Pastoral en l'Era Digital

Aquesta va ser una bona ponència de l'Eloi Aram De fet podeu llegir-la al seu blog .

Jo l´únic que vull fer és remarcar el que més em va cridar l'atenció, punts comuns a mi o contraris.

Només comuniquem si donem testimoni. Només farem pastoral si donem testimoni. I per comunicar, per fer pastoral, cal implicació personal, cal interioritat i sobretot cal testimoniatge.

"Sóc a la porta i truco". La porta ens marca el límit sobre l'espai sagrat i el profà.

Situar-nos davant de la porta i sentir el truc és estar atents als signes dels temps.

Estar davant la porta és també preguntar-nos per la nostra identitat.

Només pel fet d'estar a la porta, atents, intentant sentir el truc, ja és important. Què és sinó la pregària? La pregària no és estar atent, estar amatent a la crida de Jesús, no és capacitat d'acollida de la Paraula?

Avui en dia ens movem en un món molt tecnològic. La tecnologia ens posa límits, però cal veure-la com a condició de possibilitat.

Es transparenta Jesús a la xarxa. L'haig de fer notar la meva fe a la xarxa o som una ceba i la capa de la fe està molt endins per culpa de la secularització de la societat, que ens ha acabat fent que portem el fet religiós al món íntim i privat?

El món virtual pot complementar, de fet expandeix la realitat, pot ser una nova possibilitat educativa. Hem d'aprendre a sumar les dades virtuals a les dades reals.

Però atenció! no n'hi ha prou amb penjar un cartell a l'aula igual que no n'hi ha prou en enviar un twit, o un m'agrada al facebook, o un email. Amb això no n'hi ha prou. El món real existeix i cal usar-lo també. Enviem un twit, pengem un cartell, i donem un copet a l'esquena tot dient: que, vindràs?

Des de la Pastoral hem d'incidir en els dos móns.

Vivim la nostra vida (el cronos) esperant la vinguda (el Kairos), però ens cal veure que Ell ja és aquí.

Els cos místic (afísic, atemporal, és un acte simbòlic, virtual, però real), tota la comunitat reunida per celebrar l'eucaristia allà hi és, però també hi és totes les altres eucaristies que es celebren. Hi ha una relació entre totes, no és una relació física, però hi és.El cos místic és afísic, atemporal, és un acte simbòlic, virtual, però real.

Hem d'intentar no aplicar mètodes de la màquina d'escriure o del ciclostil a les noves tecnologies.

Durant bastant temps hem intentat explicar la fe des de la raó, i això ens ha fet oblidar el costat més important de la fe.

Hem d'usar els nous llenguatges per explicar la fe i els evangelis. Les TIC ens poden ajudar a trobar noves paràboles, nous evangelis.

La societat digital és una societat plural, amb molts sentits de la vida, moltes espiritualitats, i molt fes-t'ho tu mateix, i en aquesta societat acabem fent-nos una religió a la carta (sincretisme)

I aquí, com anunciem l'Evangeli? Cal fer-ho amb una proposta amb sentit dins d'una pluralitat tenint en conte que ho estem presentant a una societat tastaolletes, que prefereix un menú degustació que el plat del dia. I no hem d'oblidar l'acompanyament personal, tant virtual com real.

O ens diluïm o ens tornem integristes. Potser no cal arribar als extrems.

No hem de dir coses noves amb les noves tecnologies sinó fer coses noves. El missatge ja és vàlid de per si. Però amb les TIC anem amb compte de què la forma no se'ns mengi el contingut.