Nadal 2010

S’acosta Nadal. Una de les celebracions de l’any més viscuda no només per nosaltres els cristians sinó per tota la societat. Per nosaltres és el record i la celebració de naixament de Jesús. El Nadal comporta el missatge de tots el valors que els homes volem viure, que sabem que són la resposta a la nostra vocació humana, però que, per les causes més variades, sovint volem però no portem a la pràctica.

Però, curiosament cada any ens preguntem tots: què és el Nadal? Nadal és celebració, i no és només una celebració individual, com l'àpat familiar, és una celebració comunitària, és anar a trobar l'altre. Nadal és compartir, comunicar, caminar junts. Nadal és pau, és abraçar l'altre. Quan som capaços d'abraçar vol dir que hi ha quelcom més que amistat. Nadal és do, gràcia. És donar-se als altres, Nadal és humilitat, senzillesa, fraternitat, d'igual a igual. Nadal és llum, claror. Nadal és goig, alegria. I si hi ha alegria hi ha estimació.

I el Nadal també ens parla de la presència de Déu entre els homes. És l’oferiment d’un Déu que es presenta com a Paraula, com a diàleg. És una paraula que se’ns dóna, que tenim. Només cal escoltar-nos. Nadal és l’amor visible de Déu que ens parla des de la petitesa amb un missatge de Pau, de Fraternitat, d’amor, de perdó, de solidaritat, de caritat ...

Però, què és per a mi el Nadal? Com celebro el Nadal? És per a mi només el Nadal comercial? o és el Nadal familiar? el Nadal d'amistat i regals? el Nadal de festa popular? el Nadal de vacances? O és el Nadal cristià? El Nadal que llegeix els signes i llums externs del nadal i descobreix en el profund d'aquestes festes un Déu humà, proper, gens estrany als homes i dones.

El Nadal cristià és el "Misteri de Nadal" que només s´hi arriba amb el silenci interior. El Nadal és silenci perquè hi pugui esclatar la paraula. Recodem sinó als pastors  amb el silenci de la nit vetllant el ramat, fins que els àngels el trenquen amb paraules de Bona Nova, amb la gran  notícia d'esperança,  alegria i pau. És el silenci d’un infant en una menjadora, és un nen sense sostre com tants d’altres n’hi ha avui, el silenci del nen emigrant a Egipte, com tants d’altres n’hi ha avui.

I Nadal és, sobretot, "Déu amb nosaltres", la solidaritat de Déu. I és un exemple per a nosaltres. Ens ho recordava el papa Benet XVI en la seva visita a la Llar del Nen Déu, durant el seu darrer viatge a Barcelona, amb aquestes paraules: “En aquests moments, en els quals moltes llars passen serioses dificultats econòmiques, els deixebles de Crist hem de multiplicar els gestos concrets de solidaritat efectiva i constant, manifestant així que la caritat és el distintiu de la nostra condició cristiana”. És Nadal i no podem girar l’esquena a la realitat d’una societat en crisis, on molts necessiten un cop de mà, un sentir-se estimats i ajudats, i això només ho podrem fer des del compromís i la caritat.

La caritat no és fer un gest d’amor un dia. Cal molt més, cal un compromís continuat. Pensem en els emigrants, en els aturats, en els infants de carrer, sense família o que viuen en Residències, en les persones grans que viuen en la soledat, en els qui pateixen la violència i les guerres, que els neguen la pau per a refer les seves vides, en tots aquells que són esclaus de les drogues, en tots els qui viuen en el tercer món, que pateixen les injustícies estructurals i l’egoisme de primer món, pensem en…, tots coneixem persones que pateixen situacions que reclamen la nostra presència, el nostre ajut, la nostra col·laboració. Nadal és un desafiament i un repte per pensar i decidir quina és la resposta que hem de donar, no tan sols d’uns dies, sinó al llarg de l’any.

Ell també va néixer pobre, en el si d’una família humil, que no va trobar casa a Betlem, que va haver d’emigrar a Egipte, que va treballar com a “fill del fuster”. Nadal és la celebració de l’Encarnació de l’amor de Déu entre els homes. La Paraula feta realitat vivent. Paraula redemptora i salvadora, Paraula alliberadora. Ell que és l’amor, que neix en l’amor i viu en l’amor, ens preguntarà un dia sobre l’amor. (Mt. 25).

Aquest any hem viscut la consagració de la Sagrada Família. I nosaltres volem viure en família el Nadal. Tinguem present l’exemple de família de Maria, Josep i Jesús, que, moguts per la fidelitat, són forts enmig de les dificultats. Maria accepta i diu sí a la responsabilitat que Déu li demana, Josep no es rebel·la contra el misteri, encara més, es deixa transformar per ell, i s’endinsa i estima la tasca que Déu li proposa, i tots dos, com a pares, vetllen per la vida de Jesús, incomprès i perseguit des dels inicis. La d’ells és una vida d’amor esponsal al servei incondicional de Jesús.

Nadal ens ajuda també a redescobrir el misteri de les nostres pròpies famílies. L’amor en què s’ha de fonamentar, el diàleg que sempre ha de regir les relacions internes, la pau conseqüència de ser comunitat de vida i amor, l’acolliment i servei a la vida que se’n deriven. Nadal és el moment de deixar de nou que Jesús penetri en les nostres vides. El pessebre que hem anat treballant i reflexionant durant l’Advent, pot ser un signe que podem col·locar i venerar no en un racó amagat de la casa, sinó en un lloc visible, com a manifestació que la nostra família creu i vol seguir aquell Jesús que, humil i pobre, solidari amb els homes, va néixer a Betlem i simbòlicament ara ho fa en la nostra família, en l’acolliment de la seva paraula i el seu exemple. Nadal és el moment de reafirmar la fe, què reneixi en nosaltres.

Bon Nadal.