Reflexió de fi de curs

Ha sigut un curs llarg. Molt llarg. Han passat moltes coses. Vam començar amb una via catalana. Deien que erem quatre gats, que hi havia figurants de cartró, però no és veritat. Erem molt. Hi erem molts. Va ser el principi del curs. Arribar al final, a la revetlla de Sant Joan no ha sigut fàcil. El camí que hem fet junt ha sigut difícil, ple d’obstacles i entrebancs; però, alhora, ple de satisfaccions i sorpreses. Recordo tants moments viscuts... el primer dia, les primeres classes, les primeres tutories, les convivències i les reflexions al voltant del nos i els altres, la caminada a Sant Cugat per la Presentació, la cantada de Nadales per l'escola, el DENIP, el carnaval, la Quaresma, Sant Jordi i els jocs florals, Pasqua, les colònies, les proves de la Generalitat, l'acte de cloenda... i entre mig, deures i més deures, estudiar, exàmens, reflexions, enfadades, rialles, crits, moments de silenci, baralles entre amics i amigues, reconciliacions, traspàs de persones estimades... Si mirem enrere i pensem tot el que hem viscut direm que segurament en alguns moments ho podríem haver fet millor, o diferent…; però ara ja som aquí, a la revetlla, i tot el viscut no podem canviar-ho.

Records, imatges, paraules…, això ningú no ens ho esborrarà, ningú no ens ho podrà prendre; al contrari, dependrà de nosaltres que pervisqui al nostre cor.

Segurament pel cansament de final de curs un acostuma a tenir la sensació de què tot podia haver sigut millor (i segur, perquè tot sempre pot ser millor). Ara que hem acabat és el moment de fer valoracions, de pensar si hem en la nostra feina d'educadors hem mirat de tenir unes relacions més càlides, més humanes, i perquè no dir-ho, més cristianes amb els nostres alumnes que reflectissin allò que tantes vegades els hi he dit: "Estimar és l'única llei", relacions que donessin al grup aquell aire d'humanitat que es percep en les accions i que acaba resplendint en les seves mirades perquè estan a gust en la classe, en el col·legi, que el volen com seu i que potser amb el pas dels anys, enyorin una mica.

Fa uns anys, una alumna em va regalar una ampolla de wisquy amb una nota que deia, si te la veus ràpid ho passaràs bé però t'oblidaràs ràpid, si te la veus a poc a poc, la gaudiràs més i ens aniràs recordant a cada moment.

Encara guardo l'ampolla, però el que és més important, guardo molts bons records. D'aquest any també en guardaré molts bons records. Els aniré bevent poc a poc.