S'acaba el 2015

Ha estat un any llarg, complex, amb moltes eleccions (potser massa i tot), amb un excés de negociacions, assembles dignes per ser estudiades per un matemàtic (és com si els de la CUP per anar a votar haguessin tots tirat una moneda, perquè és l'única explicació estadística que tres mil persones i escaig vagin a votar i casualitat de la vida la meitat una cosa i l'altra meitat una altra cosa).

Ha tingut aspectes negatius (atacs terroristes, emigrants forçats, morts al mediterrani, guerres, fam, malalties ...) però no nous, de terrorisme ja fa anys que n'hi ha però els polítics no ho acaben d'arreglar (per quina mena d'interès econòmic estrany que valora més el capital que la vida humana), de malalties i fam també fa anys que n'hi ha (i això que de menjar ens en sobra i de coneixements per combatre segons quines malalties també, però ... quins interessos farmacèutics deu haver-hi al darrera...??? 

També hi ha hagut coses bones i boniques. Aquells petits detalls de cada dia que ens il·luminen el cor i ens ajuden a seguir fent camí, malgrat que el camí moltes vegades no és bonic i agradable.

En números aquest any en aquest blog no hi he fet gaires entrades (aquesta serà la setena), ha estat un any amb molta feina i per escriure pensaments i idees cal temps. En el blog de les pregàries aquest any n'he afegit 168, i d'imatges de Maria 68.

A final d'any ens fan creure que és un bon moment per a prendre decisions i compromisos cara el nou any que comença. No sé que dir-vos. El 2016 es presenta un any amb força boira, en la que ens costarà seguir el camí (políticament parlant) però no ens ha de fer por. És un any de traspàs. Un any amb un dia més, un dia més per a fer encara més coses bones, un dia més per estimar.

Això és el que li demano al 2016, un any de fe i d'esperança en un món millor, on hi regni l'amor.

Estimar no fa mal a ningú. Estimar hauria de ser l'única llei.

Demà a votar!

No me'n puc estar de compartir-ho. Heus aquí un munt de raons per votar!

Quan diumenge vagis a votar pensa que ets hereu/hereva de molta gent que ha lluitat pel nostre país. Per la democràcia. Per la llibertat. Per la dignitat. Quan diumenge vagis a votar pensa que el teu vot farà Història. Vota per tu i pels teus. I vota també per ells.

Per Guifré el Pilós, el pare de la pàtria.

Pels nostres comtes i reis que defensaren el territori de l’enemic.

Per la intel·ligència catalana de mestres eterns com Ramon Llull i Bernat Metge.

Pels Segadors de 1640 que no acceptaren imposicions de fora.

Per Pau Claris, que digué prou a una corona que no és la nostra.

Pels Màrtirs de 1714 que vesaren la seva sang per la teva llibertat.

Pels impulsors de la Renaixença cultural que ordiren el catalanisme de bell nou.

Pels organitzadors de les Bases de Manresa, que posaren els ciments de tot plegat.

Pels coratjosos voluntaris catalans a la Primera Guerra Mundial.

Per Prat de la Riba i Puig i Cadafalch, que van creure en la Mancomunitat.

Pels que s’oposaren al dictador Primo de Rivera, enemic del país.

Pel somni de Macià, mai complert, sempre desitjat.

Pels mestres de la República, que educaren amb valors tota una generació.

Pels que deixaren la vida lluitant per la llibertat i la democràcia a la guerra civil.

Per la memòria de Companys, assassinat pel feixisme.

Pels que moriren al Camp de la Bota i a les cunetes d’arreu del país durant la repressió.

Pels exiliats que els arrancaren de la terra.

Pels que lluitaren contra la dictadura de Franco en públic i en privat.

Per Pau Casals, que explicà al món que som una nació.

Per Joan Fuster i els soferts defensors del català més enllà del Principat.

Pels impulsors de l’Assemblea de Catalunya a les acaballes de la foscor.

Pels que feren la Marxa per la Llibertat i articularen la Crida.

Pels que han treballat i treballen per conquerir la llibertat des dels ajuntaments, des del Parlament i des de les institucions nacionals i internacionals.

Pels milers de voluntaris anònims que han fet possible coordinar la revolució democràtica més gran de la nostra història.

Pels vostres avis, els vostres pares, pels vostres fills, pels vostres néts.

Pels que varen marxar sense veure-ho i pels que ho veuran.

Pels que creiem que la dignitat no té preu.

Pels que creiem que la dignitat es guanya aquest diumenge a les urnes.

Jordi Finestres

Laudato si

Vinc de llegir la darrera encíclica del Papa Francesc “Laudato Si”

SI l’anterior, “Evangelii Gaudium” ja em va agradar, aquesta encara més.

No pretenc fer-ne ni un resum, ni ajudar a entendre-la. Senzillament, la vaig llegir amb un llapis a la mà i vaig anar anotant totes aquelles frases que em semblaven rellevants. Creia que en sortirien ben poques. Al final han estat moltes. I tan sols pretenc compartir-les.

L’encíclica està dividida en sis capítol, i cada capítol té diferents apartats. Els he anat posant, així com el número d’on està treta la frase.

LAUDATO SI

• La nostra casa de tots és també com una germana que clama pel mal que li provoquem².
• Oblidem que nosaltres mateixos som terra²

Units per una mateixa preocupació

• El sacrifici és una manera d’estimar, de passar de mica en mica del que jo vull al que necessita el món de Déu. És alliberament de la por, de l’avidesa, de la dependència. ⁹

La meva crida

• Els joves ens reclamen un canvi. Ells es pregunten com és possible que es pretengui construir un futur millor sense pensar en la crisi i en els sofriments dels exclosos. ¹³
• Necessitem una conversa que ens uneixi a tots. ¹⁴
• L’intima relació entre els pobres i la fragilitat del planeta, la convicció que en el món tot està connectat, la crítica al nou paradigma i a les formes de poder que deriven de la tecnologia, la invitació a buscar altres maneres d’entendre l’economia i el progrés, el valor propi de cada criatura, el sentit humà de l’ecologia, la necessitat de debats sincers i honestos, la greu responsabilitat de la política internacional i local, la cultura del rebuig i la proposta d’un nou estil de vida. ¹⁶

Cap 1r: EL QUE ESTÀ PASSANT A CASA NOSTRA

Contaminació i canvi climàtic

• La tecnologia, que lligada a les finances, pretén ser l’única solució dels problemes, de fet sol ser incapaç de veure el misteri de les múltiples relacions que existeixen entre les coses, i per això a vegades resol un problema creant-ne d’altres. ²⁰
• El clima és un bé comú de tothom i per a tothom. ²³

La qüestió de l’aigua

• La pobresa de l’aigua social que en els moments crítics no s’administ4ra sempre amb una adequada governança i amb imparcialitat. ²⁸
• El problema d l’aigua és en part una qüestió educativa i cultural perquè no hi ha consciència de la gravetat d’aquestes conductes en un context de gran desigualtat. ³⁰
• El control de l’aigua per part de grans empreses mundials és una de les principal fonts de conflictes d’aquest segle. ³¹

Pèrdua de la biodiversitat

• Sembla que pretenguéssim substituir una bellesa irreemplaçable i irrecuperable per una altra creada per nosaltres. ³⁴
• Moltes ciutats són grans estructures ineficients que gasten energia i aigua en excés. ⁴⁴

Deterioració de la qualitat de la vida humana i degradació social

• Sol trobar-se una ciutat bella i plena d’espais verds ben cuidats en algunes àrees “segures”, però no tant en zones menys visibles, on viuen els descartables de la societat. ⁴⁵
• La veritable saviesa, producte de la reflexió, del diàleg i del trobament generós entre les persones, no s’aconsegueix amb una mera acumulació de dades que acaben saturant i obnubilant, en una espècie de contaminació mental. ⁴⁷
• Els mitjans ens impedeixen de prendre contacte directe amb l’angoixa, amb el tremolor, amb l’alegria de l’altre i amb la complexitat de la seva experiència personal. ⁴⁷

Injustícia planetària

• Un veritable plantejament ecològic es converteix sempre en un plantejament social que escolta tant el clamor de la terra com el clamor dels pobres. ⁴⁹
• Sabem que es malbarata un terç dels aliments que es produeixen, i l’aliment que es malbarat és com si es robés de la taula dels pobres. ⁵⁰
• Diversitat d’opinions
• L’esperança ens invita a reconèixer que sempre hi ha una sortida. ⁶¹

Cap 2n: L’EVANGELI DE LA CREACIÓ

La llum que ofereix la fe

• Si volem construir una ecologia que ens permeti guarir tot el que hem destruït, cap branca de les ciències i cap forma de saviesa no pot ser apartada, tampoc la religiosa. ⁶³

La saviesa dels relats bíblics

• L’existència humana es basa en tres relacions estretament connectades: lar elació amb Déu, amb el proïsme i amb la terra. ⁶⁶
• Tot està relacionat, l’autentica cura de la nostra pròpia vida i les nostres relacions amb la natura són inseparables de la fraternitat, la justícia i la fidelitat als altres. ⁷⁰
• N’hi ha prou amb un home bo perquè hi hagi esperança. ⁷¹

El missatge de cada criatura en l’harmonia de totes les coses creades

• Cada criatura té una funció i cap no és supèrflua. ⁸⁴

Una comunió universal

• Uns sentin més humans que altres com si haguéssim nascut amb més drets. ⁹⁰
• No pot ser real un sentiment d’íntima unió amb els altres éssers de la natura si al mateix temps  en el cor no hi ha tendresa, compassió i preocupació pels éssers humans. ⁹¹
• La incoherència de lluitar pels animals en perill d’extinció o restar completament indiferent al tràfic de persones o es desentén de la pobresa. ⁹¹

Cap 3r: L’ARREL HUMANA DE LA CRISI ECOLÒGICA

La tecnologia: creativitat i poder

• Capacitats que hem adquirit ens donen un tremend poder (...) Donen als qui tenen el coneixement, i sobretot el poder econòmic per utilitzar-lo, un domini impressionant sobre el conjunt de la humanitat i el món sencer. ¹⁰⁴
• El coneixement tecnològic no ha esta acompanyat d’un desenvolupament de l’ésser humà en responsabilitat, valors, consciència. ¹⁰⁵

Globalització del paradigma tecnocràtic

• El creixement infinit o il·limitat (...) suposa la mentida de la disponibilitat infinita dels béns del planeta (...) És el pressupòsit fals que existeix una quantitat il·limitada d’energia i de recursos utilitzables, que la seva regeneració immediata és possible i que els efectes negatius de les manipulacions de la natura poden ser fàcilment absorbits. ¹⁰⁶
• El paradigma tecnològic s’ha tornat tan dominant, que és molt difícil prescindir dels recursos, i més difícil encara és fer-los servir sense ser dominats per la seva lògica. ¹⁰⁸
• És fa difícil (avui) aturar-nos per a recuperar la profunditat de la vida. ¹¹³
• És indispensable (...) recollir els avenços positius i sostenibles, i alhora recuperar els valors i els grans dins arrasats per un desenfrenament megalòman. ¹¹⁴

Crisis i conseqüències de l’antropocentrisme modern

• No és pot prescindir de la humanitat . ¹¹⁸
• L’obertura a un “tu” capaç de conèixer, estimar i dialogar continua essent la gran noblesa de la persona humana. ¹¹⁹

El relativisme pràctic

• Quan l’ésser humà es col·loca a si mateix en el centre, acaba donant prioritat absoluta a les seves conveniències circumstancials, i tota la resta es torna relativa. ¹²²

Necessitat de preservar el treball

• Qualsevol forma de treball té al darrer una idea sobre la relació que l’ésser humà pot o deu establir amb les altres coses. ¹²⁵
• El treball és una necessitat, part del sentit de la vida en aquesta terra, camí de maduració, de desenvolupament humà i de realització personal. En aquest sentit, ajudar els pobres amb diner ha de ser sempre una solució provisional per a resoldre urgències. El gran objectiu hauria de ser sempre permetre’ls una vida digna a través del treball. ¹²⁸

Innovació biològica a partir de la recerca

• Si no es pot prohibir a un artista el desplegament de la seva capacitat creadora, tampoc es pot inhabilitar els qui tenen especials dons per al desenvolupament científic i tecnològic. ¹³¹
• Alguns moviments ecologistes que defensen la integritat de l’ambient (...) a vegades no apliquen aquests mateixos principis a la vida humana. ¹³⁶
• La tècnica separada de l’ètica difícilment serà capaç d’autolimitar el seu poder. ¹³⁶

Cap 4t: UNA ECOLOGIA INTEGRAL

Ecologia ambiental, econòmica i social

• Els coneixements fragmentaris i aïllats poden convertir-se en una forma d’ignorància si es resisteixen a integrar-se en una visió més àmplia de la realitat. ¹³⁸
• No hi ha dues crisis separades, sinó una sola i complexa crisi sòcio-ambiental. Les trajectòries per a la solució requereixen una aproximació integral per a combatre la pobresa, per a retornar la dignitat als exclosos i simultàniament per a protegir la natura. ¹³⁹

Ecologia cultural

• Pretendre resoldre totes les dificultats a través de normatives uniformes (...) porta a desatendre la complexitat de les problemàtiques locals que requereixen la intervenció activa dels habitants. ¹⁴⁴

Ecologia de la vida quotidiana

• L’amor pot més. ¹⁴⁹

El principi del bé comú

• El bé comú pressuposa el respecte a la persona humana com a tal, amb drets bàsics i inalienables ordenats al seu desenvolupament integral. ¹⁵⁷

La justícia intergeneracional

• La terra que rebem pertany també als qui vindran. ¹⁵⁹
• Quin tipus de món volem deixar als qui ens succeiran, als infants que estan creixent? (...) Si aquesta pregunta es planteja amb valentia, ens porta inexorablement a altres qüestions molt directes: Per què passem per aquest món?, per a què treballem i lluitem?, per a què ens necessita aquesta terra? ¹⁶⁰

Cap 5è: ALGUNES LÍNIES D’ORIENTACIÓ I ACCIÓ

El diàleg cap a noves polítiques nacionals i locals

• La grandesa política es mostra quan (...) s’actua per grans principis i pensant en el bé comú a llarg termini. ¹⁷⁸

És tant el que sí que es pot fer! ¹⁸⁰

Les religions en el diàleg amb les ciències

• La major part dels habitants del planeta es declaren creient, això hauria de provocar a les religions d’entrar en un diàleg entre elles orientat a la protecció de la natura a la defensa dels pobres, a la construcció d’una xarxa de respecte i fraternitat. (...) La gravetat de la crisi ecològica ens exigeix a tots pensar en el bé comú i avançar en un diàleg que requereix paciència, ascesi i generositat, recordant sempre que “la realitat és superior a la idea!. ¹⁴³

Cap 6è: EDUCACIÓ I ESPIRITUALITAT ECOLÒGICA

• Fa falta la consciència d’un origen comú, d’una pertinença mútua i d’un futur compartit per tots. ²⁰²

Apostar per un altre estil de vida

• Mentre més buit està el cor de la persona, més necessita objectes per a comprar, posseir i consumir. ²⁰⁴
• Quan som capaços de superar l’individualisme (...) es pot desenvolupar un estil de vida alternatiu i esdevé possible un canvi important de la societat. ²⁰⁸

Educació per l’aliança entre la humanitat i l’ambient

• L’educació ambiental (...) tendeix a incloure una crítica dels “mites” de la modernitat basats en la raó instrumental (individualisme, progrés indefinit, competència, consumisme, mercat sense regles) i també a recuperar els distints nivells de l’equilibri ecològic: l’intern amb un mateix, el solidari amb els altres, el natural amb tots els éssers vius, l’espiritual amb Déu. ²¹⁰
• En la família (...) és (...) on la vida (...) pot ser acollida i protegida de manera adequada contra els múltiples atacs a què està exposada i pot desenvolupar-se segons els exigències d’un autèntic creixement humà. (...) La família constitueix la seu de la cultura de la vida. ²¹³

Goig i pau

• Pau (...) és molt més que l’absència de la guerra. La pau interior de les persones té molt a veure amb la cura de l’ecologia i amb el bé comú, perquè autènticament viscuda, es reflecteix en un estil de vida equilibrat unit a una capacitat que porta a la profunditat de la vida. ²²⁵
• Estem parlant d’una actitud del cor, que ho viu tot amb serena atenció, que sap estar plenament present davant algú sense estar pensant en el que ve després, que es lliura a cada moment com a do diví que ha de ser plenament viscut. ²²⁶

Amor civil i polític

• Fa falta tornar a sentir que ens necessitem els uns als altres, que tenim una responsabilitat pels altres i pel món, que val la pena ser bons i honestos. ²²⁹

L'últim dia de classe...

Silenci? Potser sí que les meves oïdes no escolten cap soroll, potser sí que hi ha silenci. 

Buida? Potser sí que els meus ulls veuen una aula buida, amb només taules, cadires, pissarra ...

Però tanco els ulls i la veig ben plena i les meves orelles no paran de sentir coses. 

S'ha acabat el curs, un curs llarg, on hem expressat un munt de coses. De vegades d'una manera ràpida i superficial, però moltes moltes de les coses que hem fet, dit i sentit han sorgit de fons del cor.

