dissabte, 29 de desembre del 2012

Adéu 2012, hola 2013

Ja està. Un altre cop. Cap d'any.  Una volta més al sol. Unes dates en les que tothom fa balanç, mira enrere, pensa en allò que volia fer, allò que s'havia proposat, aquella il·lusió... suspesa si tot plegat ha estat assolit o no, i noves il·lusions, noves idees, noves promeses...

Malgrat tot, crec que ha estat un bon any. Sí, ja sé que hem de ser més globals, pensar més en els altres, i que més d'un i més d'una em diran que no ha estat un bon any, però jo crec que sí.

Per què?

El 2012 ha estat un any parell, els parells són uns números simpàtics, sí tens tota la raó, el dos serveix per dividir les coses per la meitat, com ha passat amb el sou de molts treballadors, com ha passat amb els llocs de treball, com ha passat amb els estalvis "protegits", com ha passat amb un munt de coses, que s'han vist molts reduïdes, molt dividides, quasi a la meitat. Però l'amor és cosa de dos, la solidaritat és cosa de dos, la fe és cosa de dos. I aquest any hem tingut moltes mostres d'amor (això ja és una cosa de cadascú però si hi pensem fermament trobarem molts moments de l'any  que hem estimat i hem estat i som estimats), de solidaritat (per posar un exemple ben mediàtic, TV3 a fet dues maratons, o la gran recapte d'aliments), de fe (1.500.000 persones vam demostrar tenir fe en una idea: Catalunya un nou estat d'Europa, per no parlar dels que tenim fe en un món millor, que som molts més).

Ha estat un any olímpic, la lliga se l'ha endut el Madrid, però aquí seguim recollint títols i rècords i demostrant que les persones són importants, però la manera de fer i de treballar també ho són i molt (com a mostra el Tito). Esperem que el 2013 ens donin més d'una alegria (ara que també no estaria malament aplicar-los una reducció de sou als jugadors i donar-ho a la Generalitat, que amb el que guanyen  es podrien pagar moltes nòmines i moltes euroreceptes de jubilats i pensionistes)

En Mas president de nou, no ha tingut una feina fàcil, ser elegit capità del vaixell quan aquest està fet malbé i cal reparar-lo mentre se seguix navegant no és feina gens fàcil i menys si des del port no t'ajuden. Ha hagut de prendre decisions que no han agradat gaire, però és aleshores quan nosaltres com a ciutadans hem de saber fer-ne lectura i quan tornem a les urnes demostrar el que pensem, i aquest final d'any ha quedat clar. Els desitjo sort als polítics en aquest 2013, no ho tenen fàcil.

Veus, marejant la perdiu he caigut en el tòpic de fer un resum de l'any... de fet els mestres acostumem a fer-ho a l'estiu, quan acaba el curs escolar. Ens costa fer resum i propostes de millorar pel proper any, ens és més fàcil al juliol, quan tanquem el curs, perquè ara si mirem enrere tenim els alumnes d'aquest curs que fa un trimestre que ha començat, però encara tenim el record d'aquells alumnes que vam deixar al juny (per cert, tots ells fenomenals, espero que tant per a ells com per les seves famílies el 2013 sigui un any immillorable).

Sóc de mena optimista, però també dels que pensa que les coses sempre poden anar millor. Ha esta un bon any, particularment crec que sí. Poso balança i penso ... m'han reduït el sou molt, han augmentat la ràtio, tot puja de preu... tinc salut, tinc una família que m'estima, dedico part del meu temps als altres... sembla mentida que Déu permeti les guerres, veient la situació actual que hi diu i que fa l'Església?... Déu està en el cor d'aquells que pateixen, dels que passen gana, dels que tenen set, dels que van despullats i demanen abric, només cal que jo el vulgui veure.

I a més a més, he tirat endavant tres blocs nou, un amb fotografies de Santa Joana de Lestonnac (fundadora de la Companyia de Maria, escola on treballo), un amb imatges de Mares de Déu (amb més de 1700 visites des del setembre) i un tercer amb un recull de pregàries (amb més de 2600 visites des del setembre). I n'estic content de què facin servei i de que agradin.

I ara, el 2013. És un any senar. Serà per això un any dolent? No, els números senars no són dolents. De fet, tret de l'u, tots són la suma d'un parell amb un senar. Ara bé, 2013 és el producte de tres nombres primers: el 3, l'11 i el 61. Vol dir res això? No sé, potser el 3/11 a les 6 i 1 min passa alguna cosa, o l'11 del 3. Res cabòries i curiositats dels números. El 2013 serà un bon any si nosaltres volem que sigui un bon any.

Feliç 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada