diumenge, 28 de novembre del 2010

Avui comença ...

Avui pot ser un dia important, pot ser l'inici de moltes coses. Però sí realment per a mi és important, és perquè comença l'Advent.
D'aquí un parell de setmanes tothom começarà a parlar dels dies que ens queden per completar les compres de Nadal! Podré enviar a temps totes les felicitacions? És una època d’una gran agitació i, fins i tot, de tensió! Tantes coses a fer, i en tan poc temps! Com a seguidors de Jesús, ens han fet el regal d’un temps que anomenem Advent. És la nostra oportunitat d’escapar-nos ni que sigui una mica, d’aquesta pressió en l’ambient. Se’ns dóna l’oportunitat d’agafar-nos un temps per a esperar el Déu que ve. Déu va venir fa dos mil anys, però també segueix venint a la nostra vida i al nostre cor en aquests dies de novembre i desembre. Volem estar en sintonia amb aquesta vinguda.
L'advent va ser instituit per l'apòstol Sant Pere per tal de preparar la vinguda de Jesús al món, es tractava d'un periode d'especial trascendència per als cristians que durant aquests quests dies realitzaven dejunis i pregàries mentre esperaven, amb expectació, esperança i il·lusió, la celebració del Naixement de Jesucrist: el Nadal.
Avui, dos mil anys després també durant aquestes quatre setmanes els cristians ens preprarem per aquesta gran festa. És un temps per reflexionar, pensar, i mirar de millorar i fer un món millor, aquell que ens va parlar el que tornarà a nàixer el 25 de desembre.

Durant aquesta setmana us vull convidar a que reflexioneu al voltant de dues figures del pessebre, que unes en fan gràcia, hi queden molt bé els pastors. Però ells van ser els primers en saber que naixia, i els primers en anar a conéixer-lo. Ser pastor fa 2000 anys era una de les pitjors feines que es podien fer ... Aquest text ens recorda el que va succeir i en pot ajudar a pensar-hi
A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l'àngel els digué:
--No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora. (Lc 1,8,12)
I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:
--Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.
Quan els àngels els deixaren i se'n tornaren cap al cel, els pastors deien entre ells:
--Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber. (Lc 1, 13-15)

I l'altra figura del pessebre són els reis. Potser només ens recordem d'ells el dia 6 per la il·lusió dels infants. Però ens hem parat mai a pensar en ells i en tot el que signifiquen i representen. Pensem-hi. Aquest text ens hi pot ajudar:

L'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.(Mt 2,9-11)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada