FE

(Reflexions en veu alta al voltant de la Fe)

El nucli de la nostre Fe és el Ressuscitat.

Quan diem "jo crec" és una expressió que cal que omplim de contingut. Hem viscut, hem caminat, hem treballat, però si un cosa potser és important és que "he mantingut la fe" (2Ttm 4,7).

Hauríem de ser com la samaritana per què Déu ens doni l'aigua de la vida. Mentrestant hem de conservar la Fe, aquesta Fe rebuda, aquesta Fe acollida, aquesta Fe treballada, aquesta Fe viscuda, aquesta Fe celebrada, aquesta Fe resada, i sobretot aquesta Fe en comunitat . La Fe cal viure-la en comunitat. Jesús ens convida constantment a descansar amb Ell.

La nostra vida sovint és com si ens trobéssim dins d'una cova, on la manca de llum no ens deixa veure-hi clar, i la Fe ens ajuda a demanar-li que ens doni llum, i que gràcies a aquesta llum i vegem més clar i siguem capaços d'alliberar-nos de la foscor.

Santa Joana, la nit del Císter, després de fer pregària, va tenir clar que havia de fer amb la seva vida. Però també va decidir que necessitava temps per a bastir, construir fermament, empastar fortament aquesta idea. A la Mothe va poder calmar els sorolls, va poder esvair les ombres de dins la cova, i des del silenci, la pregària i la Fe en què Déu ens ajuda sempre que el necessitem, la seva idea inicial va anar prenent cos i forma.

El sols fet de creure, fa augmentar la meva fe i les ganes de celebrar-la. Fe és creure en Ell, es estimar al teu amic i restar-li fidel. I hem de lloar-lo amb esperit de veritat i a tot arreu. No importa el lloc ni el moment. La Fe és a tot arreu.

No hem de creure pel que ens diuen, que ens poden dir moltes coses, sinó perquè l'hem sentit, i no només amb l'oïda, sinó amb el cor, amb tot el cos.

"Ningú com tu no em fa feliç" que diu el psalm 15. I rellegint-lo un se n'adona que la Fe ens hauria de fer molt feliços.

"Tota la vida m'acompanyen la teva bondat i el teu amor" (Ps 23) realment ens ho creiem? Tenim fe en això? Tenim fe que el seu amor sempre és al nostre costat, encara diria més, és dins nostre?

Sentim parlar molt de pastoral, de què si a la parròquia, al bisbat, a les escoles... calen unes línies d'acció, un objectius, uns plans anuals, projectes triennals... però no hauria de ser la Pastoral sobretot FE. No és on més hauria d'incidir més la Pastoral? I incidint en la Fe, no vindria després tot l'altre? No ens portarà la Fe la resta?

Quantes vegades els mateixos apòstols que el van veure i el van sentir, a cops no el creien, no hi tenien fe? Però també quants homes i dones que no el van conèixer en viu l'han cregut, n'han tingut fe i han estat i són exemple d'escolta de Déu!

La Fe és es quelcom que ens ha d'inspirar a respirar l'amor profund de Déu i que ens farà transpirar esperança, pau, joia, caritat, Fe i Amor.

Diem que Déu està en totes les coses. Aleshores, no hi és també la Fe?