dijous, 8 de febrer del 2018

11a Jornades de Pastoral Educativa (FECC)

Iniciem la jornada amb una pregària. Escoltem en la pregària dues cançons de l’Equip Worship.cat que tenen com a presentació: “Qui prega cantant, prega dues vegades” (Sant Agustí). Us recomano visita el seu web i usar les seves cançons.

Tot seguit l’Enric Puig sj ens dóna la benvinguda tot fent una reflexió de la importància que té pels nostres alumnes un creixement harmònic (formació, vivència i celebració) i un creixement en la fe. Amb la formació no en tindríem prou, seria només transmetre un ideologia, una filosofia. Cal també la vivència interior (sentir a Déu a prop) però que no es transformi un misticisme, sinó que també ens porti cap als altres. Que ens porti al servei, a la caritat, a l’amor. L’amor ens ha de dur al servei. Però anem amb compte de no reduir la fe a això, ja que ens portarà a qüestionar-nos perquè ho fem. Cal una cooperació entre la interioritat i les obres. I ens cal al fe per celebrar amb els altres, amb comunitat. Però la fe no és només per a celebrar, cal fe per la vivència i per la formació.

La primera ponència es a càrrec de Iolanda Otal: "Evolució de l’experiència religiosa en l’home. Déu. Déu? Déu!” Fa un recorregut dels 0 als 18 anys partint de Piaget i de Kohlberg des del punt de vista psicològic i fa un paral·lelisme amb l’experiència religiosa. Destacaria:
  • 0-2 anys. El nen no ens entén però li hem de parlar de Déu.
  • 3-6 anys. La fe és intuïtiva i projectiva. Calen activitats repetitives, evitant inspiracions o faules religioses i sobretot deixar-lo parlar per poder-lo acompanyar.
  • 6-12 anys. Una primera etapa d’aproximació religiosa i una segona etapa de primera síntesi de l’experiència religiosa.
  • 12-16 anys. És el naixement de la fe. Apareix el diàleg fe-raó. Les pràctiques rutinàries són inútils.
  • 16-18 anys. Camí cap a una fe interioritzada i personalitzada. Vol fer coses pels altres.
Acabada la ponència una estona de descans i comencem els tallers.

Jo vaig participar en el taller del Toni Matas: “Recursos digitals per la pastoral”. Se’ns va explicar com estava feta i com podem usar el web: www.recursosfecc.cat

Per la tarda visites a diferents llocs d’interès. La meva visita va ser virtual, vam visitar la Basílica de Santa Maria de Mataró enllaçant amb la visita de la casa modernista Coll i Regàs. Ens expliquen com fan les visites, les activitats... sembla molt ben pensat i interessant. (informació a www.santamariamataro.org)

L’endemà dissabte vam iniciar la jornada amb una ponència sobre Lorenzo Milani: "L’escola com a vuitè sagrament", a càrrec del Miquel Martí i el Manu Andueza. Lorenzo Milani va ser sacerdot, pedagog i escriptor. Proposa un model d’escola per a la reflexió. Ha rebut el reconeixement el Pap com a model d’educador i mestres cristià. Es recomana la lectura de tres obres: “Parábolas para una educación popular” de Freinet, “Pedagogia del oprimido” de Freixe i “Carta a una maestra” dels alumnos de Barbiana de L.Milani. Es fa una lectura teatrelitzada del “Mestre de Barbiana” de Miquel Martí i s’inicia un diàleg.

Després de celebrar la nostra fe amb una eucaristia acabem la jornada amb una nova tanda de tallers. El triat per aquest matí: "Imatges cinematogràfiques que ens fan ser testimonis", a càrrec de Montserat Claveras.

"D’això vosaltres en sou testimonis" (Lc 24,48) 
  • De què som testimonis? De la resurrecció, de la conversió i del perdó dels pecats.
  • De qui som testimonis? Els deixebles van ser testimonis de Jesús viu. Nosaltres també ho hem de ser. Jesús ha ressuscitat. És la Bona nova. Jesús és viu.
  • “Allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres mans (…) us anunciem el qui és la vida eterna (…). Us escrivim tot això perquè la vostra Joia sigui completa.” (1 Jn 1, 1-4)
    • Per comentar aquest passatge veiem una sequència de La pasión de Cristo (2004) de Mel Gibson
  • Jesús és viu en el nostre cor i en donem testimoni, Quan?: Ens estimem, som llum del món, estem ALEGRES, som veritables, passem fent el bé
    • Ens estimem. Jesús ens demana que ens “estimem uns als altres com jo us he estimat” (Jn 13, 34-35) Per comentar aquest passatge veiem Charlie y la fábrica de chocolate (2005) de Tim Burton, Gru, mi villano favorito (2010) de Pierre Coffin , Up (2009) de Pete Docter i Bob Peterson Slumdog millionaire (2008) de Danny Boyle, La ciudad de la alegría (1992) de Roland Joffé, Hotel Ruanda (2004) de Terry George i Los miserables (2012) de Tom Hooper 
    • Som llum del món. “Que brilli la vostra llum davant la gent: així veuran les vostres obres i glorificaran el vostre Pare del cel” (Mt 5,14-16) Per comentar aquest passatge veiem: La Familia Bélier (2014) d’Eric Lartigau, Soul surfer (2011) de Sean McNamara i Maktub (2011) de Paco Arango 
    • Estem alegres. “Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: Viviu contents” (Fl 4,4) Per comentar aquest passatge veiem: La ciudad de la alegría (1992) de Roland Joffé, Parlo amb Déu, Somriures, Musica experience.
    • Som veritables.“Digues sí, quan és sí; no, quan és no” (Mt 5,37) Per comentar aquest passatge veiem: El rey león (1994) de Rob Minkoff i Roger Allers, Ubuntú i Pinocho (1940) de Ben Sharpsteen i Hamilton Luske. 
    • Passem fent el bé. ”Aneu per tot el món i anuncieu la Bona Nova de l’Evangeli a tota la humanitat” (Mc 16,15). Per comentar aquest passatge veiem: Sensibilització/Solidaritat i Cámaras captan
Taller força interessant en quant a recursos. Si vols veure algunes de les imatges, clica’m.