Arcadi, Teresa, Ong's, canvi social ...???

L'altre dia al programa singulars van sortir dues persones no voldria usar l'expressió especials, perquè crec que no els agradaria, però quelcom d'especial sí que tenen. Són dues persones que crec que amb el seu tarannà, el seu estil de vida, la seva coherència entre el que diuen i fan, em porten a dir que són dues persones que poden arribar a ser un bon referent. Estic parlant de la Teresa Forcades i de l'Arcadi Oliveres.

L'Arcadi, i amb tots els respectes i sense ànim de faltar-li el respecte, ja fa uns quants anys que predica i que reclama canvis socials i polítics, els que l'hem sentit parlar alguna vegada no podem més que donar-li la raó. La Teresa potser és més recent però en podríem dir el mateix. Amb això ja constatem una cosa, dues persones de generacions diferents que tenen el mateix objectiu: impulsar la formació d'un moviment social que ha de portar a la creació d'una candidatura popular i unitària a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. 

Han elaborat un manifest on s'exposen una sèrie de propostes de canvi social, polític i econòmic que serveixin per obrir un ampli debat en assemblees locals de tots els pobles de Catalunya. Aquest procés des de baix ha de culminar amb la creació d'una candidatura unitària que convocaria l'assemblea constituent que hauria de portar a la independència de Catalunya. Llegim el manifest:

MANIFEST PER A LA CONVOCATÒRIA D’UN PROCÉS CONSTITUENT A CATALUNYA

Els sota-signants fem una crida a la ciutadania de Catalunya a adherir-se a aquest manifest que té per objectiu la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya que permeti que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país és el que desitja.

Les mobilitzacions dels darrers dos anys han mostrat un potencial de lluita social creixent i un ampli rebuig a les polítiques que pretenen resoldre la crisi premiant amb diners, reconeixement i privilegis els seus responsables directes i endeutant de per vida a la majoria de la població. 

L’actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat.

És urgent que creem entre totes un model polític i social nou i cal fer-ho sense repetir fórmules del passat, conscients que el procés no serà fàcil ni curt. Requerirà l’autoorganització i la mobilització social continuada. Només amb una ciutadania activa, participativa i al carrer serà possible garantir un procés de canvi social profund.

Per a aconseguir-ho, cal impulsar un procés de reflexió i confluència ampli, plural i participatiu capaç de reconèixer en la seva competència i diversitat els múltiples col·lectius que ja fa temps que treballen pel canvi democràtic i pacífic, i capaç de fer-los lloc en una plataforma unitària que cristal·litzi el malestar social creixent en una majoria política organitzada a favor d’un canvi de model.

Es tracta d’iniciar un procés des de baix, creant espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles, per tal de bastir una nova eina plural i diversa i articular una candidatura el més àmplia possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de defensar la convocatòria d’una Assemblea Constituent per definir quin nou model d’estat i d’ordenació sòcio-econòmica volem.

El nostre objectiu no és crear un nou partit polític. Cap de les dues persones que presentem aquest manifest no pensem concórrer a les eleccions, sinó que volem contribuir a impulsar un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana, de manera que no sigui possible en el futur que els interessos d’uns pocs passin per davant de les necessitats de la majoria.

Un projecte de canvi social i de ruptura amb l’actual ordre haurà de defensar un seguit de mesures bàsiques i d’urgència. Definir-les és una feina col·lectiva a realitzar per part de totes les organitzacions i persones que participin en aquest procés. Una primera llista provisional, orientativa i no exhaustiva de punts a considerar és la següent:

1. Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il.legítim.
2. Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.
3. Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.
4. Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.
5. No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.
6. Dret al propi cos i no a la violència de gènere.
7. Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.
8. Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d’estrangeria.
9. Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.
10. Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l’OTAN.

Ens trobem en una cruïlla històrica on és necessari fer un pas endavant i aplegar forces. Fem una crida a la ciutadania de Catalunya a signar aquest Manifest i a ajudar a construir entre totes i tots aquesta iniciativa de canvi a favor d’un model social, econòmic i polític igualitari i participatiu que es nega a separar la Llibertat de la Justícia i de la Solidaritat.

Podem estar d'acord o no, però el que no podem negar és que respon a una manera de pensar concreta i amb unes propostes concretes.  De fet si un es posa a pensar una mica, les seves propostes no van pas tan desencaminades. Aquestes propostes en gran part són les que moltes Ong's intenten dur a terme en diferents llocs del planeta que estan molt pitjor que nosaltres (i sovint se'n surten bé i aconsegueixen millorar la qualitat de vida de moltes persones).  Potser hauriem d'anar a cercar a les Ong's els seus encarregats d'economia, de salut, d'educació ... i demanar-los com s'ho fan per millorar la qualitat de la sanitat, de l'educació, de la violència de gènere, la política, .... en els països "del sud" si estan molt pitjor que nosaltres i a sobre tenen molts menys diners que nosaltres.

Potser l'Arcadi i la Teresa fan volar coloms, potser sí o potser no, però almenys és la primera proposta que sento en un medi de comunicació que no parlen de retallades, de pujar impostos, de donar diners als bancs per que no hi hagi més crisis ...

Només em queda donar gràcies per ser tan afortunat. Tinc ordinador, connexió a internet, temps per pensar com millorar el món, escriure-ho en un blog... mentre hi ha tanta, tanta, tanta gent que ara deu estar pensant com aconseguir alguna cosa per menjar, o una mica d'aigua o un lloc on poder passar la nit...

No sé, pensem-hi, però no gaire, comença a ser hora d'actuar.

(Si et vols adherir al manifest: clica)