Paraules d'un home savi, paraules d'un president

L'altre dia l'Om va passar un cap de setmana amb en Jordi  i la Marta. Segurament hi van haver un munt de bones converses. A nosaltres només ens en deixat fer-ne un tast d'una horeta. D'aquest tast, jo hem quedo amb aquestes frases:

(JP) -Per mandra, per mandra. I això és dolent. No és una resposta seriosa la que et dono. És una obligació seriosa caminar.

...

(JP) -De vell no és passa, i la gran aspiració saps quina és, arribar a vell.

...

(JP) -No hi ha res ara que depengui de mi.

...

També em quedo amb aquests dos diàlegs:

(JP) - El dia que es mori en Jordi Pujol no passarà res. Per mi passarà alguna cosa. Però no per Catalunya. Si jo desapareixo no passarà res.

(Om) -President, amb 82 anys, ha descobert que hi venim a fer aquí?

(JP) - No ho sabrem, però és que saps que passa, potser seria molt presumptuós pensar que això som capaços de contestar-ho, però lo que és segur és que hem vingut a fer una cosa: a fer les coses bé, si podem i si en sabem. Ara em posaria una mica carrincló. Segurament em posaré una mica carrincló , per tant, no, no, en fi.

(Om) -Posi-s’hi una mica

(JP) - No ... no, (riu) però “bueno”, sí escolta, hem vingut aquí, a fer allò que s’ha de fer, que pugui ser bo, per allò que tu estimes i o que no estimes tant però que té dret a ser estimat. Ei, ara et diré una cosa: Tot això jo ho aplico molt malament, no, clar, és dir, jo, jo no estic content amb mi mateix, és dir, no sé si em donarien un aprovat com a home de fe, no, no sé, però segueixo dient que estic content de tenir-ho no, però de tota manera, eh, m’agradaria recuperar una mica la flamarada antiga que jo tenia, i això suposo que només ho puc recuperar a través, tornant als textos primers. Jo m’hauria de tornar a llegir, a fons i bé, el Nou Testament, les epístoles de Sant Pau i també la Bíblia.

(Om) -Per fer les coses bé no cal ser creient

(JP) -  No cal, no cal.

(Om) -Hi ha molta gent que no és creient ...

(JP) - Home, déu nos guard que calgués ser creient per fer les coses bé perquè moltíssima gent  que no és creient i que fa les coses bé. Però de tota manera cal creure amb algun valor que ens transcendeix.

(Om) -Però per a vostè quins són els valors més importants?

(JP) - Home, valors importants, és ser capaç de preocupar-se pels altres. Diguem-ho així. Aquest és un valor important. Vol dir que és generós, vol dir que no és envejós. L’enveja, l’enveja és un pecat molt gros. Jo diria que jo no sóc especialment envejós. Crec que tinc algun altre defecte més greu que aquest.

(Om) -Em va agradar molt un dia amb la Marina Rosell que em va dir, diu, jo vaig canviar, la meva vida va canviar quan vaig saber transformar l’enveja en admiració.

(JP) - Perfecte

(Om) -Diu, a mi em passava amb la Maria del Mar Bonet

(JP) - Perfecte, perfecte, perfecte

(Om) -I quan vaig saber entendre que aquella persona que envejava el que havia de fer era admirar-la

(JP) - Perfecte, perfecte. És teòloga. La Marina Rosell és una teòloga. Veus, ara resulta que la Marina Rosell és teòloga.

(Om) -Ja, ja, ja

(JP) - I que una pila de gent que se les donen de ser teòlegs no ho són. En canvi la Marina Rosell diu: “Ja ho he entès això de l’enveja”, i ha entès quin és l’antídot.

...

(Om) -Vostè té 17 néts. A quina Catalunya viuran?

(JP) - Ah, no ho sé, però això no és feina meva de mirar al futur, això de buscar una d’aquestes de la bola. La feina meva és que els meus néts segueixen rebent el missatge de què són catalans i que han de voler ser catalans, ah i que han de ser d’una manera que ser català valgui la pena. S’ha de ser català, s’ha de fer un esforç, s’ha de veure com es saltar aquest mur, aleshores tota aquesta opció .si això si allò ... tot el que tu vulguis i bé, s’ha d’intentar, no? Perquè a més a més mentre ho intentin i ho intentin bé com a mínim faran alguna cosa. Ells personalment es realitzaran. Tothom està en condicions de trobar en la vida alguna cosa que vagi més enllà que el simple anar fent o que la simple satisfacció física. Per exemple, aviam una cosa, aquest paisatge, aquesta història, si m’ho permets la bona relació que hem tingut tu i jo, ..., en tot això hi ha la llavor d’un valor que ens transcendeix.

Són paraules que no mereixen ni ser comentades. 

Catalunya, un estat d'Europa

"Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible." (Miquel Martí i Pol)

Jo vaig néixer on es diu "que co....s passa??", on es mengen mongetes amb botifarra, allioli, pa amb tomàquet, on es beu Cava, Vichy Catalán, Aigua del Montseny, on diem "no fo..s!?!", on hi ha grans monuments i passegem gegants al so de la música, on fem torres humanes que van directes al cel, on La Patum és més que una festa, on va néixer la Sardana, on de fer cops de bastons en fem una dansa, on a més hi ha una llengua pròpia i a on la gent és de p... mare!! Vaig néixer a CATALUNYA, sóc català fins la medul·la i els catalans sempre presumim de ser d'on som, perquè sabem molt bé que la nostra terra no és la millor del món, però també sabem que no és la pitjor, i el que sabem de veritat de veritat, és que és la nostra terra, i per això l'estimem i la defensem.

I no només defensem la terra, sinó també la nostra llengua i la nostra cultura. Al llarg de la història, encara que molts ho vulguin amagar, han intentat acabar amb la nostra llengua i la nostra manera de fer. Però no se n'han sortit. I arribat el moment de dir prou. S'ha acabat. Ens heu pres el pel durant segles. S'ha acabat. Si vull que em prenguin el pel aniré al barber. Deixeu-nos viure en pau. Segregeu-vos de Catalunya.

Veure Catalunya a una final europea de handbol, al mundial de bàsquet, ... no hauria de dependre de la Federación, perquè Catalunya seria independent i tindria les seves pròpies federacions.

Per que Catalunya sigui un estat d'Europa, avui a la mani!

Lliures!

Durant aquest mes d'agost molts hem tingut força temps per descansar, molts (els afortunats que tenim feina) hem pogut gaudir d'uns dies de descans i repòs amb la família, trencant la rutina del treball avorrit (per alguns, sempre trobarem persones que ens agrada la feina que fem) de cada dia i hem dedicat temps a fer allò que durant l'any ens costa de fer, com trencar el son després de dinar, sortir a mitja tarda a donar una volta tranquil·lament, llegir aquell llibre que ens van regalar amb tanta il·lusió pel Nadal i que s'ha anat omplint de pols durant tot l'any, escoltar aquella música que tant t'agrada, però que t'ha costat una bona estona escoltar-la perquè quasi ja ni recordaves on havies deixat el cd l'últim cop que els vas escoltar. D'altres, els que no tenen la sort de no tenir feina segurament el mes d'agost no deu haver estat un bon mes, entre la calor, la gent que veus que se'n va de vacances i tu no, i que no és que sigui un mes fàcil de trobar feina ...

Però tots hem tingut temps per pensar. Resulta que avui, de cop i volta tot s'ha apujat. Diuen que el pa no, que és bàsic, però s'ha apujat la benzina, i a la llarga s'apujarà el pa, i si no, temps al temps. Fa mesos ens ban abaixar el sou (no sóc funcionari, però també me'l van baixar), per tant, evidentment hem perdut benestar i poder adquisitiu. A sobre un senyor amb una barba que sembla una barba d'aquelles de persona deixada diu que no ens queixem tant, i els seus amiguets van dient que els Catalans demanen per poder pagar i ells no tenen deutes (clar que tampoc diuen quan donen ells al govern i quan reben ...) i una llarga llista que podria anar creixent i creixent (l'última és que les úniques concessionàries d'autopistes que tenen beneficis són les catalanes!) i jo durant el mes d'agost i he pensat molt en tot això i en moltes d'altres coses que des del 1714 aquest poble veí ens està fent. I només hi veig un camí: la llibertat. Si tanta nosa els hi fem, que ens deixin ser lliures.

Mireu-vos aquest vídeo. Ens convida a anar a la manifestació de l'11 de setembre d'aquest any.

I have a dream, que va dir Martin Luther King, i que hem permeto copiar algunes de les frases del seu famós discurs fent-les meves i contextualitzant-les:

"Tinc el somni que un dia aquesta nació, Catalunya, s’alçarà i experimentarà el veritable significat del seu credo: “Creiem que aquestes veritats són evidents per si mateixes: que tots els homes són creats iguals,” amb els mateixos drets i deures.

Tinc el somni que els catalans un dia viurem en una nació en què no serem jutjats pel color de la seva pell, ni per la llengua que parlem,  sinó per la naturalesa del seu caràcter.

Deixem que la llibertat repiqui ben fort com les campanes de les parròquies dels nostres 947 municipis,  que repiqui des de cada vila i cada veïnat, des de cada poble i cada ciutat, i  podrem accelerar el dia en què tots els fills de Déu,
negres i blancs, jueus i gentils, protestants i catòlics, paios i gitanos, xaves, i tots plegats puguin donar-se les mans i cantar les paraules de l’espiritual negre: “Lliures per fi! Lliures per fi! Gràcies a Déu Totpoderós, som
lliures per fi!”