Els punts de referència d'aquesta obra són per un costat la tradició basada en Jerusalem i per un altre costat centrada en els deixebles també de Jerusalem.
L'obra té dos nivells (segons Martyn) un nivell històric, de fets, de la vida de Jesús i un segon nivell on són presents els fets de la comunitat. Un i altre nivell però se superposen.
Des del punt de vista de la recerca de la historicitat de Jesús no és un dels llibres més importants, atès que és una obra principalment teològica.
Anem a veure el sentit que dóna l'evangeli als miracles , que són i que comporten.
En aquest evangeli no trobarem gaires miracles, només 7 (és el que menys explica) més un vuitè un cop ressuscitat:
- Transformació de l'aigua en vi a les bodes. (Jn 2,1-11)
- Curació del fill de l'oficial (Jn 4,46-54)
- Curació malalt de Betesda (Jn 5,1-15)
- Multiplicació pans i peixos (Jn 6,1-14)
- Camina sobre les aigües (Jn 6,16-22)
- Curació d'un cec (Jn 9,2-7)
- Resurrecció de Llàtzer (Jn 11,32-45)
- Pesca miraculosa (Jn 21,1-8)
La tipologia és diferent dels sinòptics. No són fets poderosos, de fet usa l'expressió grega que significa en català signes. Jesús fa signes no pas miracles com es tradueix normalment.
En el miracle de les Bodes, comença bé, "El tercer dia..." i Jesús diu que "no ha arribat la meva hora" (té una hora prevista Jesús? Li cal?). Però Maria no li fa cas i Jesús obeeix. La sorpresa no ve per la transformació d'aigua en vi, sinó per la qualitat del vi! I tot per a què els seus deixebles creessin en Ell.
En la curació del fill de l'oficial passa el mateix, després de la curació van creure en Ell.
A Betesda el malalt no sabia qui era Jesús, i ell acaba dient que és el fill de Déu.
En els pans i els peixos la preocupació està en d'on treure el pa, Ell ja sap que vol fer.
Quan camina sobre les aigües no està qualificat ben bé com un signe o miracle. Ens trobem amb una clara teofania.
La curació del cec la fa perquè es manifesti les obres de Déu.
I en la resurrecció de Llàtzer només podem que repetir el que Jesús va dir: "Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà ... Ho creus això?" (Jn 11, 25)
Excepte el primer tots els miracles són molt semblants als sinòptics. Els signes s'allarguen en Joan amb grans diàlegs. Sempre hi ha la iniciativa de Jesús, és Ell qui ha vingut a donar-nos la vida. Déu en l'ha enviat perquè tots visquem. En tot l'evangeli Jesús és plenitud sòlida.
En totes les actuacions hi apareix el Pare.
El sentit dels miracles en Joan són la manifestació de la glòria de Déu, són signes de la seva divinitat, són mostra de què ell és l'origen de tot. Només amb la seva mort ens farà entendre la vinguda de Déu.
L'obra de Joan va més enllà del text. Així com els sinòptics trobem la fe i la confiança en Déu, amb Joan veiem a Déu i creiem que és Déu.
En l'evangeli de Joan no trobarem la historicitat dels miracles. Per això ja tenim els sinòptics. En Joan l'important no és el temps ni l'espai ni el signe en concret. Joan no ens ofereix dades històricament concretes. Els signes ens els hem de prendre en la condició humana de Jesús, així la seva revelació és autèntica i pot dir: "jo sóc el camí, la veritat i la vida" (Jn 14-,6). Aquest és el missatge dels signes. La glòria de Jesús (Déu) es fa ens els signes.
El Jesús del segle XXI és el mateix que fa 2000 anys i el que serà d'aquí 2000 anys més.
Els signes ens revelen la condició humana de Jesús.
(Article confeccionat a partir de la conferència:Els miracles de Jesús segons l'Evangeli de Joan, d'Oriol Tuñi, jesuïta)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada