diumenge, 13 de març del 2011

Consell

El consell és quelcom a tenir en conte en la nostra vida. Precisament perquè som vulnerables, perquè ens equivoquem, perquè errem, necessitem dels consells. Donar un bon consell no és una tasca fàcil. I saber rebre un consell tampoc. El que aconsella bé no diu allò que ell faria en el seu lloc, sinó que pensa que ha de fer l’altre en la situació en que es troba. I per deixar-se aconsella cal ser molt humil i estar disposat a pensar allò que potser no gosàvem pensar. I sobretot cal estar disposat a escoltar. En el nostre camí ens cal molt rebre consells, però també hem de ser capaços de saber-ne donar.

Consell que salven

Una vegada, un conductor anava per una carretera de muntanya a una velocitat excessiva, quan de sobte just després d'un revolt, i en una recta bastant curta, li apareix un home aturat al bell mig de la via fent amb els braços el senyal de parada, i amb to de gran desesperació. El conductor, sorprès i a la vegada espantat, toca el clàxon de forma insistent per intentar que l’home s’aparti a un costat de la carretera, però és inútil: l'home continua fent senyals amb els braços, indicant al cotxe que s’aturi.
-"Deu estar boig" –pensa el conductor, mentre frena en sec amb un fort grinyol de pneumàtics i deixant dues llargues marques negres en el paviment, però aconseguint aturar el cotxe abans d'atropellar-lo. Molt enfadat, baixa del cotxe i tot tancant d’un cop fort la porta va cap a l'home i li diu: -"¿És que no tens ulls a la cara, no veus com és de perillosa aquesta carretera i et poses al mig com si res, o potser estàs tan boig que no saps veure el perill que corres?” L’individu se’l mira, ja més tranquil, i li respon: -"No senyor, no estic boig. El que passa és que el pont que ve després del proper revolt acaba d’ensorrar-se, i si no arribo a aturar-lo, vostè en aquests moments seria una persona morta. He hagut d'arriscar la meva vida per intentar salvar la seva".
¿No et sembla que, potser a tu també, en la carretera de la teva vida algun "boig" -com en diuen-, t'ha obstaculitzat el pas per dir-te algunes coses, o per fer-te adonar d’algunes altres? Coses del tipus “vigila amb el que fas” o “mira amb qui vas”; o unes altres, de nivell diferent: “Déu t’estima”, “el sentit de la vida és estimar, donar-se”... I en algun moment d’aquests segurament t'has enrabiat moltíssim: a tu no t’importa el que aquella persona t’està dient, perquè tu ja saps cap a on vas, i, a més, tens MOLTA PRESSA com per parar-te... Potser ara mateix escoltar això durant uns moments et suposi un obstacle, una parada innecessària... ¿Què hauria passat si el conductor no hagués fet cap cas de l'individu de la carretera? En la vida hi ha avisos, consells, gestos, crides de persones que ens conviden a fer una parada, una reflexió... Els podem considerar una molèstia, un obstacle... Però és convenient tenir-los en compte.

L'home ric

Quan es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà: -Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna? Jesús li digué: -Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare. Ell li va dir: -Mestre, tot això ho he complert des de jove. Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué: -Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.  (Mc 10, 17-22)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada