Coses de l'idioma?

Ja fa força temps que tinc la "teoria" d'on radica el perquè de les diferències entre nosaltres i ells. La meva teoria es fonamenta en l'idioma. La nostra llengua i la seva, tot i tenir la mateixa font mare, el llatí, és evident que han evolucionat diferent, i si ho han fet així és perquè pensem diferent.

No anirem a buscar la çançó de la Trinca, sinó diferents expressions que he rebut via wassap que exemplifiquen i corroboren aquesta teoria.

• Els castellans diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diem 'gat vell' i 'gata maula'.
• La sort màxima de la rifa (la loteria de Nadal per exemple) és un masculí 'el gordo', i en canvi nosaltres aquí en fem un femení, 'la grossa'.
• De la dona de Sant Josep els castellans en destaquen que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui 'Mare de Déu'.
• Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer', i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'.
• Els castellans desvergonyits ho són del tot, al cent per cent, no tenen gens ni mica de vergonya,  ni un sol gram, ja que són uns 'sinvergüenzas', mentre que els corresponents catalans, són, només, uns 'poca-vergonyes', si més no una mica en tenen.
• Com a mesura preventiva o deslliuradora, quan tenen por, o se les veuen a venir, ells toquen 'madera' quan nosaltres toquem 'ferro'.
• Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre que aquí amb un sol 'Nadal' anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples 'buenos días' i 'buenas noches' diaris.
• Allà celebren la 'nochevieja', celebren el final on nosaltres celebrem el principi, la 'nit de cap d'any'.
• A Espanya es veu que ho donen tot, 'dar besos, abrazos, pena, paseos ...' mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets 'fer petons, abraçades, pena, un tomb...'.
• Allà diuen '¡oiga!' quan aquí filem mes prim amb un 'escolti!'.
• Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos' i nosaltres 'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
• Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja' i aquí 'figa',  mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
• Mentre ells 'hablan' aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la raó, no sempre amb èxit, tanmateix.
• Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i aquí 'ensinistrem'.
• S'han deixat que, en els nuclis urbans, dues cases poden estar 'costat per costat', una manera de dir que suggereix unió. En canvi ells diuen 'pared por medio', que fa pensar en separació entre els veïns.
• Algú que ens ve de cara, a vegades, ens el mirem 'de cap a peus', és a dir, comencem per la part del cos més important; ells, en canvi, el miren 'de pies a cabeza'.
• Quan els catalans 'fem una tasca' vol dir que fem una feina quan els castellans fan una tasca se'n van a fer cerveses al bar

Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, d'una manera de veure el món, entendre'l i ser-hi, que entre les llengües és una manera diferent, no pas millor o pitjor que altres. Senzillament diferent. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, a la feina, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.