dissabte, 22 d’octubre del 2011

La vida monacal, té sentit?

Avui em deien que fa temps que no escrivia res. És veritat. Però escriure demana temps, i demana també tenir alguna cosa a compartir. En dos mesos he tingut molts pensament a compartir, però llastimosament, no he tingut temps.

Avui he viscut una bonica experiència. M’ha fet pensar i reflexionar. Vull compartir amb vosaltres aquesta reflexió.

La vida monacal, té sentit?

La vida monacal és com un viatge en tren. Però és un tren al que hi volem accedir voluntàriament. No és com el tren de la vida. On hi som encara que no vam demanar entrar-hi, ni ens van preguntar ni ens preguntaran quan hem de baixar. És un tren que passa, el sents arribar i tu, lliurement, perquè l’has sentit arribar des del fons del teu cor, has decidit agafar. I mentre ets en aquest tren tens la gran oportunitat d’estimar als altres encara molt més, tens la possibilitat de somriure a cada instant i donar gràcies a Déu per cada segon, per cada detall de la vida i ser feliç, molt feliç amb tot allò que Déu ha creat i tenir la sort de poder compartir cada dia la pregària amb tota l’Església. Aquest tren dóna sentit a la vida ara i aquí des del primer moment en que hi puges. Però cada moment és important per a donar-li sentit. Pujar-hi és una clara aposta per l'autenticitat. Com ha fet avui la María Jesús de San José. Un veritable testimoni de fe. Una persona que ha decidit viure d'acord amb el que creu, pensa i sent. Estimant des d’avui i per sempre a Jesús.

És un bonic exemple d’una persona que viu autènticament, ja que ha fet de la seva vida un projecte personal juntament amb la seva nova comunitat i amb Ell.

Algú pensarà que ha entrat en una vida rutinària que l’ajuda a cobrir les necessitats primàries, (cosa que hem de fer tots), però no, la María Jesús des d’avui intenta fer de la seva vida una obra d'art, que cada dia que passi serà més agradable a Déu i als qui l'acompanyen. I no admet que la seva vida tingui un guió escrit. Mica a mica l'anirà escrivint i omplint d'amor. I per a fer de la nostra vida una obra d’art Jesús ens pot ajudar.

Potser molts no ho entendran, però la vida monacal, pujar al tren de la vida en comunitat, té sentit, i molt. Només cal saber escoltar a Déu en el cor i seguir-lo.

1 comentari:

  1. Pep! Feia temps que no escrivies pero es un text molt bonic. Aquells que hem compartit aquest esdeveniment especial entenem, i molt, el teu escrit. Gracies pel teu temps malgrat no sempre deixem rastre del que dius. Jo ho guardo sempre dins el cor i m'ajuda en el tren de la vida!

    ResponElimina