Hem fet un munt de coses junts: les convivències, un pessebre, una escultura de castanyes, un ball pel carnaval, el llibre de sant Jordi i els Jocs Florals, les colònies, la festa de la Cloenda, ....

I hem aprés moltes coses de la nostra història, del nostre cos, de la nostra llengua i d'altres llengües, dels números i les matemàtiques, hem fet un munt de dibuixos, un treball creatiu, un munt d'enigmes, de càlcul mental, dictats, expressions escrites, deures, resums, esquemes, controls, recitar poemes, les proves de la Generalitat, ... Hem treballat i molt. 

Però també hem aprés coses, potser més senzilles però no per això no més importants. Hem aprés que estimar no fa mal a ningú. Que si ens equivoquem, no hem de tenir por de reconéixer-ho i proposar-nos millorar i no equivocar-nos de nou (créixer és aprendre a aixecar-se que canten els Catarres). Hem aprés que és important mantenir l'amistat entre nosaltres. També hem pres més consciència de què vol dir ser solidari.

I sí ens fixem, hem crescut, ens hem fet grans, i potser el què és més important, hem crescut com a persones.

Sí, a l'aula és buida, hi ha silenci, però el meu cor és ple d'una dolça i alegra melodia composada pels bons i agradables moments compartits i viscuts durant tot aquest curs.

Gràcies als protagonistes per tot el que m'heu ensenyat. I recordeu, estimar és l'única llei.

Silenci ...

Un nou dia, som-hi. Sort que ja no plou. Els dies de pluja són molt pesats. L'autobús va més ple. Si no t'has mullat et mullen amb el paraigua. Però és el que té la primavera. Avui fa sol i calor, l'endemà plou i fresqueta. Mira, ja arriba. Som-hi.

- Bon dia! -li dic al conductor amb el millor dels meus somriures, i m'ho agraeix amb una picada d'ulls. Ja fa uns quants anys que agafo sempre aquest autobús i podríem dir que tenim una certa complicitat.

Fico la targeta i aleshores prenc consciència d'una cosa. D'una cosa increïble. No se sent res. A l'autobús hi ha silenci. I no perquè estigui buit, pel cap baix hi ha una dotzena de persones. Però totes, totes estan immerses en el seu món. El seu món del mòbil! No, no estan llegint llibres, o el diari o parlant amb el del costat, o simplement fent volar coloms. Cada una d'elles està amb el mòbil fent alguna cosa.

N'hi ha un parell junts que per la rapidesa amb què mouen els dits deuen estar washapejant. I el millor del cas és que ho fan entre elles! Vull creure que ho fan amb més gent.

Al darrere n'hi ha un que deu estar mirant un vídeo divertit, porta els auriculars posats, mira el mòbil i no para de riure.

Al costat de la porta n'hi ha un que deu ser un turista, li he vist la pantalla i està mirant un plànol de la ciutat i no para de mirar per on va l'autobús.

Com que som pocs hi ha força seients lliures, no tinc per costum seure, però avui ho faig. Al darrere tinc una noia , deu estar escoltant música, no para de moure's, no gaire, però el suficient com per notar que va seguint el ritme.

Decideixo fer com tothom, treure el mòbil i aprofitar alguna de les moltes aplicacions que té i guadir d'aquest silenciós viatge a l'autobús.

Opto per escoltar música. És una cançó melancòlica que em retorna a la meva infantesa. Quan a l'autobús entràvem per darrere i hi havia el cobrador. Recordo el terra de fusta, recordo les finestres que no tancaven bé, els bitllets que col·leccionava, d'aquell paper tan fi, també recordo el preu, aleshores també ens queixàvem que era car! (vaja, hi ha coses que no canvien). Han passat els anys, i els nostres autobusos han millorat molt. Qui els ha vist i qui els veu.

Ep! no ens adormim. A la propera parada hem de baixar. La tecnologia avui m'ha brindat un viatge silenciós i molt plàcid, però el conductor també en té part de culpa, l'autobús ha fet tot el recorregut amb una suavitat que ni la millor seda. Així que decideixo anar fins al cap de l'autobús i li dic un senzill gràcies i bona jornada. Ell em contesta de nou amb una picada d'ull. Me'n vaig a la porta de sortida. Demano parada amb antel·lació. L'autobús s'atura. S'obren les portes. Baixo. Veig com s'allunya l'autobús. FIns demà. No, calla, que demà és dissabte. Fins dilluns.

Em poso a caminar pensant en el silenci que he viscut....

Relat presentat al 9è concurs de relats curts online de TMB. Llegeix-lo allà també

PATÉTICO?

Rajoy a Sánchez: "Patético"

Realment el Sr. Rajoy volia dir-li al sr. Sánchez que la seva intervenció era capaç de moure i agitar l'ànim infonent efectes vehements, i amb particularitat dolor, tristesa o malenconia? (segons la rae) Realment creu que el Sr. Sánchez desperta, desvetlla emocions vives, especialment penoses. 

Què fàcil es veure la palla a l'ull dels altres .... i no adonar-se que mentre ell parla, els seus més propers estan amb el candy crush ...

Patètics tots dos...

Ah, i per cert, capo, no és només al cap d'una màfia de narcotraficants, sinó també, i segons la rae, Persona amb poder i prestigi o molt entesa en una determinada matèria, és a dir, que ja no se li poden dir ni floretes al president ...

Més raons per tocar el dos, que el tres ja es fora.

No vull formar part d'un país que té un parlament així.

Quaresma

Expressa’t, és la invitació que fem durant tot l’any a compartir allò que hi ha en el nostre interior. Però també pot ser una petició, una petició a Jesús. Una de les màximes expressions de Jesús va ser a la creu i posteriorment la seva resurrecció. Això ens expressa la Pasqua. Però ens hem de preparar. Quina millor manera per preparar-nos que escoltant el que ens expressa Jesús mateix.

Escoltem-lo, fem que les seves paraules ressonin dins nostre durant tot el dia mentre ens anem preparant per la Pasqua. Escoltar-lo no demana gaire temps, un parell de minuts.

La proposta és senzilla. Seure bé, fer silenci, estar relaxat. Escoltar el que ens diu Jesús. Deixar que les seves paraules penetrin dins meu. Pel cap de setmana us convido a llegir les lectures del dia.

18 de febrer (dimecres de cendra)

El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!

Mc 13,37

19 de febrer

Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.

Mt 5,13

20 de febrer

Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, 15 i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa.

Mt 5,14

21 de febrer Lc 5,27-32

22 de febrer Mc 1,12-15

23 de febrer

Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat.

Mc 6,15

24 de febrer

Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set.

Jn 6,35

25 de febrer

El llum del cos és l'ull. Per tant, si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; però si és dolent, tot el teu cos quedarà a les fosques. Perquè si allò que en tu ha de ser llum és foscor, que en serà, de gran, la foscor!

Mt 6,22-23

26 de febrer

Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set. Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna.

Jn 4, 13-14

27 de febrer

Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi.

Lc 9,23

28 de febrer  Mt 5,43-48

1 de març Mc 9,2-10

2 de març

Jesús l'agafà per la mà i la cridà dient: -Noia, aixeca't!

Lc 8,54

3 de març

Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.

Lc 8,8

4 de març

T'ho asseguro: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades.

Mt 26,34

5 de març

I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força:

-- Elí, Elí, ¿lemà sabactani? —que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat? 

Mt 27,46

6 de març

No tinguis por; tingues només fe.

Mc 5, 36

7 de març  Lc 15,1-3.11-32

8 de març Jo 2,13-25

9 de març

Deixeu que els infants vinguin a mi: no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas.

Lc 19,16-17

10 de març

Però a vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien.

Lc 6,27-28

11 de març

Jo sóc el camí, la veritat i la vida.

Jn 14, 6

12 de març

Home de poca fe! Per què has dubtat?

Mt 14,31

13 de març

On és la vostra fe?

Lc 8,25

14 de març Lc 18,9-14

15 de març Jo 3,14-21

  

16 de març

La vida val més que el menjar, i el cos més que el vestit.

Lc 12,23

17 de març

Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns.

Lc 12,15

18 de març

Us ho ben asseguro: qui acull els qui jo enviaré, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat.

Jn 13,20

19 de març

Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres.

Jn 13,35

20 de març

El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u.

Mt 13,23

21 de març Jo 7, 40-53

22 de març Jo 12,20-33

23 de març

Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!

Jn 20,29

24 de març

L'home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l'home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.

Lc 6,45

25 de març

Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare.

Jn 15,15

26 de març

Jesús els digué: --Veniu a menjar.

Jn 21,12

27 de març

Això us mano: que us estimeu els uns als altres.

Jn 15,17

28 de març Jo 11,45-56