El Concili Vaticà II, 50 anys després - I

Reflexions, idees, pensaments de la xerrada de Mn. Josep Ma Rovira i Belloso: Significació del Concili Vatica II.

Aquesta xerrada serveix d'introducció a una sèrie de xerrades sobre un dels esdeveniments més importants del segle XX de l'Església.

El Concili havia de servir per posar l'Església al dia i en diàleg amb el món i amb d'altres realitats a part de la seva. Va ser una gran primavera eclesial que per desgràcia es va atardorar massa ràpid.

Les xerrades voldran ser una lectura dels diferents documents sorgits del Concili des del seu context en en nostre context actual.

Tot i que avui ho pugui semblar, el Concili no va voler ser una condemna no volia ser un profeta de calamitats, sinó que l'únic que cercava era tornar l'Evangeli, la Bona Nova, al poble, al poble de Déu, a tota la humanitat. És per això que el Concili va parlar de l'Església, de Déu, de la família ...

El Concili va ser precedit per cinc grans moviments:

• Moviment litúrgic, que cercava una renovació litúrgica i social, renovació de la que mots Papas n'ha parlat en diferent encícliques.


• Moviment teològic, Küng, els tomistes i els hesuïtes francesos entre d'altres, que volien deixar enrere l'escolàstica. Joan XXIII va intentar promocionar el diàleg entre la jeraquia i el poble, amb els temes més candents , Va intentar fer un retorn a les fonts.


• Moviment bíblic


• Moviment ecumènic


• Moviment social

El Concili va ser uns moment d'entusiasme, de gran alegria i avui ens trobem en uns moment de gran discerniment.

Aleshores el Concili es va veure com una moda, la moda de la guitarra per exemple, i no no l'hem d'entendre ni viure'l així, no hem de fer el que ens dicten les modes, hem de fer el que cal fer.

Principals conclusions, encícliques:

El Concili va posar tota l'Església encarada a la Paraula de Déu, i que a més a més l'ha de guardar (cf. Dei Verbum)

Fer la celebració de cara al poble, en la seva llengua, amb guitarres, no ha de ser una moda, no és una moda. L'Església ha de glorificar a Déu. Els sagraments són l'acció de Crist aquí, ara, avui. (cf. Sacrosanctum Concilium)

L'Església és poble de Déu, és família, és Cos de Crist (cf. Lumen Gentium)

Potser l'encíclica més popular va ser la Gaudium et spes

Però no van ser els únics escrits. També hi van haver-hi 3 declaracions i 9 decrets, tots ells prou importants i d'interessant estudi i lectura.

Va ser el Concili una ruptura amb el passat, amb com l'Església estava. No, no va voler ser una ruptura, no era el seu esperit, el seu esperit era de reforma, de renovació, però una reforma una renovació en la continuïtat. Volia cridar ben fort, i que tots diguéssim ben fort, que som aquí! Volia fer-nos veure que la fe no és res més que obrir el ulls a Déu i dir: T'ESTIMO.

Avui en dia ens trobem amb alguns fets paradoxals, com per exemple que hi ha una gran generació de cristians que no han perdut la fe, no l'han abandonat, però si han abandonat la missa. Hem de recordar que Déu es comunica constantment amb nosaltres, i una manera que té de fer-ho és mitjançant els Evangelis i els sagraments. I amb la pregària nosaltres ens posem constantment en diàleg amb ell. (cf  Lectio Divina)

Que resta encara per fer del Concili? De fet, tot i que en fa 50 anys, encara estem en la rebuda. Queden prou temes que potser demanarien un Concili Vaticà III o un Jerusalem II. I és possible que calgui, perquè un concili és tot el Poble de Déu (jerarquia i Papa inclosos)