Bon Nadal!

Serenor, coratge i esperança ... Ara tot depèn de nosaltres.

Serenor, coratge i esperança ... Ara tot depèn de nosaltres.

Això ens deia ahir en Jordi Cuixart, el president d'Omnium Cultural a l'assemblea general ordinària.

Serenor, qualitat de serè, sense cap núvol, sense cap torbament, sense res que alteri la quietud, la lucidesa, la tranquil·litat de l'ànima 

Coratge, disposició del cor, de l'ànima. i també fermesa del cor i de l'ànima davant de les adversitats.

Esperança,Confiança d’aconseguir una cosa, una cosa que desitgem realitzar.

I si, Jordi, tindrem serenor, malgrat sigui estiu i faci calor, i quan arribi el setembre, tot i l'inici de curs i la diada, la nostra ànima i el nostre cor estarà tranquil, lúcid i amb la vista posada a l'1 d'octubre, i si apareixen tronades, xàfecs impetuosos com els que solen caure a l'estiu, potser ens mullarem, però sabrem eixugar-nos, superar l'adversitat i seguir caminant cap a la nostra fita, poder viure un dia no històric, el 2 d'octubre, i sentir com el Parlament proclama la República catalana.

Perquè si un cosa tenim és esperança. Perquè qui té esperança té futur. I això ho hem de transmetre, transmetre esperança és transmetre futur, però no un futur qualsevol, sinó un futur net de falsos paranys. Volem fer camí tots junts, i això ens suposarà un esforç (ajudar-nos, escoltar-nos, estimar-nos, ...) Hem de comunicar esperança, amb coratge i serenor, i esforçar-nos perquè d'altres puguin fer camí amb nosaltres, i junts, parlem l'idioma que parlem, siguem del partit polític que siguem, puguem construir la República.. Però transmetre esperança no vol dir amagar les dificultats, ans el contrari, és ajudar a assumir-les des de la confiança en un mateix i en els altres. Sense esperança no la construirem. Només segueix endavant en el camí aquell que té esperança, perquè el que té esperança va salvant totes les dificultats del camí.

Sí, ara més que mai tot depèn de nosaltres.

No perdem la il·lusió.

Podem estar cansats, però no vençuts. Així que, ànims, i endavant.

L'1 d'octubre s'acosta.!!!

Serenor, coratge i esperança ... Ara tot depèn de nosaltres.

Bon estiu 6è C!

Per avui s’ha acabat

Demà serà un altre dia.

Com a ha passat de ràpid el curs

Pot ser per què hem estat bè?

Em après un munt de coses!

Socials, matemàtiques, llengües ...

Educació física, plàstica, música ....

Mica a mica hem anat aprenent i també creixent

Des del 12 de setembre fins el 21 de juny.

Gaire bé sense donar-nos compte tres estacions han passat!

L’estiu ha arribat i ara toca descansar.

Molts avui ploràveu, no volíeu marxar.

Deu ser que allò d’estimar no fa mal a ningú si que fa mal?

M’agradaria pensar que no.

Es la llàgrima l’expressió d’un sentiment?

Sí, però vull creure que és un sentiment d’amor i felicitat.

Bé, el curs que ve ESO

Matèries noves, mestres nous, companys nous...

Res tornarà a ser com la abans?

La Primària quedarà enrere.

Lluny en el temps però  a prop en el cor.

Caldrà en la nova etapa fer servir tot l’après.

Caldrà seguir aprenent a aixecar-nos.

Junts seguirem fent el llarg viatge del tren de la vida.

I sí voleu, al cor sempre portareu el que heu viscut.

Molt bon estiu, i gràcies per aquest curs.

PD: Un darrer enigma, perquè aquest escrit té 26 línies?