Segons el DIEC, les vacances són el temps de repòs concedit a un funcionari o a un treballador. Jo no sóc funcionari, però sí que sóc un treballador, per tant a partir d'avui tinc un temps de repòs.
Tinc un temps per descansar físicament però també tinc un temps per retrobar-me a mi mateix, per retrobar els altres i per retrobar Déu. Un temps per pensar en els que han estat amb mi durant l'any i el seu caminar al meu costat.
És un bon temps també per a viatjar. Viatjar t'ajuda a conéixer nous paratges, noves persones, et fa anar amb el cor obert i la ment preparada a nous descobriments. T'ajuda a trencar amb la rutina del dia a dia de la feina i redescobrir a Déu en totes les coses.
També és un bon temps per llegir aquell llibre que durant tot l'any has volgut llegir però que has anat deixant en un racó, perquè consideraves que és un llibre massa bo o interessant per no donar-li prou temps i valor a la seva lectura.
I també és un bon temps pel silenci i l'escolta. Durant l'any el soroll del dia a dia no ha permés que poguem escoltar-nos a nosaltres mateixos. Que sentim, que vivim que notem ...
De fet, és un bon temps per fer allò que necessitem fer i que el dia a dia de la feina no ens ha permés fer.
Així doncs, bones vacances a tots i a totes que seguiu aquest blog!
I que tingueu temps per ... viure!
