dilluns, 25 de febrer del 2019

La Pastoral de les 99 ovelles (identitat cristiana de l’escola avui)

En pastoral no hi ha un model únic. Hi ha models diversos. Hi ha diferents carismes i diferents maneres de treballar. Caldria preguntar-nos però, si no hem passat de tenir una ovella perduda a tenir-ne 99.

Quina realitat tenim?
  • Una escola cristiana plena de creients on hi ha celebració i anunci (pastoral de l’ovella perduda)
  • Una escola cristiana amb educadors creients però en un entorn no cristià on hi ha testimoni i anunci (pastoral de les 99 ovelles perdudes)
  • Una escola amb alguns educadors creients on hi ha acció de servei de l’església (pastoral sense ovelles i sense pastors)
Hauríem de deixar de parlar de Pastoral i usar un vocabulari més actual. Hauríem de parlar de la identitat cristiana a l’escola avui.

Feta aquesta introducció comença la ponència en sí dividida en cinc grans apartats,  que anirà desenvolupant més o menys, depenent del temps.
  1. Estructura religiosa de la persona
  2. Evangelitzar a l’escola
  3. Educar amb inspiració cristiana
  4. Llegir l’entorn
  5. Laudato si’ com a oportunitat
1. Estructura religiosa de la persona. L’escola religiosa i el fet religiós.
L’home és un animal religiós (Ll. Duch). Ens trobem en un món on  constantment es barreja el profà i el sagrat. (per exemple el Barçisme). Segons Pannikar qualsevol realitat té 3 realitats: la humana, la còsmica i la divina. El fet religiós ha d’estar present a tota l’escola. La religió és raonable, no és irracional (Popper). La ciència no nega la religió. L’escola no es pot limitar a allò científic (ja que sinó no faríem poesia). No tot allò que no es pot demostrar és mentida. finit
Conceptes claus del fet religiós (els homes tenen una innata vocació d’infinit, Ll. Duch)
  • Fe: creença, confiança i esperança
  • Allò religiós: raó il·luminada per la fe, que ens porta a les preguntes últimes que obren el transcendent i a respostes institucionals (ritus)
  • Espiritualitat
  • Interioritat: vivència interior en clau cristiana, on el centre és Jesús. Aquest seguiment de Jesús ens porta una religió poc religiosa.
  • Fe: Jesús és el camí, la veritat i la vida. El manament de l’amor. Misteriosament sempre present
  • Allò religiós: una religiositat amb dubtes però oberta al transcendent, amb una religió catòlica
  • Espiritualitat rica, que identifica al cristià.
Així tenim tres opcions que no són excloents, que és el que podem fer des de l’escola cristiana: evangelitzar (anunci), viure i celebrar a l’escola com a comunitat, i educar amb inspiració cristiana. L’idoni seria la convergència de totes tres. Les celebracions han de tenir un sentit, ha de tenir sentit el perquè celebrem. Si hi ha dinàmica evangelitzadora hi haurà necessitat de celebrar.

2. Evangelitzar a l’escola “ai de mi si no anunciés l'evangeli!” Evangelitzar és una  necessitat del qui ha estat evangelitzat. Però que és?
Evangelitzar és la missió del cristià i de l’església (1a Co 9,16; Jo 20,21; Mt 28,19-20; Ac 
4,20)
  • És testimoniar a Jesús, que és la veritat, el camí i la vida. Ja ens ho diu Pau VI a Evangelii Nuntiandi
  • És descobrir que la nostra plenitud està en el camí de Jesús. És identificar-nos amb Ell, ser un amb Ell fins a trobar-lo dins nostre. És entrar en la dinàmica de l’amor (el rentat de peus, Mt 25, ens ho verifica). És tenir present el manament nou. Seguir a Jesús és estimar a l’altre, i no és només una ètica. Ell ja va fer-ho primer. I no oblidem que per a Déu no hi ha res impossible i Ell sempre hi és i ell sempre ens ajuda, només li hem de demanar (pregària)
  • Evangelitzem amb la trobada, amb un esdeveniment, amb una persona (Benet XVI Deus caritas est). La trobada és un do gratuït.
  • Un evangelitzador ha de preparar el camí, ha de transparentar a Jesús, i ha de proposar l’evangeli (llegir-lo sine glosa)
Com podem evangelitzar des de l’escola?
Només pot evangelitzar qui ha estat evangelitzat. Des de l’escola, per evangelitzar cal compartir l’experiència de fe, la cultura catòlica i el model educatiu.

3. Educar amb inspiració cristiana des de la “cultura” catòlica i potser no des de la fe.
Cal entendre les dimensions reals de la persona.
No ignorar preguntes i anhels
  • La pregunta pel sentit (dimensió religiosa)
    • Què puc saber?
    • Què he de fer?
    • Què puc esperar?
    • Què és l'home?
    • Perquè hi ha el món? Què és real?
    • Perquè hi ha bé i hi ha mal?
    • Perquè he nascut? Perquè he de morir?
    • L’anhel d’unitat i pau interior (dimensió espiritual)
Cal donar respostes humanitzadores obertes a Déu i als altres.
Cal formar solidàriament en la cultura cristiana.
  • El fet religiós i la religió cristiana (que diuen les religions de si mateixes i de nosaltres)
  • La bíblia com a obra literària i font de saviesa
  • Expressions culturals i socials cristianes
  • Viure les tradicions cristianes
  • Proposta social cristiana (doctrina social de l’Església)
  • Ètica i virtuts
4. Llegir l’entorn
Parlar poc de l’Església (ja que ara té mala reputació com a institució)
Quan ens demanen ser feliços, sabem el que volem?
Hem de renovar el llenguatge “pastoralista”.

5. Laudato si.
Una oportunitat.

(ponència de Carles Armengol)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada