Ja fa força temps que estem dins d’una terrible crisi, i no és només una crisi econòmica. Darrere d’aquesta gran crisi financera hi ha hagut una gran empenta governamental de diners cap a aquests grans monstres econòmics –que han provocat la crisi– perquè no s’enfonsin encara més i ens acabin d’enfornar a tots. Ben mirat, però en realitat sí que ens han enfonsat encara més, ja que s’han anat creant unes dinàmiques econòmiques que provoquen una tendència de fer desaparèixer, o si més no a fer minvar l’estat del benestar, i, provocant d’aquesta manera un malestar general en la societat, on, a part de veure perillar tot allò que s’havia aconseguit, cada cop més, van creixent i prenent més força els valors individuals per sobre dels valors socials.
Però aquesta no és l’única crisi que hi ha. Tota crisi econòmica acaba provocant altres tipus de crisi, com la crisi de valors en la que també ens trobem immersos ara per ara (entenent en aquest cas per crisi com un canvi brusc –caldria analitzar si favorable o advers– dels valors que imperaven). Crisi de valors on emergeixen amb força l’individualisme (jo sóc el primer, el més important, no necessito els altres per ser feliç, per obtenir plaer...), l’hedonisme (la recerca immediata i ràpida de plaer, de satisfaccions, encara que siguin de curta durada i, a poder ser, ja i ràpidament, amb la consegüent pèrdua de valors, com ara el sacrifici, la constància, l’esforç...), la immediatesa (les coses han de ser ara mateix, amb la pèrdua de valors com el temps, la generositat, la paciència, etc.). Resulta prou evident que hi ha hagut un canvi en la prioritat dels valors i un canvi en la pròpia escala de valors (aquesta seria una de les moltes conclusions que es poden treure de l’enquesta Europea de valors que es fa cada deu anys[1])
Els alumnes, els nois i noies, volent o sense voler, en les noves situacions que la vida els hi va posant al davant, acaben fent passar per davant els valors personals i individuals per sobre dels comunitaris. Pot acabar passant que arribin a viure en dues escales de valors. Saben perfectament què dir i com comportar-se en llocs on prevalen els valors comunitaris, i quines altres coses dir i quines altres actituds tenir en d’altres ambients.
Semblantment succeeix amb els adults: el ritme actual de vida, juntament amb la crisi, provoca que, entre les hores de feina, les hores que vull dedicar-me a mi mateix i una llarga llista de més coses, quedi poca estona per dedicar als fills, i en aquesta poca estona, els valors que se’ls han d’ensenyar, i que nosaltres considerem importants per a ells, de vegades i de manera no intencionada, passen a ser secundaris, ja que en prioritzen els valors individuals als comunitaris.
Així, valors com ara la comunitat, la solidaritat, l’empatia, la caritat, queden relegats en un segon pla. És per això que, no només aquesta setmana de març que dediquem al projecte de Kyondo, sinó durant tots els dies de l’any cal que fem tots un esforç per estar atents a no deixar de banda aquests valors. Cosa que ja fem, però potser ens caldria insistir-hi més, que no fos només una activitat, sinó quelcom més. Durant el curs ja hem fet un munt d’activitats solidàries, algunes d’elles per recollir diners per Kyondo, com ara la loteria de Nadal de l’Ampa, la paradeta de comerç just, i d’altres com la campanya de Nadal de recollida d’aliments, celebracions de Nadal, celebracions del perdó, la jornada de la pau, la cantada de nadales al geriàtric... Totes aquestes activitats perden el sentit si no van acompanyades d’una reflexió, un comentari, un record, una expressió de sentiments, una pregària...
Ara aquesta setmana farem un munt d’activitats que podeu llegir en el full solidari XIV, i en el que queda de curs encara ens seguirem fent. Activitats que ens ajudaran a poder viure aquests valors comunitaris que sembla que van perdent força però que són tan i tan importants. De ben segur que entre tots farem que siguin quelcom més que unes activitats. Tots hi som per a construir un món nou més just.
(Text publicat a l'Infonnac, revista de l'AMPA del Col·legi Lestonnac de Barcelona)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada