Transmetre la fe – II

Transmetre la fe és donar a conèixer el verdader rostre de Déu

Si volem ajudar a algú a tenir una trobada personal amb Déu hem de presentar-lo, donar-lo a conèixer, ajudant a descobrir el seu verdader rostre. No necessitem buscar complicats retrats de Déu, amb el fruit de la imaginació o la creativitat, en tenim prou amb donar a conèixer Jesús com a revelació del Pare. Ell mateix ens assegura: “Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare.” (Jn 14,9).

En no pocs casos, és necessari desfer falses imatges de Déu que nosaltres mateixos tenim i que no fan justícia al verdader rostre de Déu. Alguns rebutgen apropar-se a un Déu que només coneixen de lluny, de sentides, però que no els ofereix cap interès i, en alguns casos, els repel·leix. Cal netejar l'autèntic rostre de Déu de maquillatges deformadores si estem de veritat convençuts de l'atractiu de la seva veritat i bellesa. És molt important no fer mal als altres evitant oferir-los imatges falses, parcials o interessades, de Déu.

Nosaltres coneixem i volem transmetre el Déu que se'ns ha mostrat en Jesucrist ressuscitat. En Jesús coneixem el rostre de Déu que ens atreu i omple les nostres vides, un Déu que només busca la salvació de l'ésser humà,  un Déu amic de la vida, proper a les necessitats més profundes de l'home, respectuós de la llibertat humana, un Déu Pare de tots els homes, un Déu dels pobres, un Déu que vol justícia, fraternitat i pau; un Déu crucificat per la nostra salvació, un Déu en qui podem posar la nostra última esperança.

Transmetre la fe és respectar la llibertat

L'home que s'obre a Déu ha de ser lliure. La fe és una acceptació personal de la Paraula oferta i escoltada, sense imposicions. Només un home dotat de llibertat pot acollir la Paraula lliure de Déu que es confia. Hi pot haver una fe condicionada sociològicament, per la qual acceptem el que se'ns diu que cal creure. Però la fe pròpiament es dóna en el fons de les consciències lliures capaces d'acceptar o rebutjar la Paraula escoltada.

És el mateix Déu que busca l'home i vol ser trobat i acollit lliurement per Ell. És el mateix Déu que ofereix, com a do i com a gràcia, la llum necessària per descobrir en la nostra vida la seva presència propera. És el mateix Déu “que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos” (Mt 5,45) qui ofereix a tots aquest do. Cada un des de la seva pròpia llibertat personal pot acollir-lo o rebutjar-lo, acceptar-ho o negar-ho; l'important és estar bé disposat per reconèixer-ho i “obrir la porta tan bon punt arribi i truqui”. (Lc 12,36).

El nostre servei a la fe només té valor en el respecte a llibertat, la llibertat dels altres i la llibertat de Déu.