Google - Year In Search 2016

Està fet per Google, però està bé. És un missatge d'amor 

EDITORIAL RAC-1

M'ha arribat això, de fet es pot llegir tal qual al web de RAC-1, i també escoltar-ho. Però és que ho he trobat tan i tan bo, que no m'he estat de copiar-lo i compartir-los.

M'encanta la meva llengua i la seva riquesa.

"Estimat jutge i estimat fiscal:

Si jutgen una persona per fer servir metàfores i frases fetes, mala peça al teler. Llavors, hem begut oli. De fet, n’hi ha per llogar-hi cadires. Perquè si trencar ous és disparar amb bala, amb allò de xoc de trens s’enfonsa el món. Sé que encara volen remenar les cireres i que no faran ulls grossos si alguns volen partir peres. Com que sempre han tallat el bacallà, això els fa bullir la sang, ja veig que estan que s’enfilen per les parets. Però ja ho veureu, entendre-ho és bufar i fer ampolles.

N’hi ha uns que volen tocar el dos i a d’altres ja els va bé tenir un ocell a la mà i no cent volant. Bé, també és cert que n’hi ha que neden i guarden la roba. En fi, no els voldria aixafar la guitarra però no poden fer com si sentissin ploure. S’ha de tocar de peus a terra i deixar que qui vulgui fer foc nou com a mínim pugui aixecar la mà. I avall, que fa baixada, perquè, si no, ens pot sortir per un ull de la cara. Això sí, que no ens aixequin la camisa perquè tampoc baixem de l’hort.

Fins ara els ha anat com anell al dit fer-nos combregar amb rodes de molí però també els dic que voler parar això és posar portes al camp. I vostès el que fan és matar mosques a canonades. I sí, parlant la gent s’entén, però si posen pals a les rodes serem al cap del carrer. Jutjar algú per dir que per fer una truita cal trencar ous és agafar el rave per les fulles. Per això no s’estranyin si aquí tothom ha posat el crit al cel. Bé, tothom, no: n’hi ha que encara amaguen el cap sota l’ala però això són figues d’un altre paner.

El cas, senyor jutge, senyor fiscal, és que no sé si ho fan per tocar el crostó, per posar la por al cos o simplement per tocar la pera. Suposo que, com que es tracta d’una truita, ho han fet per deixar clar qui té la paella pel mànec. I tot i que allò d’ahir sembla una innocentada, sabem que en el fons volen fer passar tothom per l’adreçador.

Doncs sàpiguen que no plegaran veles perquè són del morro fort. Senyor jutge, senyor fiscal, no els volia deixar com un drap brut. Només els volia dir que han pixat fora de test."

 JOFRE LLOMBART

Amoris Laetitia

L'alegria de l'amor (Amoris Laetitia)  és la darrera exhortació apostòlica del Papa Francesc. En podríem dir moltes coses i no pretenc fer-ne un resum, jo només vull destacar aquelles frases que més m'han cridat l'atenció:

• El temps és superior a l'espai (3)
• A cada país és poden buscar solucions inculturades (3)
• El bé de la família és decisiu per al futur del món i de l'Església. (31)
• Creure que l'amor, com el les xarxes socials, es pot connectar o desconnectar a gust del consumidor fins i tot bloquejar ràpidament. (39)
• Tot és descartable, cadascú usa i llença, gasta i trenca, aprofita i esprem mentre serveixi. Després, adéu-siau! (39)
• La decisió de casar-se i de crear una família ha de ser fruit d'un discerniment vocacional. (72)
• L'Església mira amb amor els qui participen en la seva vida de manera imperfecta: demana per a ells la gràcia de la conversió; els infon valor per a fer el bé, per a fer-se càrrec amb amor l'un de l'altre i per estar al servei de la comunitat en què viuen i treballen. (78)
• "Els pastor, per amor a la veritat, estan obligats a discernir bé les situacions (Familiaris consortio, 84) (79)
• L'escola no substitueix als pares sinó que els complementa. Aquest és un principi bàsic: "Qualsevol altre col·laborador en el procés educatiu ha d'actuar en nom dels pares, amb el seu consentiment i, en certa manera, àdhuc per encàrrec seu". (84)
• L'amor té sempre un sentit de profunda compassió que mena a acceptar l'altre com a part d'aquest món, també quan actua d'una manera diferent del que jo desitjaria. (92)
• L'amor no és sols un sentiment, sinó que s'ha d'entendre en el sentit que té el verb "estimar" en hebreu: és "fer el bé". Com deia Sant Ignasi de Loiola, "l'amor s'ha de posar més en les obres que en les paraules". Així ... ens permet d'experimentar la felicitat de donar, la noblesa i la grandesa de donar-se sobreabundantment, sense mesura, sense reclamar pagaments, pel sol gust de donar i de servir. (94)
• L'amor ens fa sortir de nosaltres mateixos, l'enveja ens porta a centrar-nos en el propi jo. El veritable amor valora els èxits de l'altre, no els sent com una amenaça, i s'allibera del sabor amarg de l'enveja... Procura descobrir (l'amor) el seu propi camí per a ser feliç, deixant que els altres trobin el seu. (95)
• L'amor conviu amb la imperfecció, la disculpa, i sap guardar silenci davant els límits de l'ésser estimat. (113)
• Tres paraules: permís (o si us plau), gràcies i perdó. Tres paraules clau. Quan en una família un no és entremetedor i demana permís (o diu "si us plau"), quan en una família un no és egoista i aprèn a dir "gràcies, i quan en una família un s'adona que ha fet alguna cosa mal feta i sap demanar "perdó", en aquesta família hi ha pau i hi ha alegria. (133)
• És més sa acceptar amb realisme els límits, els desafiament o la imperfecció, i escoltar la crida a créixer junts, a madurar l'amor i a conrear la solidesa de la unió, passi el que passi. )136)
• Donar-se temps, temps de qualitat, que consisteix a escoltar amb paciència i atenció, fins que l'altre hagi expressat tot el que necessitava. Això requereix l'ascesi de no començar a parlar abans del moment adequat. En lloc de començar a donar opinions o consells, cal assegurar-se d'haver escoltat tot el que l'altre necessitava dir. Això implica fer un silenci interior per escoltar sense sorolls en el cor o en la ment: despullar-se de tota pressa, deixar de banda les pròpies necessitats i urgències , fer espai. (137)
• Quan es pot estimar algú, o quan ens sentim estimats per ell, aconseguim entendre més bé el que vol expressar i fer-nos entendre. (140)
• És important que aquest infant sigui esperat. Ell no és un complement o una solució per a una inquietud personal. És un ésser humà, amb un valor immens, i no pot ser usat per al propi benefici. (170)
• Cada un té les seves creus secretes. Per què no explicar a Déu el que pertorba el cor, o demanar-li la força per a guarir les pròpies ferides, i implorar les llums que es necessiten per a poder mantenir el propi compromís? (227)
• En una crisi no assumida, el que més es perjudica és la comunicació. D'aquesta manera, a poc a poc, algú que era "la persona que estimo" passa a ser "el qui m'acompanya sempre en la vida", acabar només "el pare o la mare dels meus fills" i, al final "un estrany". (233)
• Ha esdevingut freqüent que, quan un sent que no rep el que desitja, o que no es compleix el que somiava, això sembla ser suficient per a posar fi a un matrimoni. Aixó no hi haurà matrimoni que duri. (237)
• Tota persona, independentment de la seva tendència sexual, ha de ser respectada en la seva dignitat i acollida amb respecte, procurant d'evitar "tot signe de discriminació injusta", i particularment qualsevol forma d'agressió i violència. (250)
• L'amor té una intuïció que li permet d'escoltar sense sons i veure en l'invisible. Això no és pas imaginar l'ésser estimat tal com era, sinó poder acceptar-lo transformat, tal com és ara. (255)
• Però l'obsessió no és educativa, i mp es poc tenir un control de totes les situacions per les quals podria arribar a passar un fill... El que interessa sobretot és generar en el fill, amb molt amor, processos de maduració de la seva llibertat, de capacitació, de creixement integral, de conreu de l'autèntica autonomia... Intentem comprendre "on" són els fills realment en el seu camí? On és realment la seva ànima? I, sobretot, colem saber-ho? (261)
• Avui sol ser ineficaç demanar alguna cosa que exigeixi esforç i renúncies, sense mostrar clarament el bé que amb això es pot assolir. (265)
• El visi del "vull i tinc" ... no afavoreix la llibertat, sinó que l'emmalalteix. (275)
• La informació ha d'arribar en el moment apropiat i d'una manera adequada a l'etapa que viuen. No s'hi val a saturar-los de dades sense el desenvolupament d'un sentit crític davant una invasió de propostes. (281)
• La transmissió de la fe suposa que els pares visquin l'experiència real de confiar en Déu, de buscar-lo, de necessitar-lo. (287)
• Cal afrontar totes aquestes situacions de manera constructiva, mirant de transformar-les en oportunitats de camí cap a la plenitud del matrimoni i de la família a la llum de l'Evangeli. Es tracta d'acollir-les amb paciència i delicadesa. (294)
• Estimar un ésser és esperar d'ell quelcom indefinible i imprevisible; i és, al mateix temps, proporcionar-li d'alguna manera el mitjà de respondre a aquesta espera. (322)

Conversió ecològica integral

(apunts d'una ponència de Carles Armengol)

Llegint la "Laudato si" un acaba prenent la dolorosa consciència de la necessitat d'una conversió ecològica integral.

Cal un canvi profund, tot està interconnectat, no només hem de canviar coses pel medi ambient, per millorar-lo, sinó TOT.

Cal treballar des de 5 àmbits:

1. Coneixement
• Concepte d'una ecologia integral
• Integració del coneixement
2. Ètica
• Un estil de vida diferent
• Amor civil i polític (compromís)
3. Educació
• Crítica als mites de la postmodernitat
• Desenvolupar nous hàbits de cura i de responsabilitat ambiental
• Atenció a la dimensió estètica
4. Espiritualitat ecològica
• Alimentar la passió per la cura del món
• Gratuïtat i gratitud
5. Insistent crida a l'acció
• A cada persona
• Política
• A les comunitats

El Pare Francesc recupera la màxima del capità Enciam: "Els petits canvis són poderosos".

Propostes concretes:

Des de l'àmbit formatiu i espiritual:

• Llegir la "Laudato si", aprofundir-la, estudiar-la, dialogar-la, meditar-la, contemplar-la, fer-ne pregària.

Des de la dimensió ecològica en la vida de fe:

• Pregària, revisió de vida, meditació, contemplació, perdó

Des de la gestió del temps lliure:

• Cerca de la bellesa i l'admiració
• Serena atenció, estar plenament seré
• ...

Virtuts i hàbits:

• Ciutadania ecològica: bons hàbits
• Amor i cura de la vida: dir gràcies, gestis de pau, bon dia, somriure, ...
• Crear un clima humà ple d'amor

Gestió de recursos:

• Consum responsable: moderat, amb criteris ètics (comerç just), mediambientals (proximitat, eficiència, ...)
• Residus: reducció, reutilització, reciclatge
• Estalvi i no malbaratament

L'encíclica ens exigeix educar per un nou estil de vida. Com a comunitat d'església que som, com a organització eclesial que som, cal que ens posem "les piles".

Cal una pedagogia ecològica amb una visió holística de la realitat, on integrem escola i vida (viure com a una comunitat d'aprenentatge-servei)

Què hem de fer?

• Sensibilització (donar a conèixer l'encíclica)
• Currículum: projectes interdisciplinars, aprenentatge-servei, currículums locals
• Pastoral: pregàries per la terra, grups de diàleg fe-ciència,...

Icones del camí a fer:

• Sant Francesc d'Assís (contemplació i providencialisme)
• Sant Benet (hospitalitat i gestió)

Laudato si

Laudato si, sobre la cura de la casa de tots. (Lloren Puig sj,)

Contemplar i gestionar des del cor i transmetreu-ho

Fonts de l’encíclica

• Primer de tot cal tenir clar que és una encíclica amb tot el que representa.
• Té 174 notes a peu de pàgina, de les qual la majoria són de Joan Pau II (37) i de Benet XVI (33). 21 no són de fonts magisterials, 18 d’organismes vaticans i 22 de cartes de Bisbes de tot el món, especialment del “sud”. Per tant és una encíclica amb fonts molt universals.
• Té una estructura clàssica: veure (cap 1-2), jutjar (cap 3-4) i actuar (cap 5-6)
• Curiosament, podem veure que els capítols senars semblen adreçats a tothom i els capítols parells als catòlics.

Capítol 1 (Veure)

• Que està passant a casa (un pel tècnic)
• El clima
• L’aigua
• La piadosa biodiversitat
• Pèrdua de qualitat de la vida humana i desigualtat social (Ecologia integral9
• Feblesa
• Diversitat d’opinions

Capítol 2 (Veure)

• Mirada cap a nosaltres (els cristians)
• Que ens diu la nostra fe per veure el que està passant (Gn 1,2 i 3)

Capítol 3 (Jutjar)

• Ens estem equivocant en el model del món i de persona. No podem posar el centre en la tecnologia. Estem en greu perill de caure en un paradigma tecnocràtic: La tecnologia no és el mitja sinó la finalitat. 

Capítol 4 (Jutjar)

• Ecologia ambiental, econòmica i social. Cal un canvi cultural en el sentit d’allò que ens impregna.

Capítol 5 (actuar)

• Cal actuar a alt nivell (cimeres internacionals)

Capítol 6 (actuar)

• Educació i espiritualitat ecològica.

Coses de l'idioma?

Ja fa força temps que tinc la "teoria" d'on radica el perquè de les diferències entre nosaltres i ells. La meva teoria es fonamenta en l'idioma. La nostra llengua i la seva, tot i tenir la mateixa font mare, el llatí, és evident que han evolucionat diferent, i si ho han fet així és perquè pensem diferent.

No anirem a buscar la çançó de la Trinca, sinó diferents expressions que he rebut via wassap que exemplifiquen i corroboren aquesta teoria.

• Els castellans diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diem 'gat vell' i 'gata maula'.
• La sort màxima de la rifa (la loteria de Nadal per exemple) és un masculí 'el gordo', i en canvi nosaltres aquí en fem un femení, 'la grossa'.
• De la dona de Sant Josep els castellans en destaquen que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui 'Mare de Déu'.
• Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer', i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'.
• Els castellans desvergonyits ho són del tot, al cent per cent, no tenen gens ni mica de vergonya,  ni un sol gram, ja que són uns 'sinvergüenzas', mentre que els corresponents catalans, són, només, uns 'poca-vergonyes', si més no una mica en tenen.
• Com a mesura preventiva o deslliuradora, quan tenen por, o se les veuen a venir, ells toquen 'madera' quan nosaltres toquem 'ferro'.
• Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre que aquí amb un sol 'Nadal' anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples 'buenos días' i 'buenas noches' diaris.
• Allà celebren la 'nochevieja', celebren el final on nosaltres celebrem el principi, la 'nit de cap d'any'.
• A Espanya es veu que ho donen tot, 'dar besos, abrazos, pena, paseos ...' mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets 'fer petons, abraçades, pena, un tomb...'.
• Allà diuen '¡oiga!' quan aquí filem mes prim amb un 'escolti!'.
• Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos' i nosaltres 'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
• Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja' i aquí 'figa',  mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
• Mentre ells 'hablan' aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la raó, no sempre amb èxit, tanmateix.
• Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i aquí 'ensinistrem'.
• S'han deixat que, en els nuclis urbans, dues cases poden estar 'costat per costat', una manera de dir que suggereix unió. En canvi ells diuen 'pared por medio', que fa pensar en separació entre els veïns.
• Algú que ens ve de cara, a vegades, ens el mirem 'de cap a peus', és a dir, comencem per la part del cos més important; ells, en canvi, el miren 'de pies a cabeza'.
• Quan els catalans 'fem una tasca' vol dir que fem una feina quan els castellans fan una tasca se'n van a fer cerveses al bar

Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, d'una manera de veure el món, entendre'l i ser-hi, que entre les llengües és una manera diferent, no pas millor o pitjor que altres. Senzillament diferent. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, a la feina, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.