dijous, 11 d’octubre del 2012

Commemoració 50 anys del Concili Vaticà II

Idees i pensaments en la presentació del llibre resum de les xerrades de la Fundació Joan Maragall i la ponència de Juan de Dios Martín Velasco: "Fidelitat al Concili Vatica II en el segle XXI"

Pere Lluís Font presenta el llibre:
El Concili no té retorn.
Cal recuperar la confiança en el Concili. Va ser un concili molt peculiar, únic, que volia prendre-li el pols a l'Església. Volia ser un concili pastoral, el que va permetre llibertat per discutir, però no es va entrar prou en la doctrina.

Juan de Dios Martín Velasco
Avui tenim una nova i gran oportunitat: reviure el Concili.
L'Església avui es troba en una situació paradòxica. Els que fa 50 anys eren majoria ara són minoria, i els que eren minoria ara són majoria. És per això que avui s'arracona el Concili.
El Concili cercava una gran unió i entusiasme i ha provocat desunió.
La crisi actual de l'Església no és nova. Ja hi era fa 50 anys. I durant aquest temps ha anat de bracet de la crisi cultural (maig del 68).
Cal de nou fer una revisió, una relectura del Concili a partir dels signes del temps.
Amb la crisi religiosa i de la institució eclesial i també la crisi social tot junt ha provocat una gran pèrdua de credibilitat.
La societat avui prefereix caminar cap a fenòmens religiosos poc o gens institucionalitzats.
Volíem passar de una societat perfecta al misteri de Déu, però no va cristal·litzar i ens vam quedar en la societat perfecta.
Hi ha raons d'esperança: ara tenim consciència del que passa; podem preguntar-nos que passa a la llum dels documents del Concili i dels signes del temps; la pobresa en el món; l'estatut de la dona en l'Església, els cristianisme en un mon globalitzat i amb un veritable diàleg intereligiós.
Aleshores es va parlar molt de l'Església i poc de Déu, avui cal tornar a parlar de Déu.
Consells finals:
  • Viure l'Evangeli de veritat (portarà a canvis d'estructures)
  • Criticar des de dins i amb amor i per amor a l'Església.
Sebastià Taltavull
El Concili va ser un sotrac de l'Esperit.
Si seguim el Concili seguirem a Déu.
És un signe i una evidència de Déu. Hem de fer un acte de fe.
Quan un es deixa inspirar ajuda a respirar. Hem d'obrir portes i finestres per renovar l'aire, fa tant de temps que hi estem tancats que no olorem el tuf que fa. Quan es respira bé es transpira un ambient bo i agradable.
Inspirar per respirar, respirar per transpirar.
"Ai de mi si no anunciés l'evangeli" (Sant Pau)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada