dilluns, 28 de desembre de 2015

S'acaba el 2015

Ha estat un any llarg, complex, amb moltes eleccions (potser massa i tot), amb un excés de negociacions, assembles dignes per ser estudiades per un matemàtic (és com si els de la CUP per anar a votar haguessin tots tirat una moneda, perquè és l'única explicació estadística que tres mil persones i escaig vagin a votar i casualitat de la vida la meitat una cosa i l'altra meitat una altra cosa).
Ha tingut aspectes negatius (atacs terroristes, emigrants forçats, morts al mediterrani, guerres, fam, malalties ...) però no nous, de terrorisme ja fa anys que n'hi ha però els polítics no ho acaben d'arreglar (per quina mena d'interès econòmic estrany que valora més el capital que la vida humana), de malalties i fam també fa anys que n'hi ha (i això que de menjar ens en sobra i de coneixements per combatre segons quines malalties també, però ... quins interessos farmacèutics deu haver-hi al darrera...??? 
També hi ha hagut coses bones i boniques. Aquells petits detalls de cada dia que ens il·luminen el cor i ens ajuden a seguir fent camí, malgrat que el camí moltes vegades no és bonic i agradable.
En números aquest any en aquest blog no hi he fet gaires entrades (aquesta serà la setena), ha estat un any amb molta feina i per escriure pensaments i idees cal temps. En el blog de les pregàries aquest any n'he afegit 168, i d'imatges de Maria 68.
A final d'any ens fan creure que és un bon moment per a prendre decisions i compromisos cara el nou any que comença. No sé que dir-vos. El 2016 es presenta un any amb força boira, en la que ens costarà seguir el camí (políticament parlant) però no ens ha de fer por. És un any de traspàs. Un any amb un dia més, un dia més per a fer encara més coses bones, un dia més per estimar.
Això és el que li demano al 2016, un any de fe i d'esperança en un món millor, on hi regni l'amor.
Estimar no fa mal a ningú. Estimar hauria de ser l'única llei.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada