- Hola, no em coneixeu per què encara no he nascut. Fa molt poc que he estat creat pels meus pares, o he estat engendrat? La veritat és que encara no ho tinc molt clar, tampoc tinc molt clar que soc ni qui soc, sols ser que estic dins de la que pel que sento és la meva mare i que no para quieta, ens passem el dia movent-nos, crec que és el que vosaltres en diu nòmades. De tant en tant ens aturem i puc descansar un xic i escoltat les seves converses amb calma, i parlen de no sé quins déus ...
- ... Des de fa uns dies que estem més tranquils, sembla ser que ja no ens belluguem tant. Sento que la gent no es queixa ja tant de caminar i es queixa més de la ronyonada. És el que passa quan es treballa el camp. Ja no som nòmades, som sedentaris. I sembla que en el tema de Déu ja comencem a tenir les coses un xic més clares. Se’ns han barrejat les nostres belles i velles tradicions amb d’altres, i sobretot amb les que hi havia per aquí, però del que comencem a estar segurs , és de què sols hi ha un sol Déu, i que aquest (uns li diuen Jahvé, d’altres encara l’anomenen El) ha fet una aliança amb nosaltres i que estarà al nostre costat per sempre, bé, directament amb nosaltres no, l’ha fet amb uns homes del poble, amb Abraham, amb Isaac, amb Jacob... potser per això la resta del poble no s’ho acaba de creure i a cops no li fan gaire cas...
- ... Fa uns dies que la mare està neguitosa, i ens hem bellugat una mica. Sembla ser que no hi ha prou menjar ni aigua per a tots, i hem hagut de marxar a una altra terra, que allà en tenen, però després de ser-hi uns dies, ens han posat a treballar en feines que no hi estem acostumats, em sembla que ens diuen fer d’esclau, una feina pesada, però sento que tots estan tranquils, perquè recorden la promesa de Jahvé... Avui ha tornat a haver-hi rebombori, aquesta nit sopar especial: un anyell, com si fossin barats, senyal de què quelcom important estava a punt de passar, he sentit dir que el farem cada any. Després del sopar ens hem posat a caminar, ens guia un tal Moisès, que diu que ens tornarà a portar a la nostra terra!!! Tots estem contents, i jo també ja que, per fi, ja em reconec les cames i els braços, i me n’adono que els que em cuiden a mi i a la meva mare cada cop tenen les coses més clares, i a més Moisès ens ha fet arribar, de part de Jahvé, unes taules que ens expliquen com ens hem de comportar i que hem de fer, de fet diu coses molt sensates, jo les resumiria com estimeu-vos els uns als altres com Jahvé us estima, el dia que naixi els ho hauré d’explicar...
- ... Per fi hem arribat a la nostra terra. Es veu que hem hagut de bregar una mica per fer fora els que hi havia, clar, és normal, si marxés de casa i estàs un temps fora, venen i te l’ocupen...
- ... Han fet un temple per posar les taules que ens va donar Déu, és bonic, però em sembla que no durarà gaire, perquè veig que cada cop més que una casa per a Déu, sembla un mercat de Calaf, quan sigui gran intentaré explicar-ho. A mi ja hem falta poc per nàixer. Les coses al meu voltant des què som de nou aquí, van si fa o no fa. Primer varem tenir uns Jutges que governaven, ja ho feien bé ja, però de tant en quan, catacrac, després varem veure la necessitat de tenir reis, i Jahvé va dir que si, i dos quarts del mateix. També hem patit alguna que altra guerra amb els pobles veïns, fins i tot hem estat exiliats de nou, però hem pogut tornar, els conflictes amb els anomenats edomites continuen (sembla ser que tot ve d’un plat de llenties, és que aquesta gent gran! que perdona però no oblida!), vaja que hem estat mogudets. Però crec que és normal. No hem fet gaire cas del que Ell ens va demanar que féssim. I això que ho tenim escrit i només cal repassar-ho una mica! Sort en tenim que de tant en tant ve un que en diem profeta, i ens ho recorda (tot i que de vegades no hi ha qui l’entengui, tenen un llenguatge tan simbòlic!) ... Darrerament sento a dir molt sovint que naixerà un messies, un salvador pel poble, qui serà?...
- ... Crec que ja soc a punt de nàixer, i durant aquest temps he vist, escoltat i sentit prou coses que em sembla que hauré de compartir amb els del meu voltant, perquè no sé si realment tots han entès al meu pare. Ah, no us havia dit! L’altre dia em vaig assabentar que no vaig ser creat, vaig ser engendrat per Abbà! Avui naixo, i quan sigui un xic més gran intentaré fer entendre un xic més la llei del meu pare, la meva llei: estimar!... Ui, que Maria ja és a punt...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada