, un temps de plantar i un temps de collir. Un temps de perdre el temps i un temps d’aprofitar-lo,un temps d’enrunar i un temps de construir. Un temps de plorar i un temps de riure, un temps de plànyer-se i un temps de dansar. Un temps de tirar pedres i un temps d’aplegar-ne, un temps d’abraçar i un temps d’estar-se’n. Un temps de cercar i un temps de trobar, un temps de guardar i un temps de llençar. Un temps d’esquinçar i un temps de cosir, un temps de callar i un temps de parlar. Hi ha hagut sobretot un temps d’estimar. Perquè com us he dit un munt de vegades “estimar és la plenitud de la llei”.
Espero de tot cor que “mantingueu l’amistat entre vosaltres" .
Gràcies, bon estiu a totes i a tots i moltes gràcies per l’any que hem viscut plegats.
Ei Pep! M'ha encantat la teva reflexió!!!!! Tot té el seu moment, és cert... Un nou curs que s'acaba i un grup d'alumnes que segueix el seu camí...
ResponEliminaEva