L'horitzó de la vida

Fa temps començava una reflexió sobre l’escolta amb els pensaments que un pot tenir estant dalt d’un penya-segat, un vespre d’estiu, amb el sol ponent-se i la lluna començant a saludar-nos; escoltant com les tranquil•les onades d’un mar en calma van xocant contra les roques, esberlant-les de mica en mica, segon a segon, sense pressa, ..., i tot observant, tot escoltant, pot tenir aquest  pensament: que bonic que és això, Déu meu, que bonic. Gràcies per aquest moment. Gràcies per la creació. Gràcies per donar-me la vida. Gràcies per estimar-me.

També deia que si per uns moments, per uns instants, escoltàvem Déu i escoltàvem la seva bondat amb els xocs de les onades contra les roques, notaríem la seva escalfor amorosa amb els darrers raigs de sol, i veuríem la seva grandiositat en el mar immens...

I mirant aquest mar immens, mirant l’horitzó, aquests darrers dies em venen altres pensaments.

Sovint es compara la vida com si anéssim en un tren, en el que puguem i en una estació ens toca baixar. Però a mi em sembla que la vida és el mar. La vida és immensa. I en aquesta vida tots hi som. Navegant amb el nostra vaixell seguint un rumb. Sovint aquest rumb que seguim també el segueixen altres vaixells, i el fem plegats. Ens ajudem quan hi ha mala mar, gaudim de les estones de calma, compartim les nits estelades ... De vegades però, el nostre vaixell, o el vaixell d’algu que estimem i navega a prop nostre, sense saber perquè, se’n va ràpid cap a l’horitzó, i cada cop el veient més i més petit, fins que al final desapareix i el deixem de veure. És aleshores quan som conscients de què mai més tornarem a veure aquell vaixell, mai més tornarem a veure aquell que estimem. Però, tots sabem que quan una cosa es perd en l’horitzó, no és que hagi deixat d’existir, senzillament és que ja no el veiem, però que ser-hi, hi és. Quelcom de semblant és el que succeeix amb les nostres vides i la mort. La mort ens separa dels que estimem, però sabem, Ell ens ho va dir, que  el seu cos no hi serà mai més entre nosaltres, però el seu amor perdurà per sempre. Quan els que estimem se’n van, només és que han arribat a l’horitzó, continuen vivint al nostre costat